Aprovació de l'Ideari
Textos dels 17 blocs temàtics
Canvis a "1.2. Emergència climàtica"
Descripció (Català)
-
-
El següent text és el bloc " 1.2. Emergència climàtica". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:
La crisi climàtica és un dels reptes més importantsi urgents que enfrontem com a humanitat, ja que afecta no només a la vida humana, sinó també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), així com per la sobredimensionada activitat ramadera industrial i la deforestació associada a aquestes activitats.
La temperatura del planeta està per sobre dels 1,2 graus per sobre de la mitjana de la era pre-industrial, la concentració de CO2 a l’atmosfera és de 425ppm (quan a les èpoques interglacials al planeta era de 280ppm), la temperatura del mar global està 0,74ºC per sobre de la mitjana històrica, l’extensió de gel tant de l’àrtic com de l’Antàrtida està a mínims històrics i hem sobrepassat 6 dels 9 límits planetaris per fer la vida viable al planeta (Stockholm Resilience Center, 2023). Totes aquestes dades són extraordinàries i no són casualitat, ja que cada any es van fent més extremes, i s’espera que continuin creixent sense límit fins a escenaris inèdits si la humanitat continua funcionant de la mateix manera. El clima del planeta és un sistema a on intervenen molts factors i s’ha mantingut estable durant tota la història de la humanitat, però ara estem observant la possibilitat real del trencament de l'equilibri climàtic i per tant que es disparin alguns punts d'inflexió que provoquin bucles de retroalimentació cap a un escalfament més greu, com l’aturada de l’AMOC, l'alliberació de GEH atrapats en el gel de les zones polars i les tundres pel desglaç del permafrost, en els sistemes marins o en les zones boscoses, i fer que l’estabilitat climàtica que ens ha permès viure al planeta mai torni o canviar d’estat de manera definitiva portant el planeta a escenaris mai registrats i per tant, posant en perill la viabilitat de la vida i la boiosfera en conjunt (IPCC, 2022).
De la crisi climàtica se'n deriven l'augment de la magnitud i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), l'increment del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l'alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima del planeta, i la pèrdua d'hàbitats per a tota mena d'éssers vius, la qual cosa comporta una 6 major pèrdua de biodiversitat o extinció d’espècies (Carbon Brief, 2023). Al mateix temps, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen una sèrie de riscos sistèmics amb conseqüències socials, com l'inseguretat alimentària, l'escassetat d'aigua, les migracions, la pèrdua de formes de vida adaptades a l'entorn, la pobresa, la injustícia social, l'augment dels conflictes bèl·lics, etc (McMichael, 2023).
El sistema econòmic capitalista actual és la principal causa d’aquesta degradació del nostre entorn ja que per sobreviure necessita d'un creixement perpetu de l’explotació material i l’ús d’energia i per tant de la dominació absoluta del seu entorn. Les causes i els efectes mostren una desigualtat radical i enorme entre el Nord i el Sud Global i, sobretot, entre el 10% més ric i consumista del planeta i el 50% més empobrit. Mentre aquest 10% més ric genera el 50% de les emissions, només un 8% de l'espècie n'emet (Vogel, Hickel, 2023). Malgrat això, una gran part dels centenars de milions de refugiats climàtics previstos per a les pròximes es veuran (o ens veurem) forçats a emigrar cap a zones a on la vida sigui possible (McMichael, 2023), afectant amb especial crueltat a les dones, qui han sigut forçades per les dinàmiques patriarcals a assumir les tasques reproductives i de cures, i les que tenen una conexió més propera amb el territori i l’entorn.
Malgrat l'enorme imprevisibilitat a què ens enfrontem, tenim la capacitat i el deure d'actuar posant tots els nostres recursos en mitigar i aturar l’escalfament global. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica cap a un model no basat en el creixement, sinó estacionari i descarbonitzat i menys depenen energèticament del altres, eliminant aquesta gran dependència de les grans empreses deshumanitzades i assumint la nostra ecodependència i la nostra interdependència. Hem de desenvolupar un nou metabolisme social, amb fluxos materials i energètics molt més reduïts i simplificats mitjançant l'economia circular, l'agricultura extensiva regenerativa de cultius locals resilients al canvi climàtic i un canvi de consums que tingui en compte, per exemple, el benestar animal. Hem d'activar processos massius de conservació natural i regeneració d'hàbitats, especialment boscos i zones humides, que contribueixin de manera positiva a capturar l'excés de GEH a l'atmosfera, així com a recuperar altres hàbitats contaminants o degradats (IPCC, 2022).
