Assemblea: Vic - 21 de febrer

9:30 - 10.00 -> Benvinguda

10:00 -> Explicació del procés de l'assamblea territorial.

10:30 - 12:45 -> Dinàmica de treball en les propostes i conflictes.

13:00 - 13.45 -> Presentació resultats.

13.45 - 14.10 -> Tancament.

Propostes elaborades: Reconversió de la indústria càrnia

Proposta 9: Acord de reconversió del sector ramader

Creació i implementació d’un acord de reconversió del sector ramader català per la diversificació i la reducció planificada i gradual de la cabana ramadera total abans de 2035.

L’acord de reconversió del sector ramader català tindrà l’objectiu principal de garantir una planificació productiva que asseguri la protecció i sostenibilitat econòmica de les persones treballadores i la sostenibilitat ambiental i climàtica. Els objectius específics serien els següents:

1. La planificació d’una reconversió del sector ramader català que asseguri la sostenibilitat econòmica i la protecció de les persones ramaderes, sense perdre llocs de treball en el sector, a través de l’impuls a les explotacions ramaderes autònomes, i l’impuls a la transició de les explotacions actualment integrades cap a models no integrats amb base agroecològica.

2. La planificació d’una reconversió del sector ramader català que asseguri la sostenibilitat ambiental i climàtica, a través de re-dimensionar la cabana ramadera de manera coherent amb els acords per la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de Catalunya a mitjà i llarg termini, i l’acord per la neutralitat de carboni del territori per 2050, en un escenari de no-dependència de solucions tecnològiques. Aquest dimensionament haurà de ser coherent també amb la capacitat real del territori per gestionar els nutrients i les dejeccions ramaderes, amb l’objectiu de protegir la qualitat de l’aigua, evitar la contaminació per nitrats i garantir la preservació dels aqüífers i les masses d’aigua subterrània de Catalunya. La reducció de la cabana es planteja així com una mesura estructural de salut ambiental i pública, orientada a ajustar la producció a la capacitat ecològica del territori.

Pel compliment d’aquests objectius, la reconversió ramadera s’articularà a través de les següents línies estratègiques:

1. De ramaderia intensiva a extensiva: Transformació progressiva d’explotacions intensives cap a models extensius, en coherència amb la implementació plena del Pla Estratègic de la Ramaderia Extensiva a Catalunya 2021–2030. Cal establir límits vinculats a la disponibilitat real de terres, garantir una càrrega ramadera compatible amb el territori i impulsar la recuperació d’espècies adaptades a entorns forestals, integrant la ramaderia com a eina de gestió del bosc, prevenció d’incendis i dinamització de l’econòmica rural.

2. De ramaderia intensiva a agroecològica: Impuls planificat de la transició cap a models agroecològics, amb menor densitat ramadera, major autonomia i producció pròpia de cereals i farratges. Aquesta línia ha de fomentar l’ampliació d’explotacions cooperatives ecològiques, la generació d’ocupació estable, la millora del benestar animal i la reducció de la petjada ambiental. L’objectiu és reduir la cabana porcina sense pèrdua neta de llocs de treball, mitjançant més valor afegit i transformació local.

3. L’impuls públic a la creació i manteniment d’infraestructures de proximitat, com ara molins de gra, escorxadors municipals o mòbils, centres de transformació i xarxes logístiques locals, que permetin capturar més valor afegit, generar ocupació al món rural i revitalitzar econòmicament els territoris agraris. El nou model ha de prioritzar una producció de menor volum però de més qualitat, amb preus ajustats als costos reals i amb integració dels costos ambientals.

4. Diversificació del sector cap a produccions no càrnies: Promoció de nous models productius cap a proteïnes vegetals sostenibles i de models mixtos que combinin ramaderia amb produccions vegetals i altres activitats agroalimentàries com cereals, lleguminoses, bolets, horticultura o transformació alimentària.

Aquesta reconversió es finançarà parcialment mitjançant una taxa ambiental específica dirigida a les macrogranges (proposta 11), orientada a internalitzar els costos ambientals del model intensiu, així com a través de la creació d’un fons específic per a la reconversió de la indústria càrnia.

