Acceptació de les propostes

Com a primer pas, volem saber mitjançant aquesta enquesta la vostra valoració general de totes les propostes:

• Accepteu totes les propostes sense esmenes.

• Accepteu les propostes fent-hi esmenes oportunament.

• No accepteu alguna proposta de cap manera.

• No accepteu el Pacte.

Els resultats de l'enquesta es publicaran quan hagi finalitzat aquest procés participatiu. En canvi, les esmenes a les propostes són visibles en el component corresponent durant el procés.

Primer de tot, llegiu atentament totes les 12 propostes:

Pacte per la Sobirania Alimentària

Introducció 1

Propostes 2

Proposta 1: Garantia de preus justs 2

Proposta 2: Creació d'una Renda Pagesa Jove (RPJ) 2

Proposta 3: Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització dels sistemes alimentaris locals 3

Proposta 4: Xarxa distribuidora de gestió publico-cooperativa-comunitària 5

Proposta 5: Xarxa de canals de venda d’aliments de proximitat 6

Proposta 6: 75% de la compra pública alimentària de producció catalana 6

Proposta 7: Implementació gradual de la Seguretat Social Alimentària al conjunt de Catalunya 7

Proposta 8: Planificació dels usos hídrics agraris 7

Proposta 9: Acord de reconversió del sector ramader 8

Proposta 10: Moratòria indefinida a l’ampliació i noves llicències a macrogranges i macroescorxadors 9

Proposta 11: Implementar una taxa ambiental específica al model integrat intensiu 10

Proposta 12: Pla d’impuls de la dieta mediterrània i de la reducció del consum excessiu de carn 11

Introducció

La urgència d’una transició alimentària en clau de sobirania alimentària és palpable. Des d’aquest diagnòstic compartit s’ha generat un ric teixit d’experiències impulsades per un ample ventall d’actors. I és des de la pressió que les administracions han anat generant un cos legal que, almenys sobre el paper i parcialment, assumeix aquest hortizó. A escala europea, l’estrategia “de La granja a la taula” assenyala des de 2020 un mandat que en part recull la nova PAC 2023-2027 i que a l’Estat espanyol articula el PEPAC. El mateix fa a escala catalana la Llei de Canvi Climàtic o el Pla Estratègic de l’Alimentació 2024-2028.

No obstant, ni la justicia a la cadena alimentària ni el salt d’escala agroecològic ni la sostenibilitat dels agrosistemes s’assoleix. De fet, l’onada global reaccionaria està frenant o eliminant els avenços insuficients de la darrera dècada. I s’imposen acords nocius pel camp europeu, com el Tractat amb el Mercosur. Vivim així un moment contradictori. Tot i que moltes alternatives han madurat i la transició és, de fet, un horitzó legalment vinculant, la confusió, el retrocés i el rentat verd són el pa de cada dia.

La pugna pel contingut de la transició es reflexa també en el marc normatiu català. Mentre el Decret de Menjadors Escolars s’estanca, tres grans normatives definiran el proper cicle: La Llei d’Espais Agraris, lluny encara d’articular-se sobre el territori, la Llei de l’Alimentació i la Llei de la Producció Agrària Sostenible (PAS), pendents d’aprovació. Són territoris en disputa on ens juguem tenir marcs legals favorables o desfavorables pels propers anys.

Aquest document conté una selecció de les diferents propostes  prioritzades per les persones participants a les assemblees i s’ha  enviat a totes les organitzacions que participen en el Pacte per la  Sobirania Alimentària. Amb elles s’articula un pla integral, capaç de  donar resposta concreta, factible i desitjable al repte d’una transició  ecosocial en l’àmbit agroalimentari.

