Elaboració de l'ideari

Text elaborat per Sara López (La Capçalera) i Martí Abril (Rebel·lió o extinció Bcn, Pel debat social)

Entitat de referència: La Capçalera.
https://twitter.com/capcalerabcn?lang=es

Determinants socials i ambientals:

La cura de la salut i la cura del medi ambient haurien de ser dos eixos prioritaris i transversals en tota acció política ecosocial transformadora, alhora que intrínsecament relacionats entre si.

El nostre estat de salut és conseqüència, en gran part, dels nostres determinants socioeconòmics: situació econòmica, condicions laborals, oportunitats educatives, habitatge, discriminació per gènere, orientació sexual o lloc d'origen. Així com dels nostres determinants ambientals: contaminació atmosfèrica, presència de metalls pesants, radiació o disruptors endocrins a l’ambient, accés a la natura, qualitat nutricional de la nostra alimentació, conseqüències de l’emergència climàtica i de fenòmens climàtics extrems o de la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres. Alhora, la salut física i la salut psicoemocional estan íntimament relacionades i són conseqüència directa dels nostres determinants socials i ambientals. (1,2,3)

Les conseqüències de l’escalfament global, com ara la destrucció dels ecosistemes, la contaminació, l'augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems —especialment les onades de calor o l'alteració dels nostres recursos de subsistència com ara l'aigua o els sistemes alimentaris— tenen un impacte directe sobre la nostra salut. La contaminació va ser responsable d’1.9 milions de morts el 2020 a tot el món i es preveu que a mitjans d’aquest segle, 525 milions de persones patiran greus dificultats d’accés als aliments a causa de l’emergència climàtica i que les morts associades a l’excés de calor augmentaran un 370% (1). També hi ha una clara evidència de l'impacte de l’escalfament global sobre les malalties respiratòries, infeccions per vectors, malalties transmeses per l'aigua, zoonosi, pandèmies, malalties cròniques (especialment cardiovasculars) o salut mental (1,4). D'aquesta manera, a la vulnerabilitat social i de gènere s'hi afegeix l'ambiental; i a tot això caldrà sumar-hi els fenòmens migratoris derivats de l’emergència climàtica, que suposaran un repte afegit per als nostres sistemes de salut (1,4).

Disfuncionalitats del model sanitari actual:

El nostre model sanitari actual i la nostra percepció dominant de la salut provenen d’una visió biologista (5), tecno-cèntrica i individualista que promou un paradigma patogènic (6) i hospitalo-cèntric que s’enfoca en el tractament de la malaltia un cop establerta, en la responsabilitat individual i en el binomi reduccionista símptoma-fàrmac. Segons aquesta visió, la responsabilitat de cuidar de la salut és exclusiva de l’individu i del sistema sanitari, ignorant les intervencions comunitàries i la transformació dels determinants socials i ambientals com a via per a millorar l’estat general de salut de la població (7).

A més del biaix patogènic, la nostra concepció de la salut té un clar biaix de gènere, de raça i de classe: al llarg de la història hi ha hagut una progressiva expropiació de l’art de guarir —antigament dipositat en bona part en mans de dones— i se’ns ha imposat un pensament androcèntric considerat objectiu. La ciència mèdica moderna, que s’ha construït per part de científics mascles, occidentals, cis, adults i de classes altes, ha comportat un desterrament d’altres cosmovisions, subjectivitats, pràctiques, sabers i cultures sanitàries (8).

Per altra banda, l’actual sistema sanitari és ecològicament insostenible —està molt lluny d’inserir-se dins dels nostres límits planetaris— i és molt poc resilient. L’actual sistema sanitari és responsable del 4,4% de les emissions globals i el 71% de les seves emissions prové de la cadena de subministrament, una quarta part de la qual depèn de les grans cadenes globals (9). El consum d'energia, principalment de la crema de combustibles fòssils, representa més de la meitat de la seva petjada ecològica (9).