A Catalunya i la costa Mediterrània l’escalfament global i en especial l’extraordinari escalfament de la mar Mediterrània, ens estàn portant fenòmens climàtics extrems, com una sequerea extraordinària o tempestes extremes fora de les temporades habituals com el Medicane que ca arrassar Libia i Grècia, que 7 posen en risc la nostra sobirania alimentària i fa que els estius siguin tant calurosos com per dificultar la vida a certes regions del territori (WMO, 2023).
Alguns països són més responsables històricament que d’altres en la crisi climàtica i Catalunya està molt amunt a aquest ranking, doncs Espanya està al número 21 de l’històric dels 195 països (Global Carbon Budget, 2023). Es calcula que per aturar el canvi climàtic hem d’emetre 1tm de CO2 per càpita i a Catalunya estem emetent avui en dia 5,4tm per càpita (Idescat, 2023), el que implica que hem de reduïr a gairebé una sisena part el que emetem i això només ho podem aconseguir canviant el nostre mode de vida imperial a un mode de vida més humil (Brand, Wiessen. 2020) i fent decrèixer i limitar el volum del nostre metabolisme socioeconòmic. Però no ens podem centrar només en deixar d’emetre carboni, sinó que la lluita contra la crisi climàtica és una lluita global que afecta a tots els sectors de la societat i s’ha de planificar com una reconversió holística, des de l’economia, l’alimentació, l’urbanisme, l’educació o la cultura.
Referències
Brand, U., Wiessen, M. (2020). Modo de vida imperial. Vida cotidiana y crisis ecológica del capital. Tinta Limón. Buenos Aires.
Carbon Brief (2023). Attributing extreme weather to climate change. https://www.carbonbrief.org/mapped-how-climate-change-affects-extreme-weather-aroundthe-world/
Cooperativas Agro-alimentarias de España (2023). Estimación de la cosecha de cereales. Segunda valoración de rendimientos. https://www.agroalimentarias.coop/docs_download/cereales-estimacion-cosecha-julio-2023
Global Carbon Budget (2023) – with major processing by Our World in Data. Cumulative CO₂ emissions. https://ourworldindata.org/contributed-most-global-co2.
Idescat, 2023. Emissions de gasos amb efecte hivernacle (13.10). https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ods&n=13532
IPCC, 2022. Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. Contribution of Working Group III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [P.R. Shukla, J. Skea, R. Slade, A. Al Khourdajie, R. van Diemen, D. McCollum, M. Pathak, S. Some, P. Vyas, R. Fradera, M. Belkacemi, A. Hasija, G. Lisboa, S. Luz, J. Malley, (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA. doi: 10.1017/9781009157926
McMichael, C. (2023). Climatic and Environmental Change, Migration, and Health. Annual Review of Public Health. Vol. 44:171-191 (Volume publication date April 2023). https://doi.org/10.1146/annurev-publhealth-071421-045148 8
Stockholm Resilience Center, 2023. Planetary boundaries. https://www.stockholmresilience.org/research/planetary-boundaries.html
Vogel, J., Hickel, J. (2023). Is green growth happening? An empirical analysis of achieved versus Paris-compliant CO2-GDP decoupling in high-income countries. The Lancet, Volume 7, Issue 9, E759-E769, September 2023.
WMO (2023). Storm Daniel leads to extreme rain and floods in Mediterranean, heavy loss of life in Libya. World Meteorological Organization. https://public.wmo.int/en/media/news/stormdaniel-leads-extreme-rain-and-floods-mediterranean-heavy-loss-of-life-libya
-
+
El següent text és el bloc " 1.2. Emergència climàtica". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:
La crisi climàtica és un dels reptes més importantsi urgents que enfrontem com a humanitat, ja que afecta no només a la vida humana, sinó també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), així com per la sobredimensionada activitat ramadera industrial i la deforestació associada a aquestes activitats.
La temperatura del planeta està per sobre dels 1,2 graus per sobre de la mitjana de la era pre-industrial, la concentració de CO2 a l’atmosfera és de 425ppm (quan a les èpoques interglacials al planeta era de 280ppm), la temperatura del mar global està 0,74ºC per sobre de la mitjana històrica, l’extensió de gel tant de l’àrtic com de l’Antàrtida està a mínims històrics i hem sobrepassat 6 dels 9 límits planetaris per fer la vida viable al planeta (Stockholm Resilience Center, 2023). Totes aquestes dades són extraordinàries i no són casualitat, ja que cada any es van fent més extremes, i s’espera que continuin creixent sense límit fins a escenaris inèdits si la humanitat continua funcionant de la mateix manera. El clima del planeta és un sistema a on intervenen molts factors i s’ha mantingut estable durant tota la història de la humanitat, però ara estem observant la possibilitat real del trencament de l'equilibri climàtic i per tant que es disparin alguns punts d'inflexió que provoquin bucles de retroalimentació cap a un escalfament més greu, com l’aturada de l’AMOC, l'alliberació de GEH atrapats en el gel de les zones polars i les tundres pel desglaç del permafrost, en els sistemes marins o en les zones boscoses, i fer que l’estabilitat climàtica que ens ha permès viure al planeta mai torni o canviar d’estat de manera definitiva portant el planeta a escenaris mai registrats i per tant, posant en perill la viabilitat de la vida i la boiosfera en conjunt (IPCC, 2022).
De la crisi climàtica se'n deriven l'augment de la magnitud i la freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), l'increment del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l'alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima del planeta, i la pèrdua d'hàbitats per a tota mena d'éssers vius, la qual cosa comporta una 6 major pèrdua de biodiversitat o extinció d’espècies (Carbon Brief, 2023). Al mateix temps, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen una sèrie de riscos sistèmics amb conseqüències socials, com l'inseguretat alimentària, l'escassetat d'aigua, les migracions, la pèrdua de formes de vida adaptades a l'entorn, la pobresa, la injustícia social, l'augment dels conflictes bèl·lics, etc (McMichael, 2023).
El sistema econòmic capitalista actual és la principal causa d’aquesta degradació del nostre entorn ja que per sobreviure necessita d'un creixement perpetu de l’explotació material i l’ús d’energia i per tant de la dominació absoluta del seu entorn. Les causes i els efectes mostren una desigualtat radical i enorme entre el Nord i el Sud Global i, sobretot, entre el 10% més ric i consumista del planeta i el 50% més empobrit. Mentre aquest 10% més ric genera el 50% de les emissions, només un 8% de l'espècie n'emet (Vogel, Hickel, 2023). Malgrat això, una gran part dels centenars de milions de refugiats climàtics previstos per a les pròximes es veuran (o ens veurem) forçats a emigrar cap a zones a on la vida sigui possible (McMichael, 2023), afectant amb especial crueltat a les dones, qui han sigut forçades per les dinàmiques patriarcals a assumir les tasques reproductives i de cures, i les que tenen una conexió més propera amb el territori i l’entorn.
Malgrat l'enorme imprevisibilitat a què ens enfrontem, tenim la capacitat i el deure d'actuar posant tots els nostres recursos en mitigar i aturar l’escalfament global. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica cap a un model no basat en el creixement, sinó estacionari i descarbonitzat i menys depenen energèticament del altres, eliminant aquesta gran dependència de les grans empreses deshumanitzades i assumint la nostra ecodependència i la nostra interdependència. Hem de desenvolupar un nou metabolisme social, amb fluxos materials i energètics molt més reduïts i simplificats mitjançant l'economia circular, l'agricultura extensiva regenerativa de cultius locals resilients al canvi climàtic i un canvi de consums que tingui en compte, per exemple, el benestar animal. Hem d'activar processos massius de conservació natural i regeneració d'hàbitats, especialment boscos i zones humides, que contribueixin de manera positiva a capturar l'excés de GEH a l'atmosfera, així com a recuperar altres hàbitats contaminants o degradats (IPCC, 2022).
