Elaboració de l'ideari

La transició energètica a les renovables és imperativa atès l’horitzó d’exhauriment dels combustibles fòssils i l’urani durant la segona meitat d’aquest segle, però també perquè és el mitjà decisiu per aturar el canvi climàtic. Serà, a més a més, la peça clau en l’obtenció de la màxima sobirania energètica possible perquè ens farà dependre només de la insolació, el vent, la pluja i altres fenòmens naturals del territori.

Les renovables són exigents en espai i materials. Per reduir aquests impactes costosos, és prioritari usar l’energia amb la màxima eficiència possible. Cal l’estalvi i els bons usos, en particular l’aïllament tèrmic dels edificis i la racionalització de la mobilitat, però també la bona gestió dels residus, etc.

Una dificultat és el desequilibri en la distribució territorial de la població: 63,3% de la població es concentra en el 7,3% del territori, mentre que 8,7% de la població ocupa el 60,5% del territori. Afegim-hi que el 50% de la superfície té pendents superiors al 20%. Les concentracions urbanes i metropolitanes agrupen molts usuaris però no tenen superfícies per a la captació eòlica o solar. Per això cal plantejar la transferència d’energia captada a les zones rurals vers les zones més poblades.

Atès que el transport d’energia (sigui electricitat o calor) comporta pèrdues, convé maximitzar les quantitats d’energia captades in situ, prop del lloc on seran usades. En el cas de les zones urbanes i dels espais ja antropitzats, serà fonamental aprofitar tots els espais disponibles. Per això caldrà una llei d’usos que obligui a ocupar amb finalitat de captació tots els espais viables: terrats, teulades i tota mena de cobertes, marquesines, etc. Aquesta llei ha de permetre que les aglomeracions urbanes facin la seva màxima aportació i, per tant, alliberin les zones rurals d’haver d’aportar tanta superfície. (Aquest criteri s’ha de fer extensiu a totes les àrees antropitzades, no sols en els espais urbans; per exemple, fotovoltaica en polígons industrials, canals, carreteres, vies fèrries, deixalleries, mines abandonades, etc.)

És important maximitzar l’aprofitament de les àrees antropitzades per reduir les pressions sobre unes àrees rurals que cal destinar prioritàriament a: 1) biodiversitat; 2) conreus; 3) activitats ramaderes; 4) boscos. La Generalitat ha de planificar el territori per evitar que la captació energètica interfereixi en aquestes destinacions prioritàries. El pla territorial reservarà a la captació energètica espais clarament definits (matollars, erms, roquissars, terrenys inclinats, etc.). Es buscaran també fórmules intermèdies quan siguin viables, com la combinació de conreu i captació (“agrivoltaica”) o instal·lacions solars que puguin funcionar com a tallafocs en zones forestals.

Cal potenciar al màxim la captació de petit format en edificis residencials, de serveis, industrials, etc. per a usos propis (autoconsum), no sols fotovoltaics, també minieòlics, termosolars, hidràulics de petit format. Poden ser iniciatives individuals o col·lectives. En particular cal una atenció especial a les comunitats energètiques locals. Un efecte col·lateral positiu d’aquest model és implicar la ciutadania i per tant educar-la de cara a la transició energètica –que implica canvis importants en les maneres de tractar l’energia. Però hi ha un nombre important d’activitats (indústria exigent en energia, transport ferroviari, hidrogen verd per a usos no locals...) que requereixen instal·lacions de gran format, cercant la millor ubicació i la que generi menys impactes en els ecosistemes i els paisatges. El fet que el gran format exigeixi grans inversions no comporta deixar aquestes instal·lacions en mans del gran capital: cal fomentar les grans inversions públiques i cooperatives amb les fórmules financeres que les facin possibles.

Cal una atenció especial a l’emmagatzematge, atès la condició de flux que tenen les fonts renovables d’energia. De moment els procediments disponibles són les bateries, el bombament hidroelèctric i l’hidrogen verd. Cal un esforç de recerca particular en aquest camp estratègic per a tot el sistema.

Tenint en compte que les renovables requereixen metalls poc abundants, que sovint caldrà importar, és important desenvolupar la indústria del reciclatge. En qualsevol cas, la indústria energètica catalana de cap manera ha de dependre d’operacions extractivistes neocolonials.