Aquest sistema està fortament influenciat pel pensament neoliberal. A Catalunya, des dels anys vuitanta, les polítiques de privatització del sistema sanitari han configurat la base del model actual en el qual CatSalut només destina un 30% del seu pressupost als centres públics i el 70% restant als proveïdors público-privats (7). A més, el nostre sistema sanitari està molt condicionat pels interessos de la indústria farmacèutica, que ha cooptat bona part de les institucions sanitàries i polítiques i ha esdevingut un sector estratègic per a l’economia i pel creixement del PIB i, per tant, políticament intocable (10,11). Podríem dir que l’actual sistema sanitari està hipertrofiat i precaritzat a parts iguals: falten professionals i atenció primària i sobren fàrmacs i recursos tècnics; una disfuncionalitat que es tradueix, paradoxalment, en falta d’atenció, llistes d’espera, hipermedicalització i sobrediagnosi.

Finalment, cal recordar que la pandèmia de la Covid-19 no només ha tensat les febles costures del nostre sistema sanitari sinó que la mateixa gestió de la crisi ha exacerbat moltes de les disfuncionalitats de la nostra manera d’entendre la salut o la vida i ha evidenciat el creixent poder i la privatització d’organitzacions sanitàries supranacionals com l’OMS. (12,13,14,15,16)

Un nou paradigma:

Un nou paradigma de caràcter ecosocial haurà d’estar inspirat per una visió salutogènica (6) i integrativa; i haurà de promoure l'accés universal a la salut, la desprivatització i la transformació ecològica del nostre sistema sanitari i posar límits a la influència tentacular de la indústria farmacèutica.

Cal avançar cap a un sistema de salut baix en carboni, resilient als efectes de l’emergència climàtica i de la crisi energètica. Caldrà defensar l’accés universal, públic i gratuït als serveis de salut prioritzant l'atenció primària perquè aquest àmbit millora l'accessibilitat, redueix la mortalitat i els ingressos hospitalaris (17,18) i és més eficient —suposa menys emissions i menys residus— en comparació amb el model hospitalo-cèntric. L'atenció primària, a més, és essencial per a l'adaptació als problemes de salut derivats de la crisi climàtica i ens hauria de permetre promoure una pedagogia de la salut amb perspectiva mediambiental que fomenti la reducció de la ingesta de carn o la racionalització —o desprescripció— de l’ús de fàrmacs, entre moltes altres qüestions que afecten la nostra salut i la nostra petjada ecològica, emfatitzant els co-beneficis resultants per a la salut de les persones i del planeta.

Caldrà humanitzar l’atenció sanitària, el recurs més valuós de la qual és el temps i l’atenció d’uns professionals sanitaris que haurien de poder treballar en condicions dignes i promoure una salut focalitzada en els recursos comunitaris i l’atenció biopsicosocial (19). Caldrà fomentar, alhora, la investigació en salut amb perspectiva mediambiental i amb l’objectiu de descolonitzar el coneixement (20).

De la mateixa manera que reclamem sobirania alimentària, energètica o territorial, caldria reclamar sobirania en la salut: aquest àmbit tan prioritari per a les nostres vides no s’hauria de delegar de forma incondicional als professionals i al sistema sanitari. La salut comunitària —a través de les xarxes de cures autogestionades, els grups de veïnat en lluita i el suport mutu— és essencial perquè els ciutadans ens reapropiem de la nostra salut (21) i posem fre a la hipermedicalització i al sobrediagnòstic, ampliant el coneixement del nostre propi cos i recuperant els coneixements de cures de generacions precedents.

Si la cura de la salut és indissociable de la cura del medi i de les nostres condicions socioeconòmiques, serà essencial que totes les polítiques públiques — a tots els nivells governamentals i especialment en l’àmbit urbà— incorporin la mirada mediambiental i la mirada salutogènica promovent polítiques que incideixin en la reducció d’emissions, en la reducció del vehicle privat i en la utilització del transport públic i la bicicleta; que permetin l'accés a zones verdes, entorns saludables per la infància i refugis climàtics a les ciutats; que millorin l’access al menjar de qualitat i de proximitat, reduint el consum de carn i la petjada ecològica de la ramaderia industrial; que promoguin la regeneració dels nostres ecosistemes i de la biodiversitat; o que mitiguin la pobresa en general, especialment la pobresa energètica (1).

