Canvis a "Proposta 3: Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització dels sistemes alimentaris locals"

• +

  El relleu agrari només es possible mitjançant una suma de variables retroalimentades. Per això, cada territori ha de disposar d’una xarxa d’infraestructures alimentàries bàsiques productives, connectada amb les xarxes de distribució i comercialització descrites als següents apartats.

  Aquesta xarxa serà impulsada i coordinada a cada territori a través d’una oficina de relleu agrari i dinamització del sistema alimentari local. Cada oficina tindrà associada un Consell Alimentari, des d’on es defineix la política alimentària del territori, es coordinen els diferents recursos existents i es supervisa que el seu funcionament estigui alineat amb els objectius.

  Partint dels recursos ja existents, es busca garantir el relleu agrari, l’accés just a la terra i la continuïtat de la pagesia, entenent la transició agroecològica com un eix transversal i generant a cada territori un d’enllaç bidireccional entre la pagesia i l’administració pública.

  La delimitació del territori d’àmbit d’actuació de cada oficina s’haurà d’ajustar al context. Per local entenem diferents escales: municipal, supramunicipal o com a màxim comarcal i intercomarcal. Les oficines territorials s’ubicaran als consells comarcals, oficines comarcals del DARPA, consistoris o ateneus cooperatius; des d’on fer-se presents al territori.

  Al mateix temps, aquests àmbits s’hauran de coordinar i planificar a escala nacional de manera multiescalar, seguint criteris bioregionals, socioculturals i logístics. Caldrà articular doncs una Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització de sistemes alimentaris locals.

  Aquesta serà una estructura pública-cooperativa integrada per administracions públiques, el sector agrari i la societat civil. D’una banda, cooperatives, entitats agroecològiques, propietaris, organitzacions agràries, societat civil i altres actors especialitzats en relleu agrari i transició agroecològica. De l’altre, entitats públiques, Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments. La xarxa es constituirà com una entitat de l’Economia Social, sense afany de lucre,  amb participació pública i amb finançament directe i permanent de la Generalitat de Catalunya. I es dotarà d’una cooperativa de compra i custòdia de terres (SomTerra) que les protegeixi dels usos especulatius.

  Cada oficina s’encarregarà al seu territori de:
• +
• +

  Accés a la terra:

• +
• +

• Elaborar, coordinar i integrar els censos existents de terres susceptibles de cessió o traspàs, classificades per grau d’urgència i estat agronòmic

• +

• Coordinar-se amb el Pla Territorial Sectorial Agrari de Catalunya, pendent d’execució i aprovació, i especialment amb els plans territorials sectorials agraris específics.

• +

• Activar i coordinar bancs de terres, espais test agraris i incubadores de manera integrada.

• +

• Incorporar la dimensió urbanística, protegint el sòl agrari d’alt valor davant urbanització, acaparament o usos especulatius, fent preceptiu que qualevol Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) que modifiqui l'espai agrari hagi de tenir un informe de l'Oficina de Relleu Agrari adreçat a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat

• +

+

+

Relleu generacional:

+

• Impulsar incentius per a productors que es jubilin i traspassin la seva explotació, coordinant els processos de mentoria remunerada

• Acompanyar noves incorporacions a la pagesia, sense límits estrictes d’edat, incloent suport en habitatge vinculat a l’activitat agrària.

• Gestionar de manera coordinada els fons econòmics destinats al relleu agrari.

• Acompanyar noves incorporacions a la pagesia, sense límits estrictes d’edat, incloent suport en habitatge vinculat a l’activitat agrària.

• Generar xarxes de suport a la pagesia per baixes laborals, permisos de maternitat i paternitat vacances.

• Assessorament i formació:

• Assessorament i acompanyament administratiu als projectes agraris, incloent assessoria gratuïta en tràmits administratius i línies de finançament públic (ecorègims, fons LEADER, línies d’ajut del PEAC, contractes agraris locals, etc.)

• Campanya de visites als municipis, entitats i cooperatives locals per a explicar el servei.

+

Formació en pràctiques agroecològiques regeneratives i acompanyament a la transició

+

Assessorament especialitzat per persones migrants.

+

+

Promoció de la comercialització:

+

+

Promoure la coproducció de circuits curts de comercialització com mercats de pagès, mercats municipals, agrobotigues i altres.

+

Promoure l’articulació dels productors amb les xarxes de distribució i comercialització publico-comunitàries descrites als propers apartats.

+

+

• Impulsar campanyes per posar en valor el producte local.

• Promoure un canvi de mentalitat social per valorar els oficis que tenen a veure amb la producció d’aliments.

• +

  Innovació:

• +
• +

• Mapar els bancs d’eines i maquinària locals i impulsar plans de coordinació i activació vinculats als espai test. I assegurar que el banc d’eines i maquinària estigui vinculat a l’espai test i altres infraestructures productives.

• +

• Impulsar i/o coordinar proves pilot en finques agràries per l’adaptació al canvi climàtic i la transició agroecològica.

• +

• Impulsar la coproducció al territori d’escorxadors mòbils, obradors compartits, granges i ramats municipals, fabriques de bioinsums agroecològics.

• +

• Als micropobles, gestionar amb les administracions locals la cessió de locals públics per recuperar infraestructures bàsiques com fleques o bars.

• +

+

• +

  Traslladar millores a l’administració

• +
• +

• Simplificar la burocràcia i harmonitzar normatives entre departaments implicats.

• +

• Informació aterrada dels contexts locals.

• +

+

Per optimitzar l’ús dels recursos i assolir els objectius, cal assegurar la coherència, integració i coordinació de les realitats i infraestructures alimentàries de cada territori en clau de transició ecosocial. Això implica planificació estratègica i mancomunació de recursos ja existents i nous recursos, adaptant les infraestructures a cada realitat productiva i territorial.

Per tant, aquesta mesura haurà d’anar acompanyada de suport tècnic i financer supramunicipal per garantir que tots els territoris puguin desplegar aquestes capacitats.

Una proposta transversal a totes les mesures orientades a la transició ecosocial, el treball mínim garantit, podria jugar un rol clau en el desplegament d’aquesta mesura.

• +Proposta 3: Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització dels sistemes alimentaris locals