Canvis a "2.2. Cures i treball reproductiu"
Data de finalització
- -2024-01-21T22:55:00.000Z
Data d'inici
- -2023-12-08T23:00:00.000Z
Descripció (Català)
-
-
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
Proposem un qüestionament de l’economia dominant, des d’on s’organitza i s’estructura la societat i, per fer-ho, considerem cabdals les aportacions de l’economia feminista, no només per visibilitzar i valorar l’esfera reproductiva, també per resignificar certs conceptes (com el de treball, producció, benestar, cures, entre altres). Partim de la idea que les persones, al llarg de tota la nostra vida, necessitem ser cuidades i sostingudes: la imatge idealitzada d’èxit social basada en l’individu masculí independent i totalment disponible per a l’esfera pública i productiva amaga les persones que desenvolupen totes les feines que li permeten existir i realitzar-se.
El sistema productiu en general, per a poder existir, necessita tota una infraestructura d’espais invisibles (relacionats amb el suport comunitari, la cura de la vida humana i la no humana, la relació amb l’entorn), tots ells orientats cap al sosteniment de la vida. És gràcies a l’esfera reproductiva, que en pot existir una de productiva, paràsita i només pensada com a acumulació i espoli.
Cal reconèixer la centralitat de l’esfera reproductiva, en primer lloc, fent-la visible, que deixi de ser exclusiva de l’espai domèstic i desfeminitzar-la. Així, caldrà col·lectivitzar aquestes tasques, portar-les a l’espai comunitari i compartir-les i ser assumides públicament. A més, cal també una revalorització simbòlica i cultural dels valors i aptituds implicats en la cura de la vida (empatia, emotivitat, comunicació, cooperació…), per a fer front a la preeminència de la competitivitat, individualisme i violència del capitalisme patriarcal.
-
+
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
Proposem un qüestionament de l’economia dominant, des d’on s’organitza i s’estructura la societat i, per fer-ho, considerem cabdals les aportacions de l’economia feminista, no només per visibilitzar i valorar l’esfera reproductiva, també per resignificar certs conceptes (com el de treball, producció, benestar, cures, entre altres). Partim de la idea que les persones, al llarg de tota la nostra vida, necessitem ser cuidades i sostingudes: la imatge idealitzada d’èxit social basada en l’individu masculí independent i totalment disponible per a l’esfera pública i productiva amaga les persones que desenvolupen totes les feines que li permeten existir i realitzar-se.
El sistema productiu en general, per a poder existir, necessita tota una infraestructura d’espais invisibles (relacionats amb el suport comunitari, la cura de la vida humana i la no humana, la relació amb l’entorn), tots ells orientats cap al sosteniment de la vida. És gràcies a l’esfera reproductiva, que en pot existir una de productiva, paràsita i només pensada com a acumulació i espoli.
Cal reconèixer la centralitat de l’esfera reproductiva, en primer lloc, fent-la visible, que deixi de ser exclusiva de l’espai domèstic i desfeminitzar-la. Així, caldrà col·lectivitzar aquestes tasques, portar-les a l’espai comunitari i compartir-les i ser assumides públicament. A més, cal també una revalorització simbòlica i cultural dels valors i aptituds implicats en la cura de la vida (empatia, emotivitat, comunicació, cooperació…), per a fer front a la preeminència de la competitivitat, individualisme i violència del capitalisme patriarcal.