1, The 2023 report of the Lancet Countdown on health and climate change: the imperative for a health-centred response in a world facing irreversible harms
2, World Health Organization, Commission on Social Determinants of Health. Geneva: WHO; 2008. Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. CSDH final report. [Google Scholar]
3, Benach J. La salud de todos y sus causas. La salud pública, la equidad y sus causas: ¿de qué depende nuestra salud? Observatorio de Salud. Mientras Tanto. Accesible en: http://www.mientrastanto.org/boletin-99/notas/observatorio-de-salud-1
4,OMS. Factsheets. Climate Change. 12 October 2023 https://www.who.int/news-room/fact-sheets/detail/climate-change-and health#:~:text=Research%20shows%20that%203.6%20billion,diarrhoea%20and%20heat%20stress%20alone.
5, La visió biolgista és la tendència a interpretar la realitat natural o cultural només a partir de models biològics.
6, Mentre patogènesi s’enfoca en el tractament de la malaltia, la salutogènesi s’enfoca en la cura i l’enfortiment de la salut
7, La Capçelera. És la salut un bé de mercat? Una anàlisi del sistema sanitari català des d’una perspectiva anticapitalista. Sobiranies. 2023. Accesible: https://sobiranies.cat/es-la-salut-un-be-de-mercat-un-analisi-del-sistema-sanitari-catala-des-duna-perspectiva-anticapitalista/
8, Economies feministes. Mireia Bosch Mateu, citant Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva. Silvia Federicci; Brujas, Parteras y Enfermeras. Una historia de sanadoras. Barbara Ehrenreich, Deirdre English.
9, Salud sin Daño (ARUP): Josh Karliner y Scott Slotterback Arup: Richard Boyd, Ben Ashby y Kristian Steele. Huella Climática del sector de la salud. Cómo contribuye el sector de la salud a la crisis climática global: oportunidades para la acción.Septiembre de 2019. Accesible en: https://accionclimaticaensalud.org/sites/default/files/2021-06/huellaclimatica.pdf
10, Colectivo NoGracias. Regulación e Industria. Accesible en: https://www.nogracias.org/regulacion-e-industria/
11, Teguayco Pinto. Así influye la industria farmacéutica en las prescripciones médicas https://saluddelujo.eldiario.es/industria-prescripciones.php
12, Dinámicas incubadas en un año de pandemia que deberían preocupar al movimiento ecologista. Marga Mediavilla. https://www.15-15-15.org/webzine/2021/11/14/dinamicas-incubadas-en-un-ano-de-pandemia-que-deberian-preocupar-al-movimiento-ecologista/
13, Covid-19, autoritarismo e izquierda confinada. José R. Loayssai Ariel Petruccelli. https://www.elsaltodiario.com/coronavirus/covid-19-autoritarismo-e-izquierda-confinada
14, Hay una mirada miope que culpa de los contagios a la responsabilidad individual, cuando el origen está en la pobreza. Joan Benach.
https://ctxt.es/es/20201001/Politica/33862/Elia-Pons-entrevista-Joan-Benach-sistema-nacional-salud-inversion-primaria-coronavirus.htm
15, Ecofascismo. III. Una estación intermedia: la pandemia. Carlos Taibo
16, Tratado de pandemias: ASÍ, desde luego, NO. Marga Mediavilla
https://diario16plus.com/tratado-de-pandemias-asi-desde-luego-no/
17, FoCAP. Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad. FoCAP 2019. Accesible en: https://focap.files.wordpress.com/2019/01/los-beneficios-de-la-longitudinalidad.pdf.
18, Palacio. Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y Seguridad del paciente. AMF, 15 (2019), pp. 452-459
19, L’enfoc biopsicosocial integra tant els aspectes biològics com els psicològics i els socials.
20, Dawn Hoogeveen, Clifford G Atleo (Kam’ayaam/Chachim’multhnii), Lyana Patrick, Angel M Kennedy, Maëve Leduc, Margot W Parkes, Tim K Takaro, Maya K Gislason. On the possibility of decolonising planetary health: exploring new geographies for collaboration. Lancet Planetay Health. February, 2023 Accesible en: https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(22)00334-5/fulltext
21, Hesperian. Guía comunitaria para la salud ambiental.2011. Accesible en: https://hesperian.org/wp-content/uploads/pdf/es_cgeh_2011/es_cgeh_2011_cap03.pdf