Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc " 5.2. Art, cultura i mitjans de comunicació ". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Per a una transició ecosocial basada en un consens ampli, és imprescindible un canvi cultural que involucri a capes significatives de la població. En un context de polarització cultural i mediàtica on predomina el discurs hegemònic neoliberal, calen estratègies de comunicació transformadores 55 que obrin espai a narratives col·lectives i emancipadores. Aquestes narratives han de defugir l’individualisme, les lògiques consumistes, competitives i extractives i construir discursos que promoguin la participació activa de la ciutadania, la solidaritat entre pobles i la defensa dels béns comuns. Considerant les limitacions i parcel·lació del model cultural actual proposem col·laboracions que retroalimentin els àmbits culturals, artístics i socials. Reorganitzar-nos col·lectivament entorn d'una nova comprensió dels problemes socials i ecològics, establerta de manera descentralitzada i democràtica. Per dur a terme una transició ecosocial a nivell transversal i interseccional, és imprescindible fomentar el pensament crític que es genera a partir dels contextos artístics i culturals que produim i consumim, i alhora generar un marc cultural a on la transició ecosocial tingui un gran pes dins de l’hegemonía cultural. És innegable que els mitjans de comunicació tenen molt pes a la cultura i són una eina per construir un marc cultural i generar un canvi i cal conèixer-los per saber totes les formes en què els missatges, les denúncies i fins i tot l'entreteniment pugui partir d'un prisma que reforci els missatges d'ecologisme, ecofeminisme, col·lectivització, transformació social i cultura lliure.

A Catalunya, la regulació del mercat de l'art i la cultura és fonamental per construir una societat que prioritzi els valors ecosocials enfront de la cultura generada pels grans capitals que dominen el mercat. Per iniciar aquest camí, cal reconèixer que els mitjans de comunicació no són neutres; són vehicles que poden perpetuar les desigualtats o contribuir a una transformació positiva. La transició cap a un model ecosocial implica repensar a fons com consumim, produïm i compartim informació, i això és clau quan ens donem a coneixer als mitjans com ho fem per atraure gent a implicar-se.

Proposem un anàlisi crític del sector audiovisual, cultural i de comunicació actual. Ja a mitjans del segle XX un reconegut estudiós de la comunicació anomenat Marshall McLuhan va plantejar la idea que els mitjans són extensions de l'ésser humà i va encunyar la frase “el mitjà és el missatge”. Què vol dir això avui dia? La crisi ecosocial és una realitat de la qual ens hem anat assabentant, en gran mesura, gràcies als mitjans de comunicació. Però, depenent del medi, o de les persones que hi hagi darrere del medi, serà la informació que rebrem. Pels mitjans de comunicació ens assabentem, o no, de les notícies o els plantejaments que ens porten més tard a prendre una decisió o una altra a les urnes. El negacionisme, el patriarcat, la mercantilització de la cultura, les fake news, les cortines de fum o la no consciència activa davant d'una crisi ecosocial, són els enemics principals de l'marc cultural que estem intentant construir.

Fan falta més intel·lectuals orgànics, que contribueixin a l'organització econòmica i política, que tinguin fàcil accés o que busquin activament mitjans de comunicació ecofeministes, antiracistes i ecosocials, amb una visió del bé comú, de les necessitats, drets i lluites de totes les persones, especialment les persones migrants o en risc d'exclusió (les que tenen menys accés a la cultura). No serveix de res comptar amb els mitjans si no estaran carregats d'un missatge transversal que abasti totes aquestes àreas.

Més enllà de la regulació del mercat de la cultura, proposem mantenir fora del mercat tota aquella cultura de patrimoni comú que prioritzi els valors ecosocials i intentar desmercantilitzar tota aquella que sigui possible. Un exemple real i tangible són les festes majors que democratitzen els espais públics, no tenen com a finalitat el capital sinó que es construeix i es perpetua a través de l'organització dels veïns. Altres exemples són el teatre de carrer, els concerts gratuïts, les mostres o festivals de cinema, o fins i tot assemblees com l'ACTE que busquen transmetre un missatge carregat de contingut amb perspectiva ecosocial.

Per democratitzar la cultura i els mitjans caldrà tenir en compte tots els mitjans de comunicació que tenim a la nostra disposició. Això inclou des dels mitjans convencionals com ara ràdio, televisió, premsa, cinema, fins als no convencionals i els més nous com les xarxes socials. És essencial desvincular la creació artística de les pressions del mercat per fomentar la diversitat i la riquesa cultural, aixó es la mateixa premissa tant al nord com al sud global.

És important esmentar la importància d'abordar les múltiples formes de discriminació per aconseguir la construcció de models que no repliquin la violència estructural actual. Això pot incloure iniciatives de finançament col·lectiu e inclusiu, subvencions públiques basades en criteris ecosocials i la creació de cooperatives culturals que a la seva agenda abordin les desigualtats socials, de gènere, identitat sexual, procedència, minoria cultural, edat, religió, color de pell, nivell cultura , alfabetització digital o estat de salut. D'aquesta manera s'inclouen diferents versions de la figura de l'intel·lectual orgànic, que inclogui no només artistes, filòsofs o periodistes, sinó també funcionaris públics, científics, legisladors o persones de les classes subalternes. Si proveïm a un grup social l'opció de cultura, mitjans i art amb perspectiva transversal ecofeminista i eco social, més possibilitats hi haurà de contribuir a l'organització econòmica i política per homes i dones. És de vital importància fer consciència sobre el tipus d'art i la cultura que s'està consumint i perpetuant. Una inclusiva, ressò feminista i anticapitalista. "El capitalisme no només és necessàriament patriarcal, sinó que, com suggereix la referència al socialisme, és només una forma d'un sistema més ampli de domini patriarcal sobre les dones, i és "l'últim desenvolupament d'aquest sistema". (1)

Parlant en perspectiva global, tant a Catalunya com a la resta del món, l'accés a la cultura té encara un llarg camí per recórrer cap a la democratització i tendeix a patir importants retallades públiques independentment del govern que estigui al poder. Encara que sempre hi ha hagut defensors literaris, cinematogràfics, lingüístics, plàstics, i de tota mena de disciplines que han lluitat per inventar formes autònomes de fer cultura i sobretot crear públics per a aquesta cultura i apropar-los a ella, encara queda un camí per recórrer cap a la meta de donar eines culturals que acompanyin amb criteri la gent.

Avui dia a Catalunya hi ha múltiples associacions culturals, a més de les obres artístiques interdisciplinàries que s'han generat a través dels anys a nivell mundial i que ens serveixen com a referències per continuar creant, i el creixent arxiu cultural fomenten en general el teixit social i la vida comunitària a tots els entorns. “La ciència deu sortir al carrer, de la mà dels mitjans de comunicació” (2). És de vital importància comptar amb mitjans de confiança com a font d'informació amb perspectiva ecologista, però cal no oblidar que és una tasca col·lectiva, social i cultural fomentar el pensament crític per interpretar i qüestionar la informació que se'ns dóna.

En resum, la transició ecosocial a Catalunya implica repensar la relació amb l'art i la cultura des d'una perspectiva que prioritzi la sostenibilitat, l'equitat i la diversitat. Desmercantilitzar aquest sector és un pas fonamental, juntament amb l'establiment de models que abordin les diverses formes de discriminació per crear una societat més inclusiva i justa.

Bibliografia

(1) Maria Mies, 1986. Patriarchy and Accumulation on a World Scale: Women in the International Division of Labour 57

(2) José María Moreno Sandoval, 1997. Mitjans de comunicació i medi ambien