Elaboració de l'ideari
Debat 💬 al voltant dels 17 blocs temàtics
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
La naturalesa té un valor intrínsec, incommensurable, que no podem abastar completament ni situar a la nostra escala. Així, des d’una lògica de respecte i deure ètic, els humans hem d’evitar i revertir la destrucció que hem ocasionat sobre la resta d'éssers vius amb els qui compartim planeta. A més, la salut i el funcionament correcte dels ecosistemes és fonamental per al benestar humà. Els cicles de la natura (com la fotosíntesi, la regeneració de l’aigua dolça, de l’oxigen o la pol·linització), estan a la base de la nostra salut, economia, benestar. L'extinció massiva d'espècies amenaça doncs les bases materials de la vida al planeta, especialment les de la mateixa humanitat, en haver-nos desenvolupat en sistemes tan complexos i alhora demandants sobre els béns i cicles de la natura.
Cal transformar profundament les estructures socials i econòmiques, per tornar la humanitat a un nivell d'impacte sobre la biosfera que sigui sostenible en el curt i llarg termini. En una primera fase, hem d’integrar la conservació de la biodiversitat en totes les polítiques sectorials, internalitzant a les activitats humanes els costos en termes de pèrdua de biodiversitat. En una segona fase, transformar tots els processos humans en una lògica harmònica i regenerativa amb els hàbitats i ecosistemes. Finalment, necessitem generar un encaix nou entre la humanitat i la matriu natural, hem d’agafar les millors experiències d’altres societats, pobles indígenes, fins i tot del nostre passat, per a retornar a un paradigma cultural no antropocèntric ni utilitarista, sinó ecocèntric, simbiòtic i interconnectat. Ens hi va, literalment, la vida.
Podeu partir del text de Futurs Impossibles per elaborar un text d'un pàgina (500-600 paraules) o començar de zero.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
Conversa amb Anna Mula
Pujo el text proposta FINAL
1.1. Conservació i gestió de la biodiversitat.
Text actualitzat
Estat de la qüestió
La natura té un valor intrínsec, incommensurable, que no podem abastar completament ni situar a la nostra escala. Així, des d’una lògica de respecte i deure ètic, els humans hem d’evitar i revertir la destrucció que hem ocasionat sobre la resta d'éssers vius amb els qui compartim planeta. A més, la salut i el funcionament correcte dels ecosistemes és fonamental per al benestar humà. Els cicles de la natura (com la fotosíntesi, la regeneració de l’aigua dolça, de l’oxigen o la pol·linització), estan a la base de la nostra salut, economia, benestar. L'extinció massiva d'espècies amenaça doncs les bases materials de la vida al planeta, especialment les de la mateixa humanitat, en haver-nos desenvolupat en sistemes tan complexos i alhora demandants sobre els béns i cicles de la natura. La perspectiva és realment fosca si analitzem les previsions tant a nivell ambiental com econòmic. Organitzacions tant poc revolucionàries com Axa Research Fund, part del gegant del sector de les asseguradores AXA, preveu que la crisi de biodiversitat provocarà unes pèrdues de 140 bilions de dòlars a l'any, el que representa 1'5 vegades l'actual PIB mundial.
Cal, per tant, transformar profundament les estructures socials i econòmiques, per tornar la humanitat a un nivell d'impacte sobre la biosfera que sigui sostenible en el curt i llarg termini. I per fer-ho també és imprescindible impulsar un canvi en valors que situïn la conservació de la vida en el centre de les polítiques de la societat. Necessitem generar un encaix nou entre la humanitat i la matriu natural, hem d’agafar les millors experiències d’altres societats, pobles indígenes, fins i tot del nostre passat, per a retornar a un paradigma cultural no antropocèntric ni utilitarista, sinó ecocèntric, simbiòtic i interconnectat: la humanitat com una peça més dins d'un complex ecosistema que segons la cultura s'ha anomenat Mare Terra, Pachamama o altres.
