Elaboració de l'ideari

Per a mi aquest text no està a l’alçada: és confús, fins i tot un xic pretensiós i poc consistent, i no em queden massa clares quines són les vostres idees-força. Penso que necessitaria incloure moltes més mirades i un debat més a fons sobre una matèria de la qual hi ha molt poc cos teòric previ. Per tant, és lògic que es tracti d’un un àmbit més complex d’elaborar, cosa que no passa en d’altres àmbits on ja partim de molta més literatura ja escrita o debatuda.

Sorpren que no hagueu aprofitat pràcticament cap idea del text precedent elaborat per a l’assemblea de juliol i és simptomàtic que no hagueu comptat amb l’assessorament de cap entitat o de persones referents de l’àmbit ecosocial, i que el text tampoc no tingui cap referència bibliogràfica (??). Se m’acudeixen algunes persones vinculades a l’ACTE que segur que podrien aportar-nos idees o contrastar i revisar les que ara s’hi expressen com són el Gustavo Duch, l’Arnau Montserrat, la Blanca Llum Vidal o el Martí Sales (aquests dos últims estaven al principi al nostre grup d’Ideari).

A banda d’això, a mi m’agrada molt la mirada de Gil-Manuel Hernández Martí https://www.15-15-15.org/webzine/2023/12/05/el-colapso-como-descenso-al-inframundo-audio/ (Enllaç extern), https://www.elsaltodiario.com/laplaza/espiritualidades-colapso (Enllaç extern) i el Jorge Reichmann, que és poeta, segur que també deu haver reflexionat sobre la matèria: https://ctxt.es/es/20180627/Firmas/20436/Jorge-Riechmann-medioambiente-pensamiento-ecologismo-cultura-valores.htm (Enllaç extern)

A banda d’això, com que aquest àmbit era la meva segona opció i m’hi sento especialment vinculat, us deixo aquí les meves aportacions, per si us poden fer algun servei:

• Més enllà de garantir les nostres necessitats bàsiques de pà, sostre i energia, la transició ecosocial també haurà de satisfer les nostres necessitats d’ordre immaterial com són l’art, la cultura, els rituals socials o la nostra necessitat de vincles comunitaris, d’interioritat o de comunió espiritual no necessàriament religiosa.

• La globalització capitalista ha provocat una implacable homogenització cultural, acompanyada d’una inevitable mercantilització, fet que ha suposat l’anorreament i la folklorització de moltes cultures tradicionals i autòctones, provocant una gran pèrdua de biodiversitat cultural que inclou llengües, sabers i tota mena de coneixements ancestrals.

• Caldrà promoure una revolució cultural que sigui capaç de generar nous mites i narratives que situïn la Vida i Gaia al centre, que revaloritzin la importància cabdal de la natura i del món rural i que destronin els nostres valors contemporanis més nocius, especialment la tecnolatria, el mecaniscisme, el materialisme o el progrés i l’expansió sense límits, tots ells valors intrínsicament patriarcals. L’art és un del canals més efectius que tenim a mà per tal de vehicular nous mites i valors culturals.

• Caldrà passar del mite de l’expansió sense límits —o de la gran acceleració– al mite del replegament inevitable, fins i tot de “la caiguda”: nous valors com la profunditat, la interioritat o la humilitat hauran de formar part de la nostra nova manera d’entendre el món, que no només haurà de patir una revolució cultural sinó un autèntic ritus de pas. Si el mite de Prometeu ha inspirat la cultura moderna dels darrers segles, ara ho farà, previsblement, el de la Katábasis. El “viatge de l’heroi”, un dels mites més bàsics de la nostra cultura des de l’antiga Grècia, ha finalitzat la seva etapa expansiva —la descoberta de nous mons exteriors— i ara ens toca encetar el viatge de retorn a casa i de revalorar tot allò que hem perdut en la primera part del viatge.

• Caldrà revalorar els aspectes més valuosos de les cultures tradicionals (frugalitat, sostenibilitat, comunitarisme, centralitat del sector primari i del món rural, etc.) així com revalorar els sabers i els coneixements de les cultures pre-industrials i de les cultures originàries o indígenes, sense negar els avenços que ens ha reportat la cultura moderna: emancipació de la dona, drets humans, llibertats democràtiques, accés universal a la cultura i a l’educació, etc.

• Caldrà revalorar i recuperar els sabers tradicionals, especialment les tècniques i habilitats de tipus manual o de baixa tecnología, i tot allò que és artesà o manufacturat per contrast amb el món industrial. O allò petit i allò que és casolà, per contrast amb tot allò que és macro, mediàtic o global. Cal ser conscients que la majoria d’éssers humans occidentals sóm uns anafalbets funcionals en tot tipus d’habilitats manuals bàsiques i tècniques essencials com ara cultivar els nostres propis aliments o construïr el nostre habitacle.

• En un context de promoció de l’economia social i solidària, caldria impulsar iniciatives culturals no mercantilitzades prioritzant el petit format, la cultura local i popular i les manifestacions culturals de baixa tecnologia. Més teatre al carrer, més lectura de llibres analògics (de segona mà) i menys Netflix! Més concerts de petit format i menys macrofestivals!

Respondre