Ara toca validar les  propostes discutides, tot recollint el vostre posicionament i qualsevol  esmena que tingueu sobre aquestes propostes. La informació obtinguda de les organitzacions influirà prioritàriament en el redactat final i servirà per assolir un consens sobre les propostes que formaran part del  programa del Pacte per la Sobirania Alimentària. Aquesta enquesta complementària oberta de valoracions a títol individual és per recollir el suport addicional a les propostes fins ara desenvolupades i identificar idees que es poden tenir en compte també després del Fòrum.

És  important valorar les propostes en el seu conjunt, ja que cap d’elles  resol els problemes del sistema agroalimentari per si sola. Es la seva  suma i retroalimentació la que pot donar una resposta eficaç i coherent.

Propostes:

Proposta 1: Garantia de preus justs

Es busca la relació de mecanismes de garantia i el compliment íntegre de la Llei de la Cadena Alimentària. Per dur-ho a terme, es planteja la creació de:

• Taula Nacional de l'Alimentació. Estableix els preus de compra-venda a partir dels preus de referència per a tots els productes entre productors i distribuïdors, garantint que aquests preus no siguin inferiors al cost de producció, tant pel producte local com pel producte importat. Aquest mecanisme ha de garantir transparència i participació real dels petits productors, distribuïdors i consumidors. També ha de comptar amb mecanismes clars de càlcul dels costos de producció, incorporant també criteris socials i laborals. En el càlcul dels productes agroecològics s’inclourà el càlcul dels costos internalitzats, posant així en valor l’aportació en serveis ecosistèmics.

• Entitat Pública de Compres, ubicada a Mercabarna i altres mercats majoristes. Aquesta Central actuarà quan els preus efectius de les subhastes es desviïn dels criteris de la Llei de la Cadena Alimentària i els preus de referència establerts per la Taula Nacional de l’Alimentació, adquirint quantitats prou significatives del producte per després vendre-les al preu correcte. Això forçarà progressivament els altres actors del mercat a pagar preus més justos. Aquesta Entitat Pública de Compres podrà vendre els seus productes a preu de cost o fins i tot per sota, recolzant així tant a la pagesia com a les persones en situació de pobresa alimentària. Aquest mecanisme buscarà evitar l’acaparament del valor afegit per part dels grans actors de l’oligopoli, que sovint genera preus injustament baixos als productors i preus excessius als consumidors. Aquesta entitat també podrà incorporar la planificació de cultius, així com un Fons de Resistència Pagesa i mecanismes d’assegurança compartida.

• Cos d'inspectors català. Aquest cos propi ha d’estar dotat amb els recursos necessaris per verificar el compliment de les condicions de compra-venda establertes per la taula nacional de l'alimentació. Les inspeccions prioritzaran els actors amb volums de negoci més elevat.

• Partida pressupostària pròpia; condició de necessitat per garantir la deguda implementació de la taula, el cos i l’entitat.
  

Proposta 2: Creació d'una Renda Pagesa Jove (RPJ)

Té per objectiu:

• Facilitar el relleu generacional al camp, facilitant la continuitat de projectes existents o l’inici de nous.

• Ampliar el marge de maniobra en un context en que la precarització del sector l’ha reduit molt, facilitant per tant l’adopció de pràctiques agroecològiques regeneratives, la contractació de nous treballadors, la millora de les condicions laborals, l’execució d’inversions i, en el cas de la ramaderia, la viabilitat de les vacances.

La quantia de la RPJ és equivalent al 70% del Salari Mínim Interprofessional (SMI).

La RPJ no es destinarà a la propietat, tal com ja fa la PAC, sinó a pagesia professional. Es a dir, persones amb ingressos provinents d’activitat agrària per sobre del 50%. La RPJ està destinada a productors agrícoles de fins a 40 anys. Però també la poden rebre persones de més de 40 anys en cas d’estar iniciant un nou projecte i durant els primers 10 anys.

La renda s’estendrà també als treballadors del camp no titulars amb ingressos provinents majoritàriament d’activitats agràries (per sobre del 50%) que estiguin en procés de transició cap a la creació de projectes propis, a títol individual o col·lectiu, des de dos anys abans de l’inici del projecte, moment en el que la podran rebre ja com a titulars.

