Elaboració de l'ideari

Text

La naturalesa de l’actual crisi sistèmica (emergència climàtica, crisi ecològica, econòmica, de reproducció social, de legitimitat política i de valors), fa cada cop més necessària una educació que incorpori coneixements per comprendre els reptes globals, i alhora promogui les habilitats, actituds i valors que ens permetin prendre decisions i actuar en favor d’alternatives al capitalisme extractiu, posant al centre la vida i el benestar de les persones i de tots els éssers vius.

L’emergència climàtica és només una de les conseqüències de la crisi ecosocial generada per la destrucció ecològica i la profunda transformació social que ha comportat el capitalisme global, que posa el lucre per sobre del benestar i la vida de les persones, i tracta la natura com un recurs. A la crisi climàtica se sumen la pèrdua de biodiversitat, els límits de disponibilitat material i de recursos energètics fòssils, la pèrdua de sol fèrtil, la crisi de les cures, i la manca d’autonomia material i econòmica de gran part de la humanitat, entre d’altres[1].

Davant d’aquestes amenaces, que posen en perill la supervivència de la humanitat i la vida del conjunt d’espècies i ecosistemes del planeta, calen transformacions profundes en les institucions, en les practiques i polítiques públiques, en els estils de vida i en el pensament predominant, que permetin repensar principis fonamentals com la vida digna (democràtica i suficient), la justícia (inclusiva), i la seguretat (saludable i compatible amb els límits de la biosfera)[2 ].

Les conseqüències de la crisi climàtica afecten tothom, però molt particularment a les generacions d’infants i joves que veuen que està en risc el seu futur i el futur del planeta, i senten ansietat i impotència davant la percepció que des de les instàncies de poder polític i econòmic no es prenen les mesures necessàries per revertir-la o mitigar-la.

L’educació no pot obviar aquesta realitat, i el professorat té la responsabilitat d’orientar l’educació  vers una mirada ecosocial, ecofeminista i enfocada a la justícia global, que promogui la formació de joves competents per participar democràticament, prendre decisions, i actuar per promoure canvis estructurals, que garanteixin l’acompliment dels drets de les persones, tant les que habitem aquí com de les que viuen en altres territoris (especialment del sud global) i de les futures generacions.

Aquest plantejament educatiu requereix del compromís del professorat, i també de tota la societat,  per poder generar el canvi cultural que ens porti a prendre consciència de les interdependències i les vulnerabilitats que ens caracteritzen com a espècie, així com analitzar críticament les causes i les conseqüències de les desigualtats cada cop més extremes, i de la degradació mediambiental que afecta tot el planeta.

L'escola emergeix com un espai central i privilegiat per intervenir en aquesta necessària transformació social, i per això és necessari realitzar canvis substancials en el què s'aprèn, com s'aprèn i com s'avalua. Revisar la història amb mirada crítica, i vincular el que es treballa a l’escola amb les vivències d’infants i joves, partint de la diversitat social, econòmica i cultural  present a l'aula,  pot contribuir a ampliar perspectives i formes d’entendre el món i les relacions amb l’entorn social i natural, per adquirir una perspectiva més àmplia i complexa, que ens permeti evitar caure en la desesperança i el fatalisme.

Mes enllà d’incorporar a l’educació els objectius i continguts d’aprenentatge vinculats amb les temàtiques mediambientals i de justícia social i global, cal també incidir en l’adquisició dels coneixements teòrics i pràctics necessaris per promoure l’adopció d’estils de vida sostenibles, la igualtat de gènere, la promoció d’una cultura de pau i de noviolència, la interculturalitat crítica, la justícia econòmica i social, la promoció d’un enfocament de drets humans i de participació democràtica...[3]  Creiem fermament que totes aquestes mirades integrades són imprescindibles per donar respostes justes i equitatives als reptes ambientals i socials actuals, i impulsar una educació orientada a la transició ecosocial justa (d’una altra manera poden esdevenir respostes probablement eficaces nomes per a uns pocs).

Un canvi educatiu d'aquestes característiques requereix d’eines i recursos pedagògics que contribueixin a promoure el pensament crític, l’empatia, la solidaritat, la cooperació, el respecte i la cura d’un mateiux, de les altres persones i essers vius. Es tracta de posar l’alumnat al centre del procés educatiu, com a agent actiu que a través de la reflexió, el diàleg, la participació, l’anàlisi crítica, pugui construir coneixement de forma col·lectiva, amb la guia i acompanyament de docents i agents educatius de l’entorn.

Aquest enfocament educatiu és crucial per a formar les futures generacions amb consciència crítica, valors sòlids i una mentalitat col·laborativa per abordar els desafiaments del nostre temps, i amb capacitat per construir presents i futurs més esperançadors i vivibles.

[1] Ecologistas en Accion (2019) Escenarios de trabajo en la transición ecosocial 2020-2030. https://www.ecologistasenaccion.org/wp-content/uploads/2019/12/informe-escenarios-de-trabajo-WEB.pdf

[2] Prats, Fernando; Herrero, Yayo y Torrego, Alicia (2016) La Gran encrucijada. Sobre la crisis ecosocial y el cambio de ciclo histórico. Madrid: Fuhem https://blogs.fuhem.es/forotransiciones/wp-content/uploads/sites/51/2017/05/GranEncrucijada_feb2017_baja.pdf

[3] Seguint els eixos que integren la mirada d’Educació per la Justícia Global proposats a traves del treball participatiu que es va concretar en l’elaboració de la Guia d’orientacions pedagògiques Competències per transformar el mónhttps://www.transformarelmon-guia.edualter.org/ca