Elaboració de l'ideari

Aquí deixo el text ampliat pel grup de treball Comunitàries de la XES:
El teixit comunitari és generat per l’entramat de comunitats organitzades al si de les societats, des de les seves diversitats i els seus sabers, cadascuna amb necessitats i característiques específiques, provinents de la relació amb el seu entorn proper, i amb el seu propi llegat.

Comunitats que es conformen per persones que participen d’un projecte col.lectiu, superen l’individualisme, i a través del vincle i el sentiment de pertinença, es reapropien de la vida en comú I opten per la reciprocitat i el suport mutu, com a forma de resoldre les necessitats compartides. A vegades aquesta provisió col·lectiva de necessitats s’obra al veïnat, i compleix una funció pública no institucional (pública-comunitària).
Les comunitats organitzades també són espais de lluites compartides pels drets fonamentals per al bon viure comunitari, posant la vida al centre. És bàsic enfortir aquests espais horitzontals i cohesionats, i també crear-ne de nous, per donar resposta a necessitats emergents i assegurar la reproducció i benestar social.
Les iniciatives comunitàries també estan molt lligades amb pràctiques comunals de gestió dels recursos socials, culturals polítics i econòmics i dels béns naturals. D’aquesta interacció, en surten formes d’apoderament i de superació de la precarietat que ens imposa el sistema.
A més, l'autoorganització comunitària són espais de resiliència I d’emancipació social, és la primera línia de defensa enfront de situacions de crisi o amenaça, amb la capacitat de trobar solucions des de la solidaritat, i això, al seu torn, és la millor manera de prevenir l’arrelament de discursos feixistes, xenòfobs o excloents.

Impulsem un canvi de cultura política per reconèixer l’autonomia, i la capacitat de les comunitats organitzades, el veïnat , la gestió comunitària dels bens comuns per un bé comú.

Apropant-nos a pràctiques de democràcia comunal on es preserva la legitimitat de la comunitat gestionant recursos comuns amb vocació de servei públic. On es reconeix la capacitat de corresponsabilitació de la funció pública, de provisió de les necessitats socio-comunitàries des de l’autorganització col.lectiva juntament amb la institució, o no.

Caminem cap a formes de governança I democratització de la gestió d’allò públic, on la institució segueix complint amb la responsabilitat de garantir drets I de provisió de serveis públics, però entenent que allò públic no exclou lo social sinó que l’inclou.

Formes de gestió públic-comunitàries que no paternalitzen o intervenen la societat en la gestió de les seves necessitats, sinó que en reconeixen la sobirania per incidir i decidir sobre tot allò que l’afecta.