Al vincular-se a un projecte agrari amb una durada suficient per garantir-ne la viabilitat i consolidació, la RPJ es diferencia dels ajuts ja existents a la nova incorporació.

Dins del marc d’aquests requisits, la RPJ és incondicional, reduint dràsticament la burocràcia associada. Però es buscarà activament la seva articulació amb la resta de propostes que recull aquest document, especialment totes aquelles que faciliten la viabilitat dels projectes independentment de les ajudes públiques.

El finançament de la RPJ es nodrirà parcialment d’una taxa ambiental aplicada a les corporacions agroindustrials que operen dins la cadena agroalimentària catalana (proposta 11).

Proposta 3: Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització dels sistemes alimentaris locals

El relleu agrari només es possible mitjançant una suma de variables retroalimentades. Per això, cada territori ha de disposar d’una xarxa d’infraestructures alimentàries bàsiques productives, connectada amb les xarxes de distribució i comercialització descrites als següents apartats.

Aquesta xarxa serà impulsada i coordinada a cada territori a través d’una oficina de relleu agrari i dinamització del sistema alimentari local. Cada oficina tindrà associada un Consell Alimentari, des d’on es defineix la política alimentària del territori, es coordinen els diferents recursos existents i es supervisa que el seu funcionament estigui alineat amb els objectius.

Partint dels recursos ja existents, es busca garantir el relleu agrari, l’accés just a la terra i la continuïtat de la pagesia, entenent la transició agroecològica com un eix transversal i generant a cada territori un d’enllaç bidireccional entre la pagesia i l’administració pública.

La delimitació del territori d’àmbit d’actuació de cada oficina s’haurà d’ajustar al context. Per local entenem diferents escales: municipal, supramunicipal o com a màxim comarcal i intercomarcal. Les oficines territorials s’ubicaran als consells comarcals, oficines comarcals del DARPA, consistoris o ateneus cooperatius; des d’on fer-se presents al territori.

Al mateix temps, aquests àmbits s’hauran de coordinar i planificar a escala nacional de manera multiescalar, seguint criteris bioregionals, socioculturals i logístics. Caldrà articular doncs una Xarxa d’oficines de relleu agrari i dinamització de sistemes alimentaris locals.

Aquesta serà una estructura pública-cooperativa integrada per administracions públiques, el sector agrari i la societat civil. D’una banda, cooperatives, entitats agroecològiques, propietaris, organitzacions agràries, societat civil i altres actors especialitzats en relleu agrari i transició agroecològica. De l’altre, entitats públiques, Generalitat, diputacions, consells comarcals i ajuntaments. La xarxa es constituirà com una entitat de l’Economia Social, sense afany de lucre,  amb participació pública i amb finançament directe i permanent de la Generalitat de Catalunya. I es dotarà d’una cooperativa de compra i custòdia de terres (SomTerra) que les protegeixi dels usos especulatius.

Cada oficina s’encarregarà al seu territori de:

• Accés a la terra:

  • Elaborar, coordinar i integrar els censos existents de terres susceptibles de cessió o traspàs, classificades per grau d’urgència i estat agronòmic

  • Coordinar-se amb el Pla Territorial Sectorial Agrari de Catalunya, pendent d’execució i aprovació, i especialment amb els plans territorials sectorials agraris específics.

  • Activar i coordinar bancs de terres, espais test agraris i incubadores de manera integrada.

  • Incorporar la dimensió urbanística, protegint el sòl agrari d’alt valor davant urbanització, acaparament o usos especulatius, fent preceptiu que qualevol Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) que modifiqui l'espai agrari hagi de tenir un informe de l'Oficina de Relleu Agrari adreçat a la Comissió Territorial d'Urbanisme de la Generalitat

• Relleu generacional:

  • Impulsar incentius per a productors que es jubilin i traspassin la seva explotació, coordinant els processos de mentoria remunerada

  • Acompanyar noves incorporacions a la pagesia, sense límits estrictes d’edat, incloent suport en habitatge vinculat a l’activitat agrària.