Proposta 10: Moratòria indefinida a l’ampliació i noves llicències a macrogranges i macroescorxadors

Establir una moratòria indefinida a l’autorització de noves macrogranges i a l’ampliació de les explotacions intensives existents a tot el territori, ampliant i reforçant el marc de la moratòria vigent des de 2021 a escala de comunitat autònoma. Aquesta mesura s’orienta no només a evitar el creixement del model intensiu, sinó a facilitar la seva reducció progressiva i ordenada en el temps.

La moratòria s’hauria de complementar amb mecanismes de desescalada estructural, incloent:

• La revisió periòdica de les autoritzacions ambientals amb objectius de reducció gradual de la capacitat ramadera.

• La limitació de l’ampliació encoberta mitjançant canvis de titularitat o operacions societàries.

• L’establiment de condicions específiques en els processos de transmissió, venda o relleu generacional de les explotacions intensives.

En cas de traspàs de la titularitat (per jubilació, herència o venda), la continuïtat de l’activitat intensiva hauria d’estar condicionada a plans de transició que incloguin la reducció de la cabana, la sortida progressiva del sistema integrat o l’adaptació cap a models més extensius, agroecològics o territorialment integrats, evitant així la concentració de granges en mans de grans integradores.

Pel que fa als escorxadors, es prioritzaran excepcions d’agricultura professional directa, on el titular es propietari dels animals, i orientades a reforçar el teixit agrari local, especialment en el cas d’escorxadors de proximitat, municipals o cooperatius vinculats a agricultors i ramaders professionals, explotacions no integrades i producció ecològica. L’objectiu és millorar la viabilitat econòmica de la pagesia i reduir la dependència de les grans infraestructures industrials.

Proposta 11: Implementar una taxa ambiental específica al model integrat intensiu

L’objectiu d’aquesta taxa és internalitzar els costos climàtics i ambientals associats al model intensiu i incentivar la seva reconversió progressiva en una producció més sostenible i diversificada.

La mesura establirà un llindar màxim d’emissions i contaminació per explotació, alineat amb els pressupostos de carboni del sector agrari i ramader aprovats per la Generalitat amb horitzó 2030. A partir d’aquest llindar, s’aplicarà una taxa progressiva segons el grau d’incompliment dels objectius de reducció d’emissions, incorporant tant emissions de GEH com impactes locals (purins, amoníac, nitrats i pressió hídrica), alineada amb la tendència europea de cost per tona de CO2e.

El disseny de la taxa prioritzarà criteris d’equitat econòmica i la protecció fiscal de la petita i mitjana pagesia, orientant l’augment de la càrrega fiscal principalment a les integradores que reben els majors beneficis del model, i a les grans macrogranges integrades i empreses amb major capacitat econòmica per la transició ecològica. Definim les macrogranges com aquelles amb almenys 2.000 porcs d’engreix de més de 30 kg o 750 truges reproductores i l’equivalent a altres produccions de carn.

Els beneficis obtinguts de la taxa es destinaran íntegrament a la reconversió del sector agroramader cap a un model no integrat i sostenible.

Paral·lelament, es crearà un cos públic d’inspecció ambiental i ramadera amb capacitat tècnica i sancionadora per monitorar emissions, controlar la contaminació associada a les explotacions intensives i garantir l’aplicació efectiva de la normativa ambiental vigent, reforçant la transparència, la traçabilitat de dades i la seguretat jurídica del sector en el marc de la transició.

Proposta 12: Pla d’impuls de la dieta mediterrània i de la reducció del consum excessiu de carn

Impulsar un pla públic per reforçar la dieta mediterrània amb un consum de carn més baix, alineat amb les recomanacions de la Organització Mundial de la Salut, i una major presència de consum vegetal de proximitat (lleguminoses, llavors i aliments fermentats) produïts a Catalunya sota criteris de sostenibilitat.

Es reorientaran les campanyes institucionals, retirant la promoció pública del consum de carn i destinant aquests recursos a promoure una alimentació saludable i sostenible basada en el model mediterrani.

Paral·lelament, s’incrementaran de manera significativa les ajudes als plans de negoci de producció vegetal i a la creació d’obradors de transformació de proximitat, per generar valor afegit i facilitar la transició del sector.