Canvis a "1.3. Béns naturals"
Data de finalització
- -2024-01-21T22:55:00.000Z
Data d'inici
- -2023-12-08T23:00:00.000Z
Descripció (Català)
-
-
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
Mai com al present la humanitat ha tingut un impacte tan important sobre la matriu biofísica, que s'ha disparat de manera exponencial a partir de l'ús massiu de maquinària i energia exògena, principalment d'origen fòssil. Aquest impacte es tradueix en la crisi ecològica global que coneixem. Portem segles anomenant “recursos naturals” els cicles, processos, matèries i éssers vius del nostre entorn, com si la natura fos una entitat passiva, externa i sempre a disposició. Però ens estem adonant que aquests béns naturals que necessitem per a viure són limitats, els compartim amb altres espècies, i tenen cicles propis de regeneració, que si bé podem alterar, no podem controlar ni sobrepassar.
Per tant, necessitem adaptar les activitats humanes a aquests límits i, sota els principis de la biomimesi (imitar els procediments naturals), cenyir-les a allò que és realment sostenible a llarg termini. Això implicarà una reducció extraordinària del consum d'energia i materials i éssers vius que fem avui sota una economia basada en la competència, que haurem de transformar cap a la circularitat, la satisfacció de les necessitats reals, basada en fluxos veritablement renovables i el residu zero. Caldrà limitar el màxim possible l’ús i la necessitat de materials que no es regeneren, com els minerals i els hidrocarburs.
Finalment, per a tota activitat d’aprofitament del medi que sigui mínimament destructiva (mineria, tala, caça, pesca, desviaments d’aigua, etc.), haurem d’aplicar criteris de minimització i compensació d’impactes, regeneració d’hàbitats i poblacions, alliberar part del territori de tota activitat humana, així com regir aquesta obtenció de béns naturals sota estructures col·lectives de control democràtic.
-
+
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
Mai com al present la humanitat ha tingut un impacte tan important sobre la matriu biofísica, que s'ha disparat de manera exponencial a partir de l'ús massiu de maquinària i energia exògena, principalment d'origen fòssil. Aquest impacte es tradueix en la crisi ecològica global que coneixem. Portem segles anomenant “recursos naturals” els cicles, processos, matèries i éssers vius del nostre entorn, com si la natura fos una entitat passiva, externa i sempre a disposició. Però ens estem adonant que aquests béns naturals que necessitem per a viure són limitats, els compartim amb altres espècies, i tenen cicles propis de regeneració, que si bé podem alterar, no podem controlar ni sobrepassar.
Per tant, necessitem adaptar les activitats humanes a aquests límits i, sota els principis de la biomimesi (imitar els procediments naturals), cenyir-les a allò que és realment sostenible a llarg termini. Això implicarà una reducció extraordinària del consum d'energia i materials i éssers vius que fem avui sota una economia basada en la competència, que haurem de transformar cap a la circularitat, la satisfacció de les necessitats reals, basada en fluxos veritablement renovables i el residu zero. Caldrà limitar el màxim possible l’ús i la necessitat de materials que no es regeneren, com els minerals i els hidrocarburs.
Finalment, per a tota activitat d’aprofitament del medi que sigui mínimament destructiva (mineria, tala, caça, pesca, desviaments d’aigua, etc.), haurem d’aplicar criteris de minimització i compensació d’impactes, regeneració d’hàbitats i poblacions, alliberar part del territori de tota activitat humana, així com regir aquesta obtenció de béns naturals sota estructures col·lectives de control democràtic.