  • Gestionar de manera coordinada els fons econòmics destinats al relleu agrari.

  • Acompanyar noves incorporacions a la pagesia, sense límits estrictes d’edat, incloent suport en habitatge vinculat a l’activitat agrària.

  • Generar xarxes de suport a la pagesia per baixes laborals, permisos de maternitat i paternitat vacances.

• Assessorament i formació:

  • Assessorament i acompanyament administratiu als projectes agraris, incloent assessoria gratuïta en tràmits administratius i línies de finançament públic (ecorègims, fons LEADER, línies d’ajut del PEAC, contractes agraris locals, etc.)

  • Campanya de visites als municipis, entitats i cooperatives locals per a explicar el servei.

  • Formació en pràctiques agroecològiques regeneratives i acompanyament a la transició

  • Assessorament especialitzat per persones migrants.

• Promoció de la comercialització:

  • Promoure la coproducció de circuits curts de comercialització com mercats de pagès, mercats municipals, agrobotigues i altres.

  • Promoure l’articulació dels productors amb les xarxes de distribució i comercialització publico-comunitàries descrites als propers apartats.

  • Impulsar campanyes per posar en valor el producte local.

  • Promoure un canvi de mentalitat social per valorar els oficis que tenen a veure amb la producció d’aliments.

• Innovació:

  • Mapar els bancs d’eines i maquinària locals i impulsar plans de coordinació i activació vinculats als espai test. I assegurar que el banc d’eines i maquinària estigui vinculat a l’espai test i altres infraestructures productives.

  • Impulsar i/o coordinar proves pilot en finques agràries per l’adaptació al canvi climàtic i la transició agroecològica.

  • Impulsar la coproducció al territori d’escorxadors mòbils, obradors compartits, granges i ramats municipals, fabriques de bioinsums agroecològics.

  • Als micropobles, gestionar amb les administracions locals la cessió de locals públics per recuperar infraestructures bàsiques com fleques o bars.

• Traslladar millores a l’administració

  • Simplificar la burocràcia i harmonitzar normatives entre departaments implicats.

  • Informació aterrada dels contexts locals.

Per optimitzar l’ús dels recursos i assolir els objectius, cal assegurar la coherència, integració i coordinació de les realitats i infraestructures alimentàries de cada territori en clau de transició ecosocial. Això implica planificació estratègica i mancomunació de recursos ja existents i nous recursos, adaptant les infraestructures a cada realitat productiva i territorial.

Per tant, aquesta mesura haurà d’anar acompanyada de suport tècnic i financer supramunicipal per garantir que tots els territoris puguin desplegar aquestes capacitats.

Una proposta transversal a totes les mesures orientades a la transició ecosocial, el treball mínim garantit, podria jugar un rol clau en el desplegament d’aquesta mesura.

Proposta 4: Xarxa distribuïdora de gestió publico-cooperativa-comunitària

Es busca generar una xarxa de distribució descentralitzada conformada per distribuïdores i centres logístics de mida mitjana i petita. L'objectiu és assegurar un preu just pel productor, fer els aliments més accessibles per a la població i facilitar l’accés a economies d’escala als petits productors.

Les Entitats de Compra Pública (proposta 1) seran nodes d’aquesta xarxa. Els altres nodes federats seran iniciatives privades que operen en el sector de la distribució. Per formar part de la xarxa caldrà operar amb criteris de proximitat, transparència i responsabilitat social, incorporant clàusules estrictes de respecte als drets laborals en tota la cadena.

Aquesta xarxa prioritzarà la distribució de la producció local dins del seu àmbit més proper, i després l'estendrà a altres zones de Catalunya o més enllà, segons les necessitats territorials. Comptarà amb la seva pròpia flota de vehicles per recollir el producte a peu de camp.

