Elaboració de l'ideari
Debat 💬 al voltant dels 17 blocs temàtics
Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:
La crisi climàtica és un dels reptes més importants i urgents que enfrontem com a humanitat, que afecta no només a la vida humana, també a la resta d’ecosistemes i éssers vius del planeta. L’escalfament global és causat per les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle (GEH) derivats de la crema de combustibles fòssils (petroli, carbó i gas), i també originats per la sobredimensionada activitat ramadera industrial. El consum i progressiu esgotament dels fòssils és una pràctica totalment vinculada amb el sistema econòmic actual, on quasi tots els seus sectors es beneficien o depenen completament d’aquests.
Del trencament de l’equilibri climàtic actual se’n derivaran (i ja ho estan fent) bucles de realimentació vers un major i més greu escalfament, per la fuga d’altres GEH retinguts en el gel de les zones polars i tundres, en els sistemes marins o en zones boscoses. De la crisi climàtica se’n deriven l’augment de magnitud i freqüència de fenòmens meteorològics extrems (inundacions, incendis, sequeres, etc.), la pujada del nivell del mar, la desaparició dels gels permanents, l’alteració o desaparició de corrents marins i atmosfèrics que configuren el clima planetari, i la desaparició d’hàbitats per a tota mena d’éssers vius, cosa que comporta un vector afegit de pèrdua de biodiversitat. A la vegada, aquestes pertorbacions i desastres naturals tenen conseqüències socials: inseguretat alimentària, escassetat d’aigua, migracions, pèrdua de formes de vida adaptades a l’entorn, pobresa, injustícia social, augment dels conflictes bèl·lics, etc.
Tot i l’enorme imprevisibilitat a què ens aboca, tenim capacitat per actuar. Hem de transformar radicalment la nostra matriu socioeconòmica, cap a un model no creixentista sinó estacionari i descarbonitzat. Desenvolupar un nou metabolisme social (tots aquells fluxos materials i energètics que absorbim, “digerim” i excretem) molt més reduït i simplificat, i activar processos massius de conservació i regeneració d’hàbitats (especialment els boscosos i les zones humides), que contribueixin de manera positiva a capturar l’excés de GEH a l’atmosfera.
Podeu partir del text de Futurs Impossibles per elaborar un text d'un pàgina (500-600 paraules) o començar de zero.
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
La crisi climàtica és el repte més crucial que hagi afrontat mai la humanitat. L’escalfament causat per la industrialització fòssil (carbó, petroli i gas) des del segle XVIII, la meitat de les emissions del qual s’ha acumulat des del Protocol de Kioto (1997), posa en joc tots els equilibris ecosistèmics que han garantit fins fa poc un clima benigne, la disponibilitat d’aigua, la seguretat alimentària o la salut. La superació dels punts d’inflexió crítics (com la desaparició de l’Àrtic o l’afebliment de la circulació termohalina atlàntica [AMOC]) dispara la probabilitat d’esdeveniments meteorològics extrems (ciclons i medicans, pluges torrencials, sequeres molt dilatades, incendis de quarta generació…). Si tot segueix com ara, l’increment de temperatura a final de segle atenyerà almenys +3 ºC. Aquest augment de calor feia un milió d’anys que no es coneixia i col·loca la humanitat en terra desconeguda. A la Mediterrània on vivim és pitjor: l’impacte és un 20% més elevat que la mitjana global. Tot plegat, discorre en paral·lel a la pèrdua accelerada de biodiversitat, tant en espècies (set de cada deu animals salvatges han desaparegut el darrer mig segle) com en hàbitats (els boscos tropicals de l’Amazònia i el Congo o bona part de la vida marina). Les causes i els efectes palesen una asimetria radical entre el Nord i el Sud Global i, sobretot, entre el 10% més ric i consumista del planeta i el 50% més empobrit. Mentre aquella elit genera la meitat de les emissions letals, la meitat de l’espècie només n’emet un 8%. Malgrat això, bona part dels centenars de milions de refugiades climàtiques que hi haurà en les pròximes dècades provindran d’un Sud Global cada cop més devastat i desertificat. Des de terres catalanes, l’alternativa és el decreixement ràpid, just i planificat de l’economia en funció del benestar general de la humanitat que permeti reduir les emissions almenys un 55% el 2030 respecte al 1990 i del 100% a mitjan segle. Implicarà posar en marxa un pla de transició ecosocial urgent que afecti dràsticament a la baixa la indústria, el turisme, el transport i l’agroramaderia fòssils en favor d’una mobilitat neta, l’ecologització de la producció i el consum al camp i a la ciutat així com el reequilibri territorial respecte a la Gran Barcelona.
Carregant els comentaris ...