Canvis a "4.4. Salut i sistema sanitari"
Data de finalització
- -2024-01-21T22:55:00.000Z
Data d'inici
- -2023-12-08T23:00:00.000Z
Descripció (Català)
-
-
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
La cura de la salut, com la cura del medi, hauria de ser un àmbit prioritari i transversal de tota acció política. La visió mecanicista avui dominant en la pràctica mèdica i científica descuida aspectes essencials i interdependents com són les condicions socials, les ambientals o les psico-emocionals. Alhora, tenim un sistema sanitari globalitzat i fortament tecnocràtic: hipertrofiat i precaritzat a parts iguals, cooptat pels interessos econòmics, insostenible i molt poc resilient a la crisi ecosocial.
És urgent desprivatitzar i reforçar l’accés universal a la salut, que caldria desmedicalitzar i despatologitzar sempre que sigui possible. Promoure la visió holística, prioritzar l’atenció primària i la salut integral preventiva, recuperar els sabers i l’art de guarir d’antigues tradicions sanitàries així com fomentar la cooperació público-comunitària i les xarxes de suport mutu. Finalment, caldrà resistir l’embat tecnocràtic que s’ha accelerat i agreujat durant la pandèmia: el creixent poder i la privatització d’organitzacions sanitàries supranacionals, l’expansió de l’experimentació biotecnològica i de la modificació genètica, la digitalització de la salut, la implementació de passaports sanitaris. Cal que la població, en definitiva, ens reapropiem d’aquest àmbit tan fonamental per a les nostres vides.
-
+
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
La cura de la salut, com la cura del medi, hauria de ser un àmbit prioritari i transversal de tota acció política. La visió mecanicista avui dominant en la pràctica mèdica i científica descuida aspectes essencials i interdependents com són les condicions socials, les ambientals o les psico-emocionals. Alhora, tenim un sistema sanitari globalitzat i fortament tecnocràtic: hipertrofiat i precaritzat a parts iguals, cooptat pels interessos econòmics, insostenible i molt poc resilient a la crisi ecosocial.
És urgent desprivatitzar i reforçar l’accés universal a la salut, que caldria desmedicalitzar i despatologitzar sempre que sigui possible. Promoure la visió holística, prioritzar l’atenció primària i la salut integral preventiva, recuperar els sabers i l’art de guarir d’antigues tradicions sanitàries així com fomentar la cooperació público-comunitària i les xarxes de suport mutu. Finalment, caldrà resistir l’embat tecnocràtic que s’ha accelerat i agreujat durant la pandèmia: el creixent poder i la privatització d’organitzacions sanitàries supranacionals, l’expansió de l’experimentació biotecnològica i de la modificació genètica, la digitalització de la salut, la implementació de passaports sanitaris. Cal que la població, en definitiva, ens reapropiem d’aquest àmbit tan fonamental per a les nostres vides.