La xarxa canalitzarà les seves vendes segons el preu just de referència (proposta 1) i prioritàriament a través de circuits curts federats a la xarxa de canals de venda d’aliments de proximitat descrita al següent apartat.

Proposta 5: Xarxa de canals de venda d’aliments de proximitat

Aquesta xarxa estarà integrada per circuits curts de comercialització: restauració col·lectiva a través de la compra pública, mercats municipals o de pagès, supermercats públics i/o cooperatius, botigues integrades amb la tarja electrònica de la Seguretat Social Alimentària i altres punts de venta que en vulguin formar part.

Aquesta xarxa és l’extensió en l’àmbit de la comercialització de la xarxa distribuïdora publica-cooperativa-comunitària (proposta 4).

L’objectiu es garantir una comercialització estable a la producció local i facilitar l’accés de la població a aliments saludables i assequibles.

Algunes apostes centrals d’aquesta xarxa seran:

• La revitalització i transformació dels mercats municipals, orientant-los prioritàriament a la venda de producte de proximitat i a circuits curts de comercialització.

• L’impuls dels mercats de pagès, supermercats cooperatius i altres canals de comercialització comunitaris, integrant-los dins d’una estratègia pública de sobirania alimentària.

• La creació complementaria d’una xarxa de supermercats públics, especialment en aquelles zones identificades com a “deserts alimentaris”, amb criteris de preus assequibles per a la població i preus justos per a la pagesia.

L’aterratge dels projectes no es centrarà en les subvencions, tot i que aquestes poden formar part de l’impuls inicial, sinó especialment en la concessió de locals públics a 10 anys, amb priorització a la renovació si el projecte funciona, així com en inversions públiques per dur a terme les infraestructures físiques necessàries.

Proposta 6: 75% de la compra pública alimentària de producció catalana

Aquest objectiu implica modificar els criteris de contractació i compra pública, incorporant aquests requisits:

• Només es podran presentar a les licitacions produccions que respectin els drets laborals i socials de les persones treballadores, així com criteris de sostenibilitat ambiental.

• Es facilitarà l’accés dels productors i productores a les licitacions públiques, mitjançant assessorament i criteris adaptats, per evitar que la compra pública acabi concentrant-se en grans operadors amb major capacitat logística i administrativa.

• Aquesta nova compra pública alimentària impulsarà la transició agroecològica mitjançant programes específics de promoció i expansió, fins assolir un 30% de producció amb segell ecològic del total l’any 2030. Rebutgem doncs el marc de la Producció Agrària Sostenible (PAS), proposant com a alternativa establir una jerarquia de prioritats: el segell ecològic i el segell de comerç just en la posició més alta, seguits pels productes amb segell de venta de proximitat i d’agricultura integrada, així com les denominacions d’origen catalanes.

• Els productes importats del Sud Global hauran de ser de comerç just.

• Per tal de garantir la consistència de les convocatòries i instruments i un tracte just, s’involucrarà als productors en la definició dels plecs, així com en la definició de mecanismes de control de compliment dels contractes.

• Quan sigui factible s’optarà per la separació per lots de les licitacions, mecanisme que permet que es presentin empreses de caire més local que no podrien presentar-se en cas d’haver d’afrontar grans volums.

• Es crearan mecanismes d’inspecció i auditoria que verifiquin el compliment de les condicions establertes a les licitacions.

• Els criteris dels plecs prioritzaran la qualitat, no el preu, venint aquest fixat de base pels preus de referència (proposta 1).

• Perquè els criteris de preus no vagin en detriment dels criteris de qualitat, serà necessari incrementar la partida que va destinada a aliments.

• En el cas dels menjadors escolars, exigir el certificat ECOLOCAL i oferir més beques menjador, garantint el seu pagament per avançat o en un termini màxim de 30 dies.