La realitat, avui, és que Catalunya està immersa en la crisi de biodiversitat mundial que s'expressa en un retrocés de tots els grups d'espècies, alguns dels quals han disminuït fins a un 54% en només 17 anys, i la majoria d'hàbitats estan en retrocés.
El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són dues cares de la mateixa crisi planetària, i es retroalimenten una a l'altra. Les respostes a ambdues crisi no han funcionat, com ha posat de manifest a l'Informe conjunt IPBES-IPCC sobre el Canvi Climàtic i la Diversitat Biològica, sino que sovint les decisions sobre una crisi han agreujat l'altra.
Al mateix temps, la pèrdua de biodiversitat i la destrucció d'hàbitats naturals posa en perill el benestar de l'ésser humà perquè la biodiversitat exerceix un paper de fre en la propagació i expansió de virus patògens cap als humans, malalties zoonòtiques com la COVID19.
L'enllaç inequívoc entre el benestar animal i les crisis mediambientals ha estat reconegut a la Resolució de 2 de març de 2022 adoptada a la 5a sessió de l'Assemblea de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient. En aquesta Assemblea, es va advertir del risc de futures pandèmies i altres riscos per a la salut si la humanitat no revisa els patrons d'interacció amb la natura mitjançant l'adopció d'un enfocament holístic One Health.
Els animals són éssers que senten i d’aquest fet se'n desprenen profundes implicacions ètiques, legals i polítiques, sempre sota el millor coneixement científic. Els animals tenen un valor intrínsec i no només un valor per als humans. Les necessitats del benestar dels animals ens porta a parlar d'empatia i de justícia. Defensar els animals indica que formem part d'una societat avançada.
La Catalunya que volem
Volem una Catalunya capdavantera en assolir un equilibri amb el seu entorn natural. Això vol dir que a 10 anys vista hem d'haver aturat la pèrdua de biodiversitat, recuperant les poblacions de totes les espècies silvestres, els hàbitats s'han d'haver restaurat fins a garantir la seva conservació i la provisió dels serveis ecosistèmics per al benestar de la població, i hem de ser capaços de viure amb els recursos que el propi territori ofereix. Els espais humits com aiguamolls s'han d'haver conservat i recuperat. Els boscos han de ser tractats com ecosistemes biodiversos i no com simples fàbriques de fusta, permetent que una part evolucionin de forma natural, no intervinguda (boscos madurs) i altres ser gestionats per millorar els serveis ecosistèmics que ofereixen. Els ecosistemes litorals i marins han de recuperar la seva riquesa, amb l'eliminació de la majoria dels impactes (sobrepesca, contaminació, turisme massiu) i la recuperació de les espècies clau com la Posidònia i els esculls de corall. La vida ha de tornar als conreus, amb sistemes de producció respectuosos amb tots els éssers vius, especialment amb els pol·linitzadors: ecològica, regenerativa o permacultural. Les muntanyes han de ser santuaris de natura amb una intervenció humana mínima i sense contaminació lumínica o acústica. Els espais naturals protegits, en general, han de ser les joies de la corona on els processos naturals es mantenen de forma compatible amb uns usos tradicionals compatibles i una visita i gaudi públic ordenat i limitat que no amenaci els valors naturals.
Activitats que avui es consideren d'oci, incompatibles amb aquesta nova cultura biocèntrica, s'han d'haver abandonat com la caça. Els canvis en la producció i ús de l'energia han d'haver permès una producció 100% renovable però sense haver perjudicat la biodiversitat, per tant evitant una implantació massiva i indiscriminada.
La transformació ecosocial per assolir-ho
Per assolir una societat en equilibri amb la natura caldrà una sèrie de transformacions profundes dels nostres sistemes polítics, socials i econòmics que passen per mesures com:
Eliminar els subsidis que donen suport a les activitats perjudicials per a la biodiversitat, com la desforestació, la fertilització excessiva i la pesca excessiva, també pot donar suport a la mitigació i adaptació al canvi climàtic.
Impuls al canvi dels patrons de consum individual, evitant el consumisme i apostant per la suficiència, la durabilitat dels productes i la simplicitat voluntària.
