Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "4.5. Salut i sistema sanitari". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Text elaborat per Sara López (La Capçalera) i Martí Abril (Rebel·lió o extinció Bcn, Pel debat social)

Entitat de referència: La Capçalera. https://twitter.com/capcalerabcn?lang=es

Determinants socials i ambientals:

El nostre estat de salut és conseqüència, en gran part, dels nostres determinants socioeconòmics: situació econòmica, condicions laborals, oportunitats educatives, habitatge, discriminació per gènere, orientació sexual, lloc d'origen o vulnerabilitat funcional(1). Així com dels nostres determinants ambientals: contaminació atmosfèrica, presència de metalls pesants, radiació o disruptors endocrins a l’ambient, accés a la natura, qualitat nutricional de la nostra alimentació, conseqüències de l’emergència climàtica i de fenòmens climàtics extrems o de la pèrdua de biodiversitat, entre d’altres. Alhora, la salut física i la salut psicoemocional estan íntimament relacionades i són conseqüència directa dels nostres determinants socials i ambientals.(2,3,4)

Les conseqüències de l’escalfament global, com ara la destrucció dels ecosistemes, la contaminació, l'augment de la freqüència de fenòmens meteorològics extrems —especialment les onades de calor o l'alteració dels nostres recursos de subsistència com ara l'aigua o els sistemes alimentaris— tenen un impacte directe sobre la nostra salut. La contaminació va ser responsable d’1.9 milions de morts el 2020 a tot el món i es preveu que a mitjans d’aquest segle, 525 milions de persones patiran greus dificultats d’accés als aliments a causa de l’emergència climàtica i que les morts associades a l’excés de calor augmentaran un 370% (2). També hi ha una clara evidència de l'impacte de l’escalfament global sobre les malalties respiratòries, infeccions per vectors, malalties transmeses per l'aigua, zoonosi, pandèmies, malalties cròniques (especialment cardiovasculars) o salut mental.(2,5)

Disfuncionalitats del model sanitari actual:

El nostre model sanitari actual i la nostra percepció dominant de la salut provenen d’una visió biologista(6), tecno-cèntrica i individualista que promou un paradigma patogènic(7) i hospitalocèntric que s’enfoca al tractament de la malaltia un cop establerta, en la responsabilitat individual i en el binomi reduccionista símptoma-fàrmac. Segons aquesta visió, la responsabilitat de cuidar de la salut és exclusiