Qui som i què volem?

SOM... un front comú de moviments, col·lectius, organitzacions i persones que compartim l’ambició i el desig d’empènyer una transició ecosocial a Catalunya.

VOLEM... emprendre una transició ecosocial per anar cap a una una societat ecofeminista, postcapitalista i amb justícia global.

Què ens proposem?

Objectiu estratègic:

Crear una societat ecofeminista, postcapitalista i amb justícia social

1. Teixir una infraestructura coordinadora que ajudi a potenciar i visibilitzar tots els moviments socials que treballen per a la Transició Ecosocial a Catalunya a través de diferents nodes i espais referents a nivell territorial que facilitin la participació política, l’autoorganització i promoguin activitats de mobilització i afiliació de la ciutadania a l’acTe i els moviments que la configuren. Volem fomentar l'articulació d'una massa crítica de persones que liderin un canvi cultural que permeti fer real la transició ecosocial, al voltant d’un Pla de Transició Ecosocial compartit.
2. Aconseguir que la proposta política, teòrica i pràctica (l’ideari i el pla), de la Transició Ecosocial sigui majoritària en l’imaginari de la societat civil catalana, creant contrapoder institucional, mitjançant una veu comuna que esdevingui una referència per als mitjans de comunicació, entitats diverses i la societat en general.
3. Culminar el projecte polític per la Transició Ecosocial de Catalunya, mitjançant un procés constituent i generant pactes entre agents socials diversos i entre territoris, creant una nova institucionalitat popular i democràtica.

Les funcions de l’acTe:

1. Ser una veu en el debat públic sobre la transició ecosocial, recollint i sintetitzant les propostes elaborades per col·lectius i entitats, per tenir incidència política institucional, mediàtica i social, generant un imaginari col·lectiu de vida bona postcapitalista.
2. Desenvolupar un programa polític compartit i fomentar la cohesió dels moviments socials al voltant d'una visió comuna.
3. Afavorir processos de transició ecosocial locals i acompanyar la creació d’assemblees locals, enfortint la feina dels col·lectius que fa anys que treballen en aquest sector.
4. Facilitar la coordinació estratègica entre diferents moviments socials, per sumar esforços i impulsar mobilitzacions i accions unitàries.

El procés de creació d’un Pla per la Transició Ecosocial:

La proposta metodològica «Mobilitzant-nos per un pacte per la transició ecosocial» detalla el plantejament quant a la mobilització, incidència i territorialització mitjançant unes campanyes coordinades a mitjà termini. La proposta sencera es presenta en el document corresponent, que no forma part d'aquesta valoració.

Com ens organitzem?

Moviment de persones i entitats

L’acTe es defineix com un moviment de col·lectius i persones i, per tant, l’adhesió a l’espai pot ser tant a títol individual com a nivell d’entitat o col·lectiu. Les persones i les entitats tenen els mateixos drets en relació a l’acTe, especialment en el que té a veure amb la participació i la presa de decisions.

En l’organigrama (assemblea general, plenària, comissions, assemblees locals), cada persona té un vot independentment si ve d’una entitat o participa a títol individual, tot i que l’aspiració són les decisions per consentiment i no per votació.

Espais de participació i presa de decisions

L’acTe està composta per comissions i grups de treball, assemblees locals/nodes territorials, la Plenària de comissions, i l’Assemblea General. Aquestes són les funcions resumides de cada espai:

• Comissions i assemblees locals: són els espais de major participació oberta i inclusiva, per poder aprofitar de la intel·ligència col·lectiva en els debats, reflexions, posades en comú, etc., i per poder desenvolupar de manera practica la visió estratègica definida.
• Plenària: espai de trobada i coordinació estratègica de les comissions, per generar sinergies, compartir informació, generar coherència i prendre decisions a curt i mitjà termini, aportant la mirada de comissions i assemblees locals.
• Assemblea General: espai de socialització i debat de les grans decisions estratègiques a llarg termini, on es convoca a tota la base social. Es preveu convocar-ne un mínim de dues a l’any.

Sobre el funcionament de la Plenària:

La plenària ha de tenir un reconeixement democràtic i, per tant, les persones que en formen part han de venir designades per les comissions i assemblees locals.

És desitjable que les persones designades per a la Plenària representin la veu de la seva respectiva comissió/assemblea local, tot i que, en decisions que necessitin resposta a curt termini, s’entendrà la Plenària i els seus membres com un espai amb capacitat de decisió i iniciativa sense que hagi de retornar-se a les comissions i assemblees locals. Caldrà anar revisant el funcionament de la Plenària i el seu punt d’equilibri entre dos pols no desitjables: d’una banda, ser un secretariat polític que no representi les comissions, i de l’altra, ser un espai inoperatiu per haver de passar totes les decisions per les comissions.

En tot cas, per garantir que a la Plenària es debaten els temes d’interès de les comissions i assemblees locals, es preveu que les comissions es reuneixin més sovint que la plenària, facilitant la coordinació. Així, si les comissions i assemblees locals es reuneixen com a mínim un cop al mes, la Plenària es reuniria cada mes i mig o dos mesos, en funció de les necessitats del calendari.

Sobre funcionament de les comissions:

Actualment, les comissions i grups de treball actius són:

• Grup de treball d’ideari polític, grup transversal encarregat de dinamitzar l’elaboració de l’ideari de l’acTe i els diferents documents associats.
• Comissió d’incidència i mobilització, espai de coordinació estratègica amb moviments socials, i d’impuls accions d’incidència institucional i mediàtica.
• Comissió de comunicació i relat, coordina la definició del relat i vetlla per fer de l’acTe una veu al debat públic.
• Comissió territorial: afavoreix els processos de transició ecosocial des de l’àmbit local, partint de les experiències existents i acompanyant la creació d’assemblees locals per la transició ecosocial.
• Comissió de coordinació interna: desenvolupament de les tasques necessàries per al sosteniment de la pròpia Assemblea.

De tota manera, el model organitzatiu ha de ser adaptable a les prioritats estratègiques marcades, per tant, ha d’estar obert a canvis en funció de les necessitats del context. Per exemple, les comissions d’ideari i mobilització poden plantejar fusionar-se en una, com a comissió d’acció política, millorant la coordinació, amb la possibilitat de tenir grups de treball corresponents.

Sobre el funcionament territorial:

Entenem la territorialitat de l'acTe com un sistema de relacions amb un conjunt de col·lectius que reconeixen l'acTe i comparteixen la seva estratègia i propostes programàtiques.

Es parteix, doncs, de la idea que la confluència ecosocial és més important que l’extensió organitzativa-estructural. És a dir, respectar els processos d’articulació territorial és prioritari en lloc de generar assemblees locals vinculades orgànicament a l’acTe.

L’aspiració és que les xarxes i nodes locals existents portin els debats i campanyes al seu context, creant un «nosaltres ecosocial» ampli, sense la necessitat que s’identifiquin com a acTe en un primer moment. L’impuls de les iniciatives territorials ve de les entitats locals i del teixit preexistent, en base a les seves necessitats.

La constitució d’assemblees locals i la seva incorporació a l’organigrama es pot fer progressivament quan les iniciatives ho considerin oportuna.

Model de gestió organitzativa

Veiem la necessitat de tenir un model de gestió compartida que ens permeti treballar juntes d'una manera àgil, amb protocols i processos clars. Encara no hem tingut temps de tractar amb molta profunditat això, però en principi ens interessa explorar la Sociocràcia com a eina possible.