Reducció del malbaratament alimentari i modificació de les dietes cap a opcions basades en majoritàriament en plantes de producció local.
Aposta decidida pels sistemes de generació d'energia realment renovables,incloent sistemes mecànics no motoritzats en la mobilitat i la producció agrària i instal·lació de fotovoltaica i eòlica en parcs no massificats, distribuïts territorialment en indrets de baixa sensibilitat, preferiblement ja urbanitzats, i només per assolir l'autosuficiència energètica en un escenari de baixa demanda d'energia.
Reorientació complerta de l'urbanisme i les polítiques territorials. Realçar la funció social de l'urbanisme, dissenyant ciutats a escala humana que responguin a l'interès general i aportin al benestar social. Això inclou rehabilitar i aturar de forma general la nova ocupació del territori, amb unes polítiques territorials que al mateix temps protegeixin la matriu agrària i natural, la seva connectivitat ecològica i la seva funcionalitat energètica i de fluxos de materials i organismes.
Prohibició de la fabricació i ús de substàncies biocides o amb efecte disruptor endocrí sintètiques, i aplicació del principi de precaució per a l'ús de compostos químics a la indústria, especialment l'alimentària.
Eliminació d'estructures artificials que malmeten ecosistemes vulnerables com muntanyes (amb línies elèctriques, remuntadors d'estacions d'esquí, embassaments innecessaris), rius (construccions com habitatges, indústries, represes sense ús, i tot el que estigui en zona inundable), o costes (edificacions en zona litoral afectades pel canvi climàtic i amb impacte en la biodiversitat com residencials, turístiques, infraestructures dures com esculleres, espigons, i la majoria de ports esportius).
Referències
IPBES (2020). Memòria del taller sobre Biodiversitat i Pandèmies de la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics. Daszak, P., et al, IPBES secretariat, Bonn, Germany, DOI:10.5281/zenodo.4147317 https://ipbes.net/sites/default/files/2020-12/IPBES%20Workshop%20on%20Biodiversity%20and%20Pandemics%20Report_0.pdf
PNUMA (2020). Prevenció de la propera pandèmia: malalties zoonòtiques i com trencar la cadena de transmissió.Nairobi,Kenya https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/32316/ZP.pdf?sequence=1&isAllowed=y
IPBES-IPCC (2021). Canvi Climàtic i Diversitat Biològica. Pörtner, H.O., et all, 2021. IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change; IPBES and IPCC. DOI:10.5281/zenodo.4782538. https://ipbes.net/sites/default/files/2021-06/20210609_workshop_report_embargo_3pm_CEST_10_june_0.pdf
Resolució UNEP/EA.5/Res.1 aprovada per l'Assemblea de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient el 2 de març de 2022. Nexe entre benestar animal, medi ambient i desenvolupament sostenible. https://www.unep.org/environmentassembly/unea-5.2/proceedings-report-ministerial-declaration-resolutions-and-decisions-unea-5.2
González Reyes, Luis y Almazán, Adrián (2023) Decrecimiento: del qué al cómo. Propuestas para el Estado español. Barcelona: Icaria.
Pascual, Unai et. al. (2023) "Diverse values of nature for sustainability". Nature volume 620, pp. 813–823.
Pörtner, Hans-Otto, et. al. (2021) IPBES-IPCC co-sponsored workshop report on biodiversity and climate change. IPBES e IPCC. DOI:10.5281.
Aquesta frase que heu posat, "la humanitat com una peça més dins d'un complex ecosistema que segons la cultura s'ha anomenat Mare Terra, Pachamama o altres", em sembla fonamental.
El Deep Ecology o la Teoria Gaia de De Castro ens pot ajudar molt a articular-ho.
Perillós posar un valor intrínsec a la natura, perquè pot portar a dinàmiques utilitaristes. Potser ho hauriem de basar en la sacralitat de la vida de l'entorn que ens posa les condicions per habitar, de la mateixa manera que cuidem de les nostres mares.
Carregant els comentaris ...