Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "4.3. Teixit comunitari i cohesió social ". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

El teixit comunitari és generat per l’entramat de comunitats organitzades al si de les societats, des de les seves diversitats i els seus sabers, cadascuna amb necessitats i característiques específiques, provinents de la relació amb el seu entorn proper, i amb el seu propi llegat.

Comunitats que es conformen per persones que participen d’un projecte col·lectiu, superen l’individualisme, i a través del vincle i el sentiment de pertinença, es reapropien de la vida en comú i opten per la reciprocitat i el suport mutu, com a forma de resoldre les necessitats compartides. Quan aquesta provisió col·lectiva de necessitats s'obre al veïnat, compleix una funció pública no institucional (pública-comunitària).

Les iniciatives comunitàries estan lligades a pràctiques comunals de gestió dels recursos socials, culturals, polítics i econòmics i dels béns naturals. D'aquesta interacció surten formes 44 d'apoderament i de superació de la precarietat que ens imposa el sistema. Les comunitats poden organitzar-se en espais molt variats i atenent diferents necessitats i projectes. Així, en l'àmbit de la producció poden desenvolupar-se des del cooperativisme; en l'àmbit de la satisfacció de les necessitats bàsiques poden donar lloc a la sobirania energètica i alimentària; en l'àmbit residencial potencien els serveis compartits, etc.

D'aquesta manera, l'autoorganització comunitària és un espai de resiliència i d'emancipació social, és la primera línia de defensa enfront de situacions de crisis o amenaça, amb la capacitat de trobar solucions des de la solidaritat, i això, al seu torn, és la millor manera de prevenir l'arrelament de discursos feixistes, xenòfobs o excloents. Les comunitats organitzades són també espais de lluites compartides pels drets fonamentals per al bon viure comunitari, posant la vida en el centre. Enfortir aquests espais horitzontals i cohesionats, així com crear altres nous, permet donar resposta a necessitats emergents i assegurar la reproducció i benestar social.

Les comunitats ofereixen també un espai perquè les cures aconsegueixin la dimensió que els correspon, superant les condicions imposades pel patriarcat. El repartiment dels treballs de cures i la seva valorització ha de formar part dels aspectes essencials de l'acció comunitària. La mirada ecofeminista és essencial en el procés de construcció dels vincles comunitaris.

Amb l'autoorganització comunitària impulsem un canvi de cultura política per a reconèixer que les comunitats, el veïnat i la societat en general poden prendre a les seves mans les regnes de la satisfacció de les seves necessitats, amb autonomia i sense dependre del mercat i del sistema capitalista. La gestió comunitària dels béns comuns, guiada pel bé comú, ens dota de capacitat per a enfrontar-nos al sistema i ens permet posar en evidència que és possible avançar en la perspectiva de la justícia global. L'acció comunitària no és l'única forma de lluita contra el sistema, però és una forma ejemplificante que aporta solidesa a aquesta lluita.

Les pràctiques de democràcia comunal doten de legitimitat a la comunitat en la gestió dels recursos comuns amb vocació de servei públic. La gestió del públic i la provisió de les necessitats sociocomunitarias poden fer-se des de la corresponsabilitat amb les institucions, però amb l'empremta que aporta l'autoorganització col·lectiva.

Caminem així cap a formes de governança i democratització de la gestió de d’allò públic, on la institució segueix complint amb la responsabilitat de garantir drets i de provisió de serveis públics, però entenent que allò públic no exclou lo social sinó que ho inclou. En aquesta perspectiva, l'autoorganització comunitària es complementa amb el municipalisme. Les institucions públiques més properes, com són els ajuntaments, poden participar i potenciar les iniciatives comunitàries, al mateix temps que les comunitats organitzades potencien la democratització de les institucions públiques i la qualitat dels serveis públics.

El model de vida que s'impulsa des de l'autoorganització comunitària i el municipalisme, permet adaptar la producció i el consum al marc de decreixement econòmic necessari per a reduir l'ús de recursos naturals i energètics, adaptar-nos als límits planetaris i fer front a l'emergència climàtica. Desenvolupar el teixit comunitari és la millor manera de cohesionar a la societat entorn d'una alternativa transformadora que eviti el col·lapse al qual el sistema capitalista ens aboca.

En definitiva, apostem per formes de gestió públic-comunitàries que no paternalitzen ni retreuen a la societat la gestió de les seves necessitats, sinó que reconeixen la seva sobirania per a incidir en tot allò que l'afecta, i, en última instància, per a decidir el seu futur.