Elaboració de l'ideari
Debat 💬 al voltant dels 17 blocs temàtics
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
La crisi climàtica és un dels reptes més importants i urgents que enfrontem com a humanitat, que afecta no només a la vida humana, també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), i també originats per la sobredimensionada activitat ramadera industrial. El consum i progressiu esgotament dels fòssils és una pràctica totalment vinculada amb el sistema econòmic actual, on quasi tots els seus sectors es beneficien o depenen completament d’aquests.
Del trencament de l’equilibri climàtic actual se’n derivaran (i ja ho estan fent) bucles de realimentació vers un major i més greu escalfament, per la fuga d’altres GEH retinguts en el gel de les zones polars i tundres, en els sistemes marins o en zones boscoses. De la crisi climàtica se’n deriven l’augment de magnitud i freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), la pujada del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l’alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima planetari, i la desaparició d’hàbitats per a tota mena d’éssers vius, cosa que comporta un vector afegit de pèrdua de biodiversitat. A la vegada, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen conseqüències socials: inseguretat alimentària, escassetat d’aigua, migracions, pèrdua de formes de vida adaptades a l’entorn, pobresa, injustícia social, augment dels conflictes bèl·lics, etc.
Tot i l’enorme imprevisibilitat a què ens aboca, tenim capacitat per actuar. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica, cap a un model no creixentista sinó estacionari i descarbonitzat. Desenvolupar un nou metabolisme social (tots aquells fluxos materials i energètics que absorbim, “digerim” i excretem) molt més reduït i simplificat, i activar processos massius de conservació i regeneració d’hàbitats (especialment els boscosos i les zones humides), que contribueixin de manera positiva a capturar l’excés de GEH a l’atmosfera.
Podeu partir del text de Futurs Impossibles per elaborar un text d'un pàgina (500-600 paraules) o començar de zero.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
*Versió corregida i millorada amb les aportacions:
La crisi climàtica és un dels reptes més importants i urgents que enfrontem com a humanitat, ja que afecta no només a la vida humana, sinó també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), així com per la sobredimensionada activitat ramadera industrial. El consum progressiu i l'esgotament dels combustibles fòssils estan totalment lligats al sistema econòmic actual, on pràcticament tots els sectors se'n beneficien o en depenen completament. El trencament de l'equilibri climàtic i d’alguns punts d'inflexió provoquen bucles de retroalimentació cap a un escalfament més greu, com l'alliberació de GEH atrapats en el gel de les zones polars i les tundres, en els sistemes marins o en les zones boscoses.
De la crisi climàtica se'n deriven l'augment de la magnitud i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), l'increment del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l'alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima del planeta, i la pèrdua d'hàbitats per a tota mena d'éssers vius, la qual cosa comporta una major pèrdua de biodiversitat o extinció antropòce. Al mateix temps, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen una sèrie de riscos sistèmics amb conseqüències socials, com l'inseguretat alimentària, l'escassetat d'aigua, les migracions, la pèrdua de formes de vida adaptades a l'entorn, la pobresa, la injustícia social, l'augment dels conflictes bèl·lics, etc.
Les causes i els efectes mostren una asimetria radical entre el Nord i el Sud Global i, sobretot, entre el 10% més ric i consumista del planeta i el 50% més empobrit. Mentre aquesta elit genera la meitat de les emissions, només un 8% de l'espècie n'emet. Malgrat això, una gran part dels centenars de milions de refugiats climàtics previstos per a les pròximes dècades vindran d'un Sud Global cada cop més devastat i desertificat.
Malgrat l'enorme imprevisibilitat a què ens enfrontem, tenim la capacitat d'actuar. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica cap a un model no basat en el creixement, sinó estacionari i descarbonitzat. Hem de desenvolupar un nou metabolisme social, amb fluxos materials i energètics molt més reduïts i simplificats mitjançant l'economia circular, l'agricultura extensiva i un canvi de consums que tingui en compte, per exemple, el benestar animal. Hem d'activar processos massius de conservació natural i regeneració d'hàbitats, especialment boscos i zones humides, que contribueixin de manera positiva a capturar l'excés de GEH a l'atmosfera, així com a recuperar altres hàbitats contaminants o degradats.
Carregant els comentaris ...