A Catalunya i la costa Mediterrània l’escalfament global i en especial l’extraordinari escalfament de la mar Mediterrània, ens estàn portant fenòmens climàtics extrems, com una sequerea extraordinària o tempestes extremes fora de les temporades habituals com el Medicane que ca arrassar Libia i Grècia, que 7 posen en risc la nostra sobirania alimentària i fa que els estius siguin tant calurosos com per dificultar la vida a certes regions del territori (WMO, 2023).
Alguns països són més responsables històricament que d’altres en la crisi climàtica i Catalunya està molt amunt a aquest ranking, doncs Espanya està al número 21 de l’històric dels 195 països (Global Carbon Budget, 2023). Es calcula que per aturar el canvi climàtic hem d’emetre 1tm de CO2 per càpita i a Catalunya estem emetent avui en dia 5,4tm per càpita (Idescat, 2023), el que implica que hem de reduïr a gairebé una sisena part el que emetem i això només ho podem aconseguir canviant el nostre mode de vida imperial a un mode de vida més humil (Brand, Wiessen. 2020) i fent decrèixer i limitar el volum del nostre metabolisme socioeconòmic. Però no ens podem centrar només en deixar d’emetre carboni, sinó que la lluita contra la crisi climàtica és una lluita global que afecta a tots els sectors de la societat i s’ha de planificar com una reconversió holística, des de l’economia, l’alimentació, l’urbanisme, l’educació o la cultura.
Referències
Brand, U., Wiessen, M. (2020). Modo de vida imperial. Vida cotidiana y crisis ecológica del capital. Tinta Limón. Buenos Aires.
Carbon Brief (2023). Attributing extreme weather to climate change. https://www.carbonbrief.org/mapped-how-climate-change-affects-extreme-weather-aroundthe-world/
Cooperativas Agro-alimentarias de España (2023). Estimación de la cosecha de cereales. Segunda valoración de rendimientos. https://www.agroalimentarias.coop/docs_download/cereales-estimacion-cosecha-julio-2023
Global Carbon Budget (2023) – with major processing by Our World in Data. Cumulative CO₂ emissions. https://ourworldindata.org/contributed-most-global-co2.
Idescat, 2023. Emissions de gasos amb efecte hivernacle (13.10). https://www.idescat.cat/indicadors/?id=ods&n=13532
IPCC, 2022. Climate Change 2022: Mitigation of Climate Change. Contribution of Working Group III to the Sixth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change [P.R. Shukla, J. Skea, R. Slade, A. Al Khourdajie, R. van Diemen, D. McCollum, M. Pathak, S. Some, P. Vyas, R. Fradera, M. Belkacemi, A. Hasija, G. Lisboa, S. Luz, J. Malley, (eds.)]. Cambridge University Press, Cambridge, UK and New York, NY, USA. doi: 10.1017/9781009157926
McMichael, C. (2023). Climatic and Environmental Change, Migration, and Health. Annual Review of Public Health. Vol. 44:171-191 (Volume publication date April 2023). https://doi.org/10.1146/annurev-publhealth-071421-045148 8
Stockholm Resilience Center, 2023. Planetary boundaries. https://www.stockholmresilience.org/research/planetary-boundaries.html
Vogel, J., Hickel, J. (2023). Is green growth happening? An empirical analysis of achieved versus Paris-compliant CO2-GDP decoupling in high-income countries. The Lancet, Volume 7, Issue 9, E759-E769, September 2023.
WMO (2023). Storm Daniel leads to extreme rain and floods in Mediterranean, heavy loss of life in Libya. World Meteorological Organization. https://public.wmo.int/en/media/news/stormdaniel-leads-extreme-rain-and-floods-mediterranean-heavy-loss-of-life-libya
Instruccions per participar (Català)
-
-
Escriu les esmenes de màxims a l'espai de comentaris.
-
+
T'encaixa aquest text com a base sobre composar un ideari més profund i ampli? Si la teva resposta es no, escriu les esmenes de màxims a l'espai de comentaris.