La mesura s’ha d’iniciar amb un estudi de viabilitat que faci una quantificació prèvia de l’oferta real del territori, incloent no només els volums productius sinó també la capacitat logística, de transformació i de distribució existents. Si no fos possible començar amb un 75% des del primer any, s’establirà un pla per etapes per arribar a aquesta xifra.

Proposta 7: Implementació gradual de la Seguretat Social Alimentària al conjunt de Catalunya

La Seguretat Social Alimentaria (SSA) és un mecanisme públic-comunitari per garantir el dret a l’alimentació per tota la població. Seguint el model de la Seguretat Social, la SSA funciona mitjançant una “targeta vital alimentària” per cada persona, que garanteix de forma universal 150 euros al mes per a consumir aliments bàsics, de proximitat i ecològics, en establiments homologats: mercats municipals, supermercats públics, botigues de barris, entre altres.

Els projectes de SS alimentària s’articularan amb les xarxes alimentàries locals, la xarxa distribuïdora i la xarxa de comercialització, descrites en els apartats anteriors. Seran doncs un canal de sortida per la producció d’aquests circuits. I es basaran en els criteris de selecció de productes descrits per a la compra pública (proposta 6).

Mitjançant agències competents i l’Agència Tributària de Catalunya, la Seguretat Social Alimentària s’implementarà progressivament a Catalunya per cobrir les necessitats alimentàries bàsiques del conjunt de la població. Això començarà amb projectes acotats a una escala territorial determinada , per des d’aquí anar incrementant l’abast i l’escala. Es tracta de generar una dinàmica autoamplificada, en que el volum assolit en un primer nivell facilita arribar al següent.

Proposta 8: Planificació dels usos hídrics agraris

És necessari actuar de manera urgent per gestionar la demanda d'aigua en context de canvi climàtic per assegurar la viabilitat de l’activitat del primer sector a Catalunya. Per aconseguir-ho, s'ha de prioritzar els diferents usos de l'aigua distingint entre els usos més essencials i els més superflus però rendibles com el turisme. Aquesta gestió de la demanda ha de realitzar-se seguint criteris científics rigorosos i tenint en compte la justícia social i ambiental.

Caldria implementar un pla multiactor per la coordinació, planificació i gestió integral dels usos de l’aigua al conjunt de Catalunya, basat en governança col·laborativa que integri administracions públiques, societat civil, sector agrari i altres sectors implicats. El pla ha d’incloure:

• Una avaluació detallada dels usos actuals de l’aigua (agraris, domèstics, industrials i turístics), incloses les necessitats ecològiques, obligant a les entitats privades amb concessions públiques la transparència de les seves dades.

• Una diagnosi de l’estat dels aqüífers, salinització en origen, contaminació per nitrats, fitosanitaris i microplàstics, i estat microbiològic.

• L’anàlisi de disponibilitat futura d’aigua en context de canvi climàtic.

• Un pla de distribució dels recursos hídrics prioritzant funcions ecològiques i sobirania alimentària.

• Planificació d’inversions en gestió, manteniment i modernització d’infraestructures hídriques, incloent la reducció de pèrdues a les xarxes municipals i l’aprofitament de les aigües i els llots de les depuradores.

El Pla Nacional ha de d’incloure i prioritzar:

• La recuperació i regeneració d’aigua, millorant la depuració i promovent l’ús agrícola d’aigües regenerades.

• La retenció i infiltració natural de l’aigua mitjançant recuperació de basses i recàrrega d’aqüífers.

• La detecció de punts crítics d’escorrentia i la construcció d’infraestructures d’acumulació.

• La transició agroecològica i regenerativa, incloent cobertes vegetals, millora del sòl, conreus en línies clau, varietats adaptades i reg de suport als secans.

• L’increment d’inspeccions i l’aplicació efectiva de sancions per contaminació i mal ús de l’aigua.

• La limitació d’usos intensius no prioritaris en context d’escassetat, incloent determinats usos turístics.

• L’ús de la dessalinització només com a garantia de subministrament en situacions excepcionals.
  

Proposta 9: Acord de reconversió del sector ramader

Creació i implementació d’un acord de reconversió del sector ramader català per la diversificació i la reducció planificada i gradual de la cabana ramadera total abans de 2035.

L’acord de reconversió del sector ramader català tindrà l’objectiu principal de garantir una planificació productiva que asseguri la protecció i sostenibilitat econòmica de les persones treballadores i la sostenibilitat ambiental i climàtica. Els objectius específics serien els següents:

1. La planificació d’una reconversió del sector ramader català que asseguri la sostenibilitat econòmica i la protecció de les persones ramaderes, sense perdre llocs de treball en el sector, a través de l’impuls a les explotacions ramaderes autònomes, i l’impuls a la transició de les explotacions actualment integrades cap a models no integrats amb base agroecològica.

2. La planificació d’una reconversió del sector ramader català que asseguri la sostenibilitat ambiental i climàtica, a través de re-dimensionar la cabana ramadera de manera coherent amb els acords per la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Catalunya a mitjà i llarg termini, i l’acord per la neutralitat de carboni del territori per 2050, en un escenari de no-dependència de solucions tecnològiques. Aquest dimensionament haurà de ser coherent també amb la capacitat real del territori per gestionar els nutrients i les dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de protegir la qualitat de l’aigua, evitar la contaminació per nitrats i garantir la preservació dels aqüífers i les masses d’aigua subterrània de Catalunya. La reducció de la cabana es planteja així com una mesura estructural de salut ambiental i pública, orientada a ajustar la producció a la capacitat ecològica del territori.

Pel compliment d’aquests objectius, la reconversió ramadera s’articularà a través de les següents línies estratègiques:

1. De ramaderia intensiva a extensiva: Transformació progressiva d’explotacions intensives cap a models extensius, en coherència amb la implementació plena del Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva a Catalunya 2021–2030. Cal establir límits vinculats a la disponibilitat real de terres, garantir una càrrega ramadera compatible amb el territori i impulsar la recuperació d’espècies adaptades a entorns forestals, integrant la ramaderia com a eina de gestió del bosc, prevenció d’incendis i dinamització de l’econòmica rural.

2. De ramaderia intensiva a agroecològica: Impuls planificat de la transició cap a models agroecològics, amb menor densitat ramadera, major autonomia i producció pròpia de cereals i farratges. Aquesta línia ha de fomentar l’ampliació d’explotacions cooperatives ecològiques, la generació d’ocupació estable, la millora del benestar animal i la reducció de la petjada ambiental. L’objectiu és reduir la cabana porcina sense pèrdua neta de llocs de treball, mitjançant més valor afegit i transformació local.

3. L’impuls públic a la creació i manteniment d’infraestructures de proximitat, com ara molins de gra, escorxadors municipals o mòbils, centres de transformació i xarxes logístiques locals, que permetin capturar més valor afegit, generar ocupació al món rural i revitalitzar econòmicament els territoris agraris. El nou model ha de prioritzar una producció de menor volum però de més qualitat, amb preus ajustats als costos reals i amb integració dels costos ambientals.

4. Diversificació del sector cap a produccions no càrnies: Promoció de nous models productius cap a proteïnes vegetals sostenibles i de models mixtos que combinin ramaderia amb produccions vegetals i altres activitats agroalimentàries com cereals, lleguminoses, bolets, horticultura o transformació alimentària.

Aquesta reconversió es finançarà parcialment mitjançant una taxa ambiental específica dirigida a les macrogranges (proposta 11), orientada a internalitzar els costos ambientals del model intensiu, així com a través de la creació d’un fons específic per a la reconversió de la indústria càrnia.

Proposta 10: Moratòria indefinida a l’ampliació i noves llicències a macrogranges i macroescorxadors

Establir una moratòria indefinida a l’autorització de noves macrogranges i a l’ampliació de les explotacions intensives existents a tot el territori, ampliant i reforçant el marc de la moratòria vigent des de 2021 a escala de comunitat autònoma. Aquesta mesura s’orienta no només a evitar el creixement del model intensiu, sinó a facilitar la seva reducció progressiva i ordenada en el temps.

