Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "2.1. Economia productiva, finances i condicions laborals". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Actualment, el sistema econòmic local i mundial es basa en un capitalisme globalitzat basat en la tecnologia, en la combustió d’hidrocarburs com a font d’energia i en l’extracció insostenible de 11 materials de l’escorça de la terra. Aquest sistema econòmic depredador de l’entorn ha generat un esgotament dels recursos naturals (terra fèrtil, aigua dolça neta, aire net, etc) i una gran degradació de l’entorn per les anomenades “externalitats negatives” del funcionament normal del sistema: les emissions produïdes per la combustió de combustibles fòssils, l'alliberament d'altres gasos d'efecte hivernacle, la contaminació de l'aigua dolça, la destrucció d'ecosistemes en favor de la ramaderia, la contaminació química de l'entorn, a més de moltes altres accions, han fet que hàgim superat 5 dels 9 límits biofísics del planeta, posant en risc l'estabilitat de la biosfera que ens ha permès habitar aquest planeta durant cent mil anys (IPCC, 2022). Sense estabilitat climàtica moltes persones han estat desproveïdes de la seva sobirania alimentària i dels seus modes de vida habituals (McMichael, 2023), i les ha fet dependents del comerç internacional per poder alimentar-se i proveir-se de materials essencials (Agronegocis, 2023), quedant a mercè d'inèrcies internacionals, com per exemple la guerra a Ucraïna (Mena Roa, 2022), les forces de la qual influencien les cadenes de subministrament i per tant l'oferta i els preus (Gómez i Granados, 2016). Avui dia ja hi ha al món 3000 milions de persones que no tenen accés a una dieta que els permeti mantenir el seu cos sa i són moltes les regions del planeta que es troben en aquesta situació de dependència des de fa ja molt de temps i tot apunta que no deixarà d'empitjorar, com pot en amb la banya d'Àfrica, totalment dependent del mercat internacional de cereal liderat per grans potències com Rússia o EEUU (FAO, 2023). Igual que moltres altres regions del planeta, Catalunya té un metabolisme econòmic molt lineal i depenent del mercat internacional tant pels materials com per l’energia, per tant, hem de pensar en clau global i de manera holística per entendre el contexte econòmic català i encarar la transició ecosocial.

Hi ha qui defensa solucions inèdites al problema com desenvolupar noves tecnologies (Earth.org, 2022), trobar noves fonts d'energia (Greshko, 2022), implementar energies renovables no tan renovables (Iberdrola, 2022), electrificar tots els processos possibles, desenvolupar la tècnica o implementar una economia (pseudo) circular, tot això sense qüestionar el sistema econòmic actual capitalista (Cabayol, 2021) ni el sistema social patriarcal basat en la dominació de l’entorn natural i social, el mateix sistema que ha aconseguit accelerar l'aparició de meravelles materials per a la humanitat alhora que ha generat la manera de produir sense fre que ens ha portat a aquesta greu situació de policrisi sistèmica (Park, 2015) de la qual ens costarà molt sortir sense més patiment i violència del que estem vivint (Reid i Bevensee, 2020). El greu problema del capitalisme és que necessita d'un creixement perpetu per sobreviure, a causa de la reproducció ampliada del capital (capital que compra material que es torna a vendre per obtenir més capital, D→M→D') el funcionament del qual naturalment requereix dinàmiques socials com la competició, la individualització extrema, l'avarícia, l’acumulació o la violència necessàries per protegir la propietat privada (Hickel, 2023) i necessita de molt treball de feines de cures i reproductives no remunerades assumit en la seva gran majoria per les dones. Aquest conjunt de condicions està arrasant el planeta ja que el creixement econòmic no s'ha aconseguit desacoblar del creixement d'emissions i despesa material a un ritme que sigui segur per a la vida al planeta (Vogel i Hickel, 2023) i perpetua les dinàmiques colonials extractivistes a on el Nord global té una relació abusiva amb el Sud global d’on extreu la gran majora dels seus recursos material i hi aboca la major part de les seves externalitats negatives. Si volem salvar les condicions necessàries perquè el planeta Terra permeti la vida digna de la nostra generació i les generacions futures i de tots els éssers no-humans, el temps de creixement econòmic perpetu ha d'acabar (European Commission, 2023), per tant, hem de deixar de funcionar sota la lògica del capitalisme (Hickel, 2023).

És imperatiu que transitem el més aviat possible cap a un model econòmic que rebaixi les despeses metabòliques del conjunt, que regeneri la biosfera i que permeti que qualsevol persona tingui les condicions necessàries per poder viure una vida bona. Necessitem un sistema econòmic basat en la reproducció de la vida, a on l’economia estigui integrada de manera sostenible a dins dels limits materials i energetics de la biosfera, a on la desigualtat i l’explotació entre persones i pobles no sigui condició necessària pel seu funcionament i on sigui central el decreixement del volum de consum energètic en termes absoluts i la reconversió de la matriu productiva cap a fonts energètiques renovables. Cal abandonar el PIB com a mesura de benestar i substituir-lo per indicadors que contemplin les millores en educació, sanitat i cures, entre d'altres (per ex. IDH o GPI), adoptant i hibridant marcs macroeconòmics com els que es proposen des de l'Economia del Benestar, l'Economia del Bé Comú, l'Economia del Dònut, l'Economia Ecològica o l'Ecosocialisme, sempre aplicats des dels territoris de manera local segons les seves voluntats i prioritats, i articulats de manera més àmplia per institucions realment democràtiques que coordinin regions amb lligam físic al territori (biorregions), com per exemple conques fluvials o sistemes ecològics concrets (deltes, valls, planes, etc) enlloc de lligams polítics arbitraris derivats d’antigues lluites polítiques.

Proposem que des de l’Estat s’implementi inmediatament el marc de l’Economia Ecològica (Georgescu-Roegen) i es planifiqui el sistema productiu a curt, mig i llarg plaç, per posar-lo al servei de la satisfacció de les necessitats humanes i la conservació de la biosfera, seguint principis de desenvolupament a escala humana (Max Neef), i no únicament amb l'objectiu d'obtenir beneficis que tendeixen a externalitzar els costos i no valorar adequadament el treball reproductiu normalment feminitzat i els bens fons provistos per l’entorn. Hem de situar l'economia social i solidària (cooperativisme, comunalisme, maneig de béns comuns, coopetició) al centre d'aquesta reconversió productiva, generant activitat socioeconòmica des de la gestió realment democràtica i la gestió del bé comú com a eina democratitzadora i emancipadora. L’Estat ha de fer fortes inversions en l’implementació de renovables democràticament planificades des dels territoris, en forma de creació d’infraestructures públiques o de colaboracions publico-comunitaries o concessions municipals, o de reapropiació d’empreses privatitzades essencials per l’economia, i aplicar politiques impositives a aquelles activitats incompatibles amb la vida o a les grans acumulacions de recursos i capital.

L'abandonament de l'actual model productiu requereix un canvi profund en allò que es produeix, com es produeix, on es produeix y com es distribueix. Necessitem una reconversió productiva que, mitjançant la planificació democràtica i participativa, impulsi la relocalització i el consum local i s'enfoqui en la provisió de productes i serveis sostenibles, duradors, d'utilitat social i compleixin els principis d'economia circular mitjançant R+D+I, mentre es redueixen o reconverteixen els sectors actualment sobredimensionats o no sostenibles. Aquesta transformació ha de ser clarament decreixentista i comportar una utilització menor de matèries primeres i un menor consum energètic, única forma de fer front a l'emergència climàtica i a la superació dels límits planetaris. Els productes de consum sumptuari han de tendir a desaparèixer, de manera que la producció se centri en tot allò que realment serveix per satisfer les necessitats del conjunt de la població. La producció s'ha de guiar per criteris de proximitat, i per això s'haurà de dirigir cap a aquelles activitats que serveixin principalment per al consum local. Això comporta diversificar la producció i, alhora, relocalitzar un conjunt d'empreses que havien estat deslocalitzades.

