Elaboració de l'ideari

Andrés, el teu text se centra quasi exclusivament en la defensa d’un model renovable podriem dir de base público-cooperativa (o GND ecosocial), des de la primera frase fins a l’última, aprofundint en tota una sèrie de detalls tècnics que no sé si són prioritaris. En canvi, obvies l’anàlisi més polièdric de l’enorme problemàtica de l’energia (sobirania i transició energètica) que sí que s’apuntava en el text inicial de juliol. Penso que és una llàstima que no hagis partit del text inicial, que estava molt bé.

El de l’energia i el de la mobilitat jo penso que són el moll de l’os de la transició ecosocial, per no dir el seu forat negre o el seu aspecte més controvertit i de difícil consens. I considero que més que apostar per un model en concret, és més important posar les qüestions fonamentals, fins i tot les qüestions més incòmodes, sobre la taula i, sobretot, enfocar la nostra energia en combatre el model de capitalisme verd que, amb tota seguretat, se’ns voldrà imposar: un model que és absolutament trampós perquè fa veure que reduirà emissions quan l’efecte final serà afegir extractivisme a gran escala a l’actual explotació fòssil en declivi i, per tant, produir més emissions que no pas un model quasi purament fòssil com l’actual. Al meu entendre, tan sols des d’un decreixement energètic radical i planificat podriem reduir més emissions de les que aquest nou model generarà, cosa que significaria reduir dràsticament l’aviació, el turisme o les cadenes de subministre marítimes i terrestres.

Si sóm honestos, cal reconèixer que estem tan lluny de la sobirania energètica i d’una descarbonitació real; i que és impossible arribar-hi sense un decreixement tan dràstic que ens portaria a un model pràcticament pre-industrial. És impossible produïr electricitat, moure’ns amb vehicles am motors de combustió o mantenir una societat industrial sense l’ús de combustibles fòssils i extractivisme. Alhora, Catalunya només serà veritablement sobirana i ecològica energèticament quan retornem a les energies renovables tradicionals (hidràulica, molins de vent, biomassa i tracció animal) i a un metabolisme de base rural.

Cal afrontar, alhora, la problemàtica de l’ús bàsicament elèctric de l’energia renovable de captació solar i eòlica, que només podrà substituir una mínima part del combustible del transport. O la finitud dels minerals per quan calgui renovar el model renovable que s’hauria d’instal·lar a gran escala avui mateix per fer front a una transició energètica mínimament ordenada: què passarà d’aquí 20 o 25 anys quan no tinguem materials ni energia per renovar els grans captadors de renovables i, alhora, tinguem un territori probablement encara més trinxat i devastat?

I també cal afrontar la crisi energètica produïda pel declivi dels fòssils, que molt probablement s’accelerarà els propers anys o a la dècada vinent.

En resum: jo crec que tenim un gran tema per al debat, que segur que serà controvertit, i que en aquest debat hauríem de poder comptar amb la participació d’experts en la matèria amb visions diverses com són l’Antonio Turiel, el Jordi Solé o el Carles Riba, per posar alguns exemples. Proposo que allun dia organitzem un debat presencial sobre tots aquests temes i estic disposat a participar en l’organització :-)