La moratòria s’hauria de complementar amb mecanismes de desescalada estructural, incloent:

• La revisió periòdica de les autoritzacions ambientals amb objectius de reducció gradual de la capacitat ramadera.

• La limitació de l’ampliació encoberta mitjançant canvis de titularitat o operacions societàries.

• L’establiment de condicions específiques en els processos de transmissió, venda o relleu generacional de les explotacions intensives.

En cas de traspàs de la titularitat (per jubilació, herència o venda), la continuïtat de l’activitat intensiva hauria d’estar condicionada a plans de transició que incloguin la reducció de la cabana, la sortida progressiva del sistema integrat o l’adaptació cap a models més extensius, agroecològics o territorialment integrats, evitant així la concentració de granges en mans de grans integradores.

Pel que fa als escorxadors, es prioritzaran excepcions d’agricultura professional directa, on el titular es propietari dels animals, i orientades a reforçar el teixit agrari local, especialment en el cas d’escorxadors de proximitat, municipals o cooperatius vinculats a agricultors i ramaders professionals, explotacions no integrades i producció ecològica. L’objectiu és millorar la viabilitat econòmica de la pagesia i reduir la dependència de les grans infraestructures industrials.

Proposta 11: Implementar una taxa ambiental específica al model integrat intensiu

L’objectiu d’aquesta taxa és internalitzar els costos climàtics i ambientals associats al model intensiu i incentivar la seva reconversió progressiva en una producció més sostenible i diversificada.

La mesura establirà un llindar màxim d’emissions i contaminació per explotació, alineat amb els pressupostos de carboni del sector agrari i ramader aprovats per la Generalitat amb horitzó 2030. A partir d’aquest llindar, s’aplicarà una taxa progressiva segons el grau d’incompliment dels objectius de reducció d’emissions, incorporant tant emissions de GEH com impactes locals (purins, amoníac, nitrats i pressió hídrica), alineada amb la tendència europea de cost per tona de CO2e.

El disseny de la taxa prioritzarà criteris d’equitat econòmica i la protecció fiscal de la petita i mitjana pagesia, orientant l’augment de la càrrega fiscal principalment a les integradores que reben els majors beneficis del model, i a les grans macrogranges integrades i empreses amb major capacitat econòmica per la transició ecològica. Definim les macrogranges com aquelles amb almenys 2.000 porcs d’engreix de més de 30 kg o 750 truges reproductores i l’equivalent a altres produccions de carn.

Els beneficis obtinguts de la taxa es destinaran íntegrament a la reconversió del sector agroramader cap a un model no integrat i sostenible.

Paral·lelament, es crearà un cos públic d’inspecció ambiental i ramadera amb capacitat tècnica i sancionadora per monitorar emissions, controlar la contaminació associada a les explotacions intensives i garantir l’aplicació efectiva de la normativa ambiental vigent, reforçant la transparència, la traçabilitat de dades i la seguretat jurídica del sector en el marc de la transició.

Proposta 12: Pla d’impuls de la dieta mediterrània i de la reducció del consum excessiu de carn

Impulsar un pla públic per reforçar la dieta mediterrània amb un consum de carn més baix, alineat amb les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut, i una major presència de consum vegetal de proximitat (lleguminoses, llavors i aliments fermentats) produïts a Catalunya sota criteris de sostenibilitat.

Es reorientaran les campanyes institucionals, retirant la promoció pública del consum de carn i destinant aquests recursos a promoure una alimentació saludable i sostenible basada en el model mediterrani.

Paral·lelament, s’incrementaran de manera significativa les ajudes als plans de negoci de producció vegetal i a la creació d’obradors de transformació de proximitat, per generar valor afegit i facilitar la transició del sector.