Les línies estratègiques generals de la transicio ecosocial serien les següents (González Reyes, et al., 2024): 1. Reducció del consum material i energètic fins els marcs ecològicament viables (protegir la trama de la vida, no el capitalisme), 2. Relocalització i diversificació de l’economia (reduir el consum d’hidrocarburs reduint activitats de transport), 3. Integració del metabolisme social dins del metabolisme ecosistèmic, 4. Integració de la producció i la reproducció en una sola unitat econòmica, 5. Redistribució de la riquesa dins i entre territoris amb criteris de justícia global i amb criteris de rols de gènere i de classes socials, 6. Augment de l’autonomia econòmica de les persones (p.ex. desmercantilització dels satisfactors de necessitats de les persones).

Com a exemple dels canvis que s'han de fer en allò que es produeix i com es produeix podem assenyalar les transformacions que s’han de fer en cada un dels sectors econòmics. El sector primari ha de créixer potenciant la regeneració de la biosfera a partir de la transformació de la producció agrícola (convertint els monocultius agroindustrials en agricultura regenerativa dedicada principalment a alimentar la població i no al bestiar d’exportació). La indústria ha de viure una transformació profunda a partir d’una contracció general del seu metabolisme tot i que no de manera igual en totes les activitats, fent decréixer les indústries més contaminants (fabricació de vehicles de motor i indústria química) i fent créixer les indústries més sostenibles o regeneratives (tèxtil de productes locals, reciclatge, explotació forestal sostenible, I+D+I tecnologies realment sostenibles). Com exemple concret, la indústria de la reparació i el reciclatge haurà de tenir un gran desenvolupament, especialment pel que fa a tota mena d'aparells electrònics. El transport i la mobilitat s’han de repensar, ja que cal centrar-se en l'abandonament del cotxe privat, la potenciació del ferrocarril i tot el transport públic, i la reducció dràstica del transport de mercaderies per carreteres. En sector serveis, hem de trencar amb el sistema productiu basat en el monocultiu turístic, la construcció i les indústries altament contaminants. Cal fer-ho trencant amb la imposició i la dependència dels mercats financers, qüestionant el paper de la Unió Europea i l’Euro dins del sistema econòmic productiu, regulant la posició dominant del sector financer, controlant la inversió de les entitats bancàries, de crèdit o asseguradores cap a un model de Banca comunitaria o colectiva, banca privada de tamany reduit i de banca pública com actor principal. És imprescindible redirigir el flux del crèdit cap a la resolució de les necessitats socials i els sectors socialment útils.

Els drets laborals han de ser centrals en tot aquest procés, ja que són una mesura bàsica de protecció i redistribució de riquesa entre les majories socials dins del marc d'explotació capitalista. Necessitem donar un paper principal a l’associacionisme sindical emancipador i generar un marc cultural ecosocial per aconseguir que els pactes socials siguin realment democràtics i lluitar contra el feixisme impulsat pel capitalisme. Cal reduir la jornada laboral de manera general, sense pèrdua de sou, redistribuir el treball, desmercantilitzar la major part dels satisfactors de necessitats, millorar la conciliació familiar (per exemple, el teletreball), repensar el treball com un mitjà per mantenir les nostres vides i no com un vector d’acumulació de capital (González Reyes, et al, 2024) perquè la ciutadania pugui aconseguir una vida més rica i satisfactòria en les relacions socials, l'accés a l'oci i la cultura i alhora amb una major implicació sociopolítica en el teixit associatiu i comunitari.

