1.2. Emergència climàtica

Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:

La crisi climàtica és un dels reptes més importants i urgents que enfrontem com a humanitat, que afecta no només a la vida humana, també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), i també originats per la sobredimensionada activitat ramadera industrial. El consum i progressiu esgotament dels fòssils és una pràctica totalment vinculada amb el sistema econòmic actual, on quasi tots els seus sectors es beneficien o depenen completament d’aquests.

Del trencament de l’equilibri climàtic actual se’n derivaran (i ja ho estan fent) bucles de realimentació vers un major i més greu escalfament, per la fuga d’altres GEH retinguts en el gel de les zones polars i tundres, en els sistemes marins o en zones boscoses. De la crisi climàtica se’n deriven l’augment de magnitud i freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), la pujada del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l’alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima planetari, i la desaparició d’hàbitats per a tota mena d’éssers vius, cosa que comporta un vector afegit de pèrdua de biodiversitat. A la vegada, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen conseqüències socials: inseguretat alimentària, escassetat d’aigua, migracions, pèrdua de formes de vida adaptades a l’entorn, pobresa, injustícia social, augment dels conflictes bèl·lics, etc.

Tot i l’enorme imprevisibilitat a què ens aboca, tenim capacitat per actuar. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica, cap a un model no creixentista sinó estacionari i descarbonitzat. Desenvolupar un nou metabolisme social (tots aquells fluxos materials i energètics que absorbim, “digerim” i excretem) molt més reduït i simplificat, i activar processos massius de conservació i regeneració d’hàbitats (especialment els boscosos i les zones humides), que contribueixin de manera positiva a capturar l’excés de GEH a l’atmosfera.