Sobirania (energètica o alimentària) i planificació: com començar en un escenari canviant

Creo un petit debat per tenir quelcom ja. En l'àmbit de la sobirania s'ha d'incorporar gairebé des d'un inici el concepte de planificació (ja sigui descentralitzada o centralitzada) dels bèns per poder complir amb aquest concepte. Discutit aquí per exemple: https://contraeldiluvio.es/todo-el-campo/ Suposant emperò que s'aconseguís aquest ideal en un estat concret, com l'espanyol, s'hi afegeix una altra dimensió. Davant de l'emergència climàtica hi haurà cauístiques que trencaran amb aquesta situació, ja siguin sequeres o inundacions que puguin alterar la producció alimentaria. Quins sistemes podríem plantejar que permetessin assegurar un cert mercadeig amb una activitat radicalment diferent a les dels mercats globalitzats actuals. Algú té referències interessants al respecte? Gràcies!