Amb més detall, les polítiques econòmiques proposades són les següents (XES, 2022):

1. Foment d'activitats socialment útils, reconversió d'activitats insostenibles i augment de la sobirania socioeconòmica del país.
2. Increment de les ocupacions dignes en sectors socialment útils
3. Reconversió progressiva —total o parcial— dels sectors insostenibles a usos socialment útils (indústria pesant, indústria turística, aviació, construcció, transport de mercaderies, energies no renovables, química i petroquímica, automoció, indústria militar).
4. Decreixement generalitzat de la producció i el consum, i relocalització productiva (reducció del consum energètic i d'emissions contaminants, implantació de cadenes de subministrament curtes, afavorir sistemes d’economia circular).
5. incrementar la sobirania económica (suport a les finances ètiques i les monedes complementàries).
6. Canvi generalitzat en el model de consum per fer-lo responsable i sostenible: abandonar la cultura consumista.
7. Promoció del consum de productes de proximitat i de baix impacte socioambiental
8. Suport als sistemes de comercialització de proximitat
9. Promoció dels models de consum basats en la gestió comunitaria
10. Impuls de campanyes de sensibilització per acompanyar el canvi cultural e. L’autoorganització com a eina de transformación
11. Polítiques sectorials per a la transició ecosocial amb la participació de l’ESS: polítiques sectorials enfocades a satisfer necessitats socials essencials i dotades dels recursos humans, econòmics i tècnics suficients.
12. Sector primari: revaloració del medi rural i reorientació del sector agrari cap a l’agricultura ecològica i la sobirania alimentaria
13. Salut: augment substancial dels recursos dedicats a la sanitat pública, així com a la recerca i promoció de la salut comunitària, preventiva i integrativa, mitjançant programes que agrupin les dimensions físiques, psicològiques i socials
14. Habitatge: regulació dels preus dels lloguers, foment de l’habitatge cooperatiu, cobertura legal a l’ocupació d’habitatges buits propietat de grans tenidors, Impedir lloguer turistic a zones residencials, desenvolupar un parc d’habitatge públic protegit. 15
15. Cultura: consideració de la cultura com un dret i no com una mercaderia, augment dels pressupostos de cultura de les administracions públiques al 2% i establiment del tipus superreduït d’IVA a totes les activitats culturals, ingrés mínim garantit per a les treballadores de la cultura.
16. Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC): garantir que tota la població hi té accés sota lògiques de sobirania tecnològica, comerç just, programari lliure i minimització i compensació de l'impacte ambiental.
17. Transport i mobilitat: incrementar la disponibilitat de transport públic i implantar plans de mobilitat gratuïta i inclusiva, restringint l’ús del vehicle privat i prioritzant polítiques que redueixin radicalment l’ús de combustibles fòssils. Posar fre a la hipermobilitat, reduint l’acceptació de tràfics al territori de Catalunya (aeri, marítim i carretera) i impedint el desenvolupament de noves infraestructures de transport (terminals portuàries, aeroportuàries i xarxes viàries, especialment les d’alta capacitat).
18. Sector energètic: transició energètica per assolir una economia neutral en carboni basada en dos principis clau: el decreixement del volum de consum energètic en termes absoluts i la reconversió de la matriu productiva cap a fonts energètiques renovables h. Informació i mitjans de comunicació: el dret a la informació i a la comunicació és un bé comú i les persones tenen dret a cercar, rebre i difondre informacions, opinions i idees sense cap mena de censura previa
19. Sector industrial: relocalització de les cadenes de producció i crear una indústria neta i descarbonitzada en els sectors que són estratègics per a la vida com, per exemple, l’agroalimentari o el de les tecnologies d’utilitat pública (sanitàries, energètiques, de la informació i la comunicació). Aquests plans de transició industrial hauran d’incloure l’ESS en la seva concepció i desplegament, sobretot per impregnar dels valors de l’ESS al teixit de mipimes que conforma majoritàriament el teixit industrial català. Així també, les organitzacions de l’ESS aniran guanyant pes dins d’aquest teixit.
