Elaboració de l'ideari

Proposta de text alternatiu elaborada pel grup d'Ideari assignat (Pere, Josep, Carla i Pedro):

La Constitució elaborada pel règim del 78 està concebuda per a servir als interessos capitalistes, el dret de propietat privada, la llibertat de mercat i, amb la modificació urgent de l'article 135 de la Constitució, el consens bipartidista del PSOE-PP va prioritzar als mercats financers sobre altres despeses públiques com la despesa social: els mercats dels capitalistes abans que les persones i la vida. El capitalisme s'ha apropiat fins i tot del discurs dels drets humans per a reduir tot el seu ordre econòmic basat en regles a la defensa de la propietat privada.

Les persones i comunitats hem quedat desposseïdes dels mitjans per a satisfer aquestes necessitats humanes bàsiques i ens veiem forçades a vendre per diners la nostra força de treball i sotmetre'ns a l'explotació capitalista. En aquesta situació els drets i llibertats es transformen en serveis, de manera que només gaudeix d'ells els qui poden pagar-los-hi i únicament mentre puguin pagar-los.

Estem immersos en múltiples crisis (ecològica, energètica, de materials, de salut, econòmica, etc.) i les prediccions científiques mostren que probablement empitjorarà encara més la situació si continuem fent això de sempre. La dreta i l'extrema dreta, irrenunciables defensores del capitalisme, tenen una única solució: identificar un col·lectiu al qual culpar i atacar de tots els mals que ens assoten. Així, els drets i llibertats de persones estrangeres i dels qui protestin contra el sistema capitalista, es veuen sistemàticament reduïts i vulnerats, titllades de delinqüents, violadors, lladres, terroristes, comunistes, anarquistes, traïdors, esvalotadors i, en definitiva, d'enemics contra els quals qualsevol violència queda legitimada. Al Sud Global es produeixen cada any centenars d'assassinats d'activistes i periodistes que denuncien els atemptats del capitalisme contra les persones, les comunitats i la naturalesa. A Espanya, a més de la repressió derivada de l'anomenada “llei mordassa”, ja estem veient detencions, judicis i condemnes contra activistes d'organitzacions ecologistes, fins i tot etiquetades com a terroristes o acusades de pertinença a una organització criminal, com passa amb el moviment per defensa de l'habitatge o l'espiament a l'independentisme.

Les diverses formes de repressió i tortura es reprodueixen no sols en institucions policials, les forces armades o el sistema penitenciari, sinó també en residències d'ancians o centres psiquiàtrics.

La dreta i l'extrema dreta sempre tendeixen a plantejar-nos un fals dilema que ens obligui a triar entre nosaltres o ells, entre amics i enemics, alimentant l'odi i la desconfiança entre les persones. Aquests discursos d'odi, racistes, xenòfobs, genocides i militaristes s'aguditzaran conforme els privilegis d'uns pocs que sosté el sistema capitalista es vegin amenaçats per una majoria de la població, procedent de territoris en guerra i zones de sacrifici, privada de recursos bàsics.

Els drets i llibertats fonamentals manquen de contingut i sentit si impera la necessitat i la incertesa en les vides de les persones. La transició ecosocial ha d'estar basada en la justícia i la igualtat entre les persones i les col·lectivitats, així com respectar els drets de la naturalesa.

En conseqüència, per a aconseguir una transició ecològica justa cal definir, reforçar, promoure, posar en pràctica i defensar els drets polítics, socioeconòmics i comunitaris de la majoria de la població, que porten dècades de greu retrocés a Catalunya, a Espanya i a tot el món. Organitzar a molts milers de la població treballadora, en molts sectors determinants, es la prioritat per reconstruir l’alternativa amb correlació de forçes, amb exemples multiplicadors de vida quotidiana alternativa, i la praxis, com eina fonamental de la nova hegemonia cultural.

La vida i la naturalesa han d'estar en el centre, hem de blindar uns serveis públics universals i gratuïts que garanteixin a totes les persones la satisfacció de les necessitats materials (alimentació, habitatge, vestit, energia, transport, salut), socials, educatives, culturals, espirituals i totes aquelles que serveixin de suport per a una vida plena i digna.

La solidaritat i el suport mutu més enllà de fronteres i passaports haurà d'instaurar-se com a norma general i recíproca, ja que qualsevol pot convertir-se en un refugiat climàtic. No hem d'oblidar que la Terra proporciona prou per a satisfer les necessitats de cada ésser humà, però no l'avarícia de cada ésser humà.

A més, hem de construir models de convivència social que no reprodueixin els eixos de violència estructural actuals que sofrim, que garanteixin vides segures i no discriminades a totes les identitats, individuals i col·lectives, actualment oprimides o subalternes. Parlem dels eixos de discriminació per raó de classe, gènere, identitat sexual, procedència, minoria cultural, edat, religió, color de pell, nivell cultural, capacitats, adaptació a la norma estètica, alfabetització digital o estat de salut. Una renda bàsica i el treball garantit seran instruments importants en la defensa dels drets i llibertats de les persones.

Els instruments legals de defensa, protesta, desobediència i resistència pacífiques de la població també han de ser instaurats i reforçats.

La consecució d'aquests objectius ecosocials requereix un nou pacte constitucional i intergeneracional perquè de manera democràtica i participativa planifiquem i regulem les nostres activitats econòmiques conforme als límits naturals de la Terra, superant el capritxós i demencial caos desregulador al qual ens ha abocat el sistema capitalista.

La societat, organitzada col·lectivament, hem de recuperar i exercir els nostres drets històrics d'apropiació dels béns comuns i naturals, reestablint les col·lectivitzacions i en comunitats autogestionades de producció i consum per al bon viure des d'un enfocament decrexentista, repartint els recursos i la riquesa, agrupant-los de forma ecològica, amb mesures com la renda basica, l'augment de salaris i pensions, la reducció de la jornada laboral a 4h i repartiment del treball i organització de tota la feina enfocant-la a la cura de les persones i el medi.

En aquesta missió hem d'expandir i enfortir les institucions populars i comunitàries que articulin aquests processos de transformació, des de les cooperatives, les assemblees ciutadanes i consells oberts, o els sindicats, fins als centres socials, xarxes de reciprocitat i assistència mútua, ateneus populars, caixes de resistència, associacions sense ànim de lucre i amb tecnologies lliures i autogestionades per la ciutadania. Aquestes institucions de contrapoder popular serviran d'eina d'apoderament, innovació social i educació de la població per a la necessària autogestió i autodeterminació col·lectives per assolir una Catalunya on les relacions no es basin en el poder, és a dir no és basin en la moneda i poguem transitar del capitalisme a la economia del regal basada en recursos i acabant amb les desigualtats entre ciutadanes i vers les futures generacions.