Canvis a "3.3. Habitatge i urbanisme"
Data de finalització
- -2024-01-21T22:55:00.000Z
Data d'inici
- -2023-12-08T23:00:00.000Z
Descripció (Català)
-
-
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
L’habitatge i l’espai urbà són avui un dels centres de conflicte més extrem entre capital i vida. El dret a l’habitatge i dret a la ciutat conviuen amb l’aprofitament rendista de les nostres cases i territori. Pel que fa a l’habitatge, els primers punts a afrontar haurien de ser garantir solucions d’habitatge efectives per a totes les persones sense sostre i la prohibició dels desnonaments sense alternativa. Que el 100% de l’acció pública d’habitatge sigui, com a mínim— si és que no inclou a la comunitat – de custòdia pública amb qualificació indefinida en el temps. Cal que es destini un 1,5%, si no més, de pressupost públic per habitatge, a tots nivells administratius.
Finalment, orientar totes les polítiques a generar un parc d’habitatge regeneratiu, material i energèticament. Però si volem anar literalment a l’arrel del problema, a la propietat del sòl, hem de revertir-ne l'ús mercantilitzat, així com assegurar-nos el blindatge social i legal perquè es mantingui com a bé comú. Per a aconseguir-ho, caldrà superar la custòdia pública i incloure a la comunitat local com a propietària legal. Pel que fa a l’urbanisme, el principi bàsic hauria de centrar-se en la governança sobre com decidim fins on volem i com volem urbanitzar els nostres pobles, i per descomptat, obrint la porta a poder-los desurbanitzar.
-
+
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
L’habitatge i l’espai urbà són avui un dels centres de conflicte més extrem entre capital i vida. El dret a l’habitatge i dret a la ciutat conviuen amb l’aprofitament rendista de les nostres cases i territori. Pel que fa a l’habitatge, els primers punts a afrontar haurien de ser garantir solucions d’habitatge efectives per a totes les persones sense sostre i la prohibició dels desnonaments sense alternativa. Que el 100% de l’acció pública d’habitatge sigui, com a mínim— si és que no inclou a la comunitat – de custòdia pública amb qualificació indefinida en el temps. Cal que es destini un 1,5%, si no més, de pressupost públic per habitatge, a tots nivells administratius.
Finalment, orientar totes les polítiques a generar un parc d’habitatge regeneratiu, material i energèticament. Però si volem anar literalment a l’arrel del problema, a la propietat del sòl, hem de revertir-ne l'ús mercantilitzat, així com assegurar-nos el blindatge social i legal perquè es mantingui com a bé comú. Per a aconseguir-ho, caldrà superar la custòdia pública i incloure a la comunitat local com a propietària legal. Pel que fa a l’urbanisme, el principi bàsic hauria de centrar-se en la governança sobre com decidim fins on volem i com volem urbanitzar els nostres pobles, i per descomptat, obrint la porta a poder-los desurbanitzar.