20. Promoció d’un sistema financer integral al servei de les necessitats socials: cal crear un ecosistema financer de gestió democràtica i finalitat social, augmentant progressivament la quota de mercat de les finances públiques, ètiques i cooperatives en detriment de la banca privada:
21. Banca pública: creació de dues banques públiques, una d’abast català i l’altra de tot l’Estat espanyol, a partir de l’Institut Català de Finances (ICF) i de l’Instituto de Crédito Oficial (ICO), i dels actius rescatats amb fons públics
22. Els bancs, servei públic: consideració de tot el sistema bancari com un servei públic
23. Suport a les iniciatives financeres d’ESS: desgravacions fiscals a les persones i empreses que participin en iniciatives financeres d’ESS 16
24. Instruments financers locals d’ESS: creació de fons locals de crèdit solidari, amb la participació dels ens locals, les entitats de finances ètiques i cooperatives i la ciutadania, per finançar la creació i consolidació d’iniciatives d’emprenedoria social i cooperativa.
25. Desenvolupament de les monedes complementàries: promoció per part dels governs locals de les iniciatives ciutadanes de monedes locals i socials
26. Un sector assegurador èticament orientat: foment de les realitats asseguradores de caràcter mutualista i/o èticament orientades com a instruments de cohesió social i comunitària.
27. Promoció de la banca ètica i cooperativa: impuls per part de les administracions públiques de les finances ètiques i cooperatives, dipositant recursos, fent campanyes de difusió i el cofinançament de projectes.
28. Desenvolupament del sector públic català i participació de les persones treballadores i usuàries en la seva gestió: Necessitem desenvolupar el sector públic, tant en serveis bàsics adreçats directament a la ciutadania com en instruments per poder liderar la transició ecosocial i augmentar la capacitat de planificació econòmica per part del govern:
29. Creixement i millora dels serveis públics i recuperació dels serveis privatitzats: cal recuperar, protegir i millorar els serveis públics bàsics, com són l’educació, la sanitat, les cures (garantint, per exemple, la gratuïtat de les escoles bressol) o el sector financer, i recuperar els serveis i espais privatitzats arran de la crisi de 2008, prioritzar la gestió directa o public-comunitària i complementar-les amb la concertació de serveis amb organitzacions de l’ESS.
30. Impuls de la recerca i la innovació social per la Transició Ecosocial: creació d’un ecosistema català de recerca i desenvolupament enfocada a la transició ecosocial.
31. Supressió del límit de despesa per a les administracions: derogació de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), augmentar la dotació econòmica als municipis, municipalització de serveis aplicant el principi de subsidiarietat (allò que pugui fer una instància local que no ho faci una altra de superior)
32. Reconeixement de l’economia de les cures i la seva democratització: Necessitem anar cap a una organització social que apliqui la justícia de gènere i promogui la corresponsabilitat en la prestació de les cures de tots els actors socials:
33. Reconeixement i corresponsabilitat del treball de cures: augment substancial dels recursos dedicats a cures necessàries en totes les etapes vitals, com a servei i programes públics i també de suport a iniciatives i propostes comunitàries, canvi en la valorització dels treballs de cures i la responsabilització «familiarista» –on el pes recau majoritàriament a les dones– promovent una corresponsabilitat equitativa de tots els agents socials.
34. Mecanismes de prevenció de les condicions laborals: promoure polítiques de dret laboral que protegeixin, garanteixin i normalitzin la corresponsabilitat real i equitativa.
35. Mecanismes de desmercantilització i compensació: crear una dotació econòmica per dignificar el treball de cures, remunerat o no, així com promoure el suport als espais i serveis de provisió public-comunitària de les cures.
36. Millores de la Llei de dependència per garantir el treball de cures a totes les persones.
37. Reconeixement i regularització de les dones migrades que exerceixen tasques de cura.
38. Augment del suport de les administracions a l’ESS com a peça clau per a un nou model socioeconòmic:
39. Garantir la continuïtat dels processos engegats per consolidar l'ESS com a prioritat estratègica de país.
40. Facilitar la cooperativització d'empreses mercantils
41. Donar suport a la distribució i comercialització dels productes i serveis de l’ESS.
