Elaboració de l'ideari

Text elaborat al grup de treball:
URBANISME I HABITATGE

Marc de treball (en vermell):

L’habitatge i l’espai urbà són avui un dels centres de conflicte més extrem entre capital i vida. El dret a l’habitatge i dret a la ciutat conviuen amb l’aprofitament rendista de les nostres cases i territori.
Cal adaptar la normativa urbanística i d’habitatge als escenaris de canvi climàtic, amb un disseny urbà respectuós amb el medi ambient i increment d’espais verds en ecosistemes urbans, tot convertint el centre de les ciutats en zones de vianants i augmentant el transport sostenible. És necessari fomentar l’arquitectura verda i sostenible, ai també facilitar que el parc d’edificis (tant edificis nous com existents) s’adapti ràpidament i fàcilment als millors estàndards existents de consum d’energia i d’aigua. No podem augmentar la superfície urbanitzada, sinó que s’han de recuperar habitatges/solars abandonats, controlar l’especulació amb habitatges i revertir planificacions que han dut a densitats urbanes insostenibles i un deteriorament de les condicions de vida.
Apostem per protegir el medi rural enfront d’activitats amb alt impacte mediambiental, incrementant així la qualitat de vida. Cal frenar la despoblació i l’envelliment a les zones rurals i afavorir l’assentament de població; per a això, és important fomentar l’aprofitament, la conservació i la gestió sostenible dels recursos existents del medi rural per a la fixació de població i el desenvolupament d’empreses sostenibles.
Pel que fa a l’habitatge, els primers punts a afrontar haurien de ser garantir solucions d’habitatge efectives per a totes les persones sense sostre i la prohibició dels desnonaments sense alternativa. Que el 100% de l’acció pública d’habitatge sigui, com a mínim— si és que no inclou la comunitat – de custòdia pública amb qualificació indefinida en el temps. Cal que es destini una part justa de pressupost públic a habitatge. S’ha de facilitar la transició energètica als habitatges; adequar-los davant el canvi climàtic per a persones en situació de vulnerabilitat i/o que necessitin cures específiques. I rehabilitar-los d’acord amb el context climàtic per aconseguir habitatges més eficaços.
Però si volem anar literalment a l’arrel del problema, a la propietat del sòl, hem de revertir-ne l'ús mercantilitzat, així com assegurar-nos el blindatge social i legal perquè es mantingui com a bé comú. Per a aconseguir-ho, caldrà superar la custòdia pública i incloure la comunitat local com a propietària legal. S’ha de limitar el preu del lloguer segons les condicions d’eficiència energètica de l’habitatge i introduir criteris més estrictes als indicadors del certificat energètic, i s’ha de garantir l’habitatge social a tots els territoris.