42. Crear un fons de contingència per a l’ESS.
43. Generalitzar la compra i contractació pública responsable (CPR)
44. Obrir noves línies de subvencions per mantenir i potenciar l’ESS
45. Facilitar línies de crèdit i altres eines d’accés a finançament.
46. Posar a disposició eines i mitjans d’assessorament organitzatiu i estratègic
47. Posar a disposició recursos que facilitin les iniciatives sociocomunitàries
48. Posar a disposició de l’ESS recursos i infraestructures en desús
49. Fer les reformes fiscals necessàries per promoure l’ESS
50. Regular noves figures cooperatives
51. Mesures que afavoreixin l’assequibilitat de l’habitatge cooperatiu
52. Promoció de les tecnologies lliures i el procomú digital
53. Ús d’indicadors de progrés socioeconòmic alternatius al PIB: Des de fa quaranta anys hi ha elaborats indicadors més adequats com l’Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i l’Indicador de Progrés Real o Genuí (GPI), els quals inclouen l’educació, la sanitat i les cures, mentre penalitzen la desigualtat de rendes, el dany de les emissions de carboni o l’atur. Alguns 18 països els comencen a utilitzar. Catalunya també ha de reemplaçar el PIB per algun d’aquests indicadors.
54. Ús d’un indicador alternatiu al PIB, com ara el Genuine Progress Indicator (Indicador de Progrés Real), per mesurar el benestar sostenible.
55. Pressupostos del benestar
56. Obligatorietat de la rendició de comptes ambientals, socials i de bon govern: implantació progressiva de l’obligatorietat que totes les empreses del país facin un balanç social al final de cada exercici i el mostrin públicament.
57. Renda bàsica universal i cobertura de les necessitats bàsiques: redistribució dels recursos econòmics més equitativa, especialment per a les capes més empobrides de la població, incloent-hi les persones migrades i refugiades.
58. Renda bàsica universal: cobertura de les necessitats bàsiques de tota la població.
59. Cobertura de necessitats essencials.
60. Serveis tecnològics: l’accés a internet, telefonia mòbil, correu electrònic i cercadors web.
61. Persones migrades i refugiades: és imprescindible la regularització immediata de totes les persones migrades que es troben en situació irregular i la derogació de la Llei d’Estrangeria.
62. Persones en atur de llarga durada: aquests subsidis, complementats amb la renda bàsica, garantiran que les persones afectades mantinguin el poder adquisitiu fins a la jubilació o fins a trobar una feina de condicions dignes
63. Millora de les condicions sociolaborals: garantir unes condicions laborals dignes per a les persones treballadores i fomentar que les empreses les compleixin i vetllin pel benestar de les assalariades.
64. Reducció de la jornada laboral
65. Prohibició del treball remunerat més enllà dels 65 anys
66. Accés prioritari a la compra i contractació pública a les empreses que vetllin per unes condicions laborals dignes.
67. Cogestió empresarial i democràcia a les empreses: participació de les persones treballadores en el control de la gestió i les decisions a les empreses (dret a ser informades en tot moment sobre la marxa de l'empresa i a elegir al menys 1/3 dels membres dels consells d'administració).
68. Revisió general del model educatiu: S'ha de revisar el model educatiu, posant al centre els processos vitals de les persones, l'educació en valors cooperatius, ecosocials, l'autonomia, el pensament crític i l'aplicació de la perspectiva ecofeminista, retirant de la centralitat la 19 preparació de l’alumnat per a l’especialització productiva i la funció de custòdia que acompleixen els centres educatius, augmentant substancialment els recursos dedicats a l’educació pública i comunitària.
69. Revisió transversal dels continguts de totes les matèries.
70. Transversalitzar la coeducació: Fomentar i garantir la coeducació i la perspectiva d'igualtat en tot àmbit socioeducatiu, reconèixer al teixit productiu d’ESS que realitza serveis socioeducatius –en qualsevol àmbit– aplicant una mirada ecofeminista, interseccional.
71. Introduir la dimensió ecosocial al currículum: cal eliminar el biaix antropocèntric.
72. Establir un sistema de formació obligatori i permanent a tot el professorat: desenvolupar competències i metodologies necessàries per al context social actual.
73. Prohibir la participació de grans empreses i entitats bancàries dins les aules
74. Eliminar l’ús de tecnologies GAFAM.
75. Evitar les pràctiques universitàries i els doctorats industrials en empreses amb males praxis.
76. Incloure visions i pràctiques alternatives al capitalisme en els continguts sobre economia de primària, secundària, batxillerat, estudis universitaris i formació professional i d’adults. i. Promoure i finançar la creació de continguts docents sobre economies alternatives des de les organitzacions de base i moviments socials de referencia.
77. Propiciar la formació continua en els àmbits professionals que promoguin canvis en el model de desenvolupament econòmic.
78. Revisar la gestió econòmica dels centres per tal d'apropar-la a la compra pública responsable.
79. Reequilibri territorial del país.
80. Impactes sobre el territori: impedir la implantació d’empreses, polígons industrials o sectors industrials amb un fort impacte quant a ocupació de territori, construcció d’infraestructures, consum d’energia i elevats fluxos de mercaderies, especialment quan el treball generat és de poca qualitat i qualificació des d’una perspectiva de transició ecosocial
81. Indústria turística: dur a terme el decreixement i la reconversió planificats de la indústria turística
82. Sector primari: revalorització del sector primari com a element tractor del desenvolupament territorial, especialment en relació amb el potencial desenvolupament d’indústries de futur, com l’agroalimentària, la d’aprofitament de la biomassa forestal i la del turisme rural de petita escala. L’agroalimentari ha de ser un dels principals motors de les activitats de transformació i comercialització, a través de cadenes de distribució curtes i economies de proximitat.
83. Serveis públics: reforçar els serveis públics al món rural (sanitat, educació, cures, cultura, TIC, energia), les infraestructures bàsiques i les oportunitats d’ocupació inherents que permetin la recuperació demogràfica.
84. Urbanisme i habitatge: polítiques urbanístiques de protecció i recuperació del patrimoni rural i garantia d’accés a l’habitatge. Quant a aquest, s’ha de garantir l'habitatge al món rural en condicions dignes, amb fórmules de tinença com la masoveria o la cessió d'ús a cooperatives. Aquest pla hauria d'incorporar també la contractació, preferentment en règim cooperatiu, per a la regeneració urbana; la rehabilitació estructural i energètica dels edificis; la recuperació del medi natural, i la conservació i millora del patrimoni. En l’àmbit urbanístic, és imprescindible la protecció i recuperació d’espais naturals, tant en entorns urbans com rurals, per generar agroecosistemes sans i favorables a la biodiversitat.
85. Recuperació industrial i manufacturera. És prioritari implantar pràctiques de suport a les mipimes instal·lades al territori, impulsant la rehabilitació de polígons industrials per a activitats productives socialment útils, recuperant la producció industrial, la manufactura, l’artesania, les activitats de reparació, recuperació i reciclatge, entre moltes altres que han de seguir ocupant un lloc destacat, amb criteris ecològics, de baix consum energètic i baixa petjada de carboni.
86. Logística comunitària: l'impuls d'aquesta estratègia implica la disponibilitat de mitjans de transport públic per a persones i mercaderies, i l’habilitació d’equipaments que actuïn com a microplataformes per a l’emmagatzematge, la manipulació, la recepció i l’expedició de productes, amb criteris comunitaris, així com ajudes específiques per identificar cadenes logístiques compatibles que permetin solucions compartides.
87. Fiscalitat redistributiva i ecològica i reducció dràstica de despesa pública innecessària: reduir la desigualtat social redistribuint la riquesa, i fer grans inversions per reconvertir el metabolisme socioeconòmic. Cal redistribuir la riquesa a través d’una reforma fiscal progressiva, impedir els comportaments insolidaris i insostenibles i reduir la despesa pública innecessària o, fins i tot, nociva.
88. Fiscalitat redistributiva: impost sobre les fortunes (actius mobiliaris, immobiliaris i financers); augment de l’impost de societats a les grans empreses; taxa a les transaccions financeres, i increment de la tributació als trams alts de l’impost de successions i de l’IRPF.
89. Lluita contra el frau fiscal. 21
90. Fiscalitat ecològica
91. Reducció de les despeses militars
92. Separació Església catòlica-Estat: supressió de les subvencions directes i encobertes a l’Església catòlica i a qualsevol altre confessió religiosa.

Referències:

Agronegocios (2023). La cosecha nacional de cereales 2023/24 cubrirá apenas un 29,2% de la demanda interna de consumo. https://www.agronegocios.es/agronegocios/nacional/la-cosecha-nacionalde-cereales-2023-24-cubrira-apenas-un-292-de-la-demanda-interna-deconsumo/

Cabayol, J. (2021). El ‘capitalismo verde’ y sus paradojas. Climática, La Marea. https://www.climatica.lamarea.com/capitalismo-verde-paradojas/

Earth.org (2022). Elon Musk to Launch Carbon Capture Technology. https://earth.org/elon-musk-to-launch-carbon-capture-technology-andconvert-to-rocket-fuel/#

European Commission (2023). Speech by President von der Leyen at the Beyond Growth Conference in the European Parliament. https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/en/speech_23_2761. Accedido en 05/09/2023.

FAO (2023). The State of Food Security and Nutrition in the World. https://www.fao.org/documents/card/en/c/cc3017en

Gómez Oliver, L., Granados Sánchez, R. (2016). Las cuatro grandes empresas comercializadoras y los precios internacionales de los alimentos. Elsevier. Vol. 400: 24-39 (Septiembre - Octubre 2016) https://www.elsevier.es/es-revistaeconomia-informa-114-articulo-las-cuatro-grandes-empresascomercializadoras-S0185084916300317 22

González Reyes, L., Almazán, A. (2023). Decrecimiento: del qué al cómo. Propuestas para el Estado español. Icaria. Vilassar de Dalt, España.

González Reyes, L. Gonzáñez Briz, E., Almazán, A. (2024). Transición ecosocial a Catalunya: una proposta decreixentista. CGT Catalunya. Barcelona, Espanya.

Greshko, M. (2022). La fusión nuclear: ¿podrá este tipo de energía ser una realidad en un futuro?. National Geographic. https://www.nationalgeographic.es/ciencia/2022/08/la-fusion-nuclearpodra-este-tipo-de-energia-ser-una-realidad-en-un-futuro

Hickel, J. (2023). Menos es más. Capitán Swing, Madrid

Iberdrola (2022). European Green Deal: mucho más que una estrategia para frenar el cambio climático. https://www.iberdrola.com/compromisosocial/que-es-european-green-deal

IPCC, 2022: Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. Contribution of Working Group III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [P.R. Shukla, J. Skea, R. Slade, A. Al Khourdajie, R. van Diemen, D. McCollum, M. Pathak, S. Some, P. Vyas, R. Fradera, M. Belkacemi, A. Hasija, G. Lisboa, S. Luz, J. Malley, (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA. doi: 10.1017/9781009157926

McMichael, C. (2023). Climatic and Environmental Change, Migration, and Health. Annual Review of Public Health. Vol. 44:171-191 (Volume publication date April 2023). https://doi.org/10.1146/annurev-publhealth-071421- 045148

Park, J. (2015). Climate Change and Capitalism. JSTOR, Consilience, No. 14 (2015), pp. 189-206. https://www.jstor.org/stable/26188749 23

Reid, A., Bevensee, E. (2020). Confronting the Rise of EcoFascism Means Grappling with Complex Systems. Center for Analysis of the Radical Right. https://www.paperrevolution.org/wpcontent/uploads/2020/09/Ross_Bevensee_2020.3.pdf

Vogel, J., Hickel, J. (2023). Is green growth happening? An empirical analysis of achieved versus Paris-compliant CO2-GDP decoupling in high-income countries. The Lancet, Volume 7, Issue 9, E759-E769, September 2023.

XES (2022). Propostes per a la democratització econòmica i la transició ecosocial. https://xes.cat/wp-content/uploads/2021/09/DEFINITIU-Propostes-per-a-lademocratitzacio-economica-i-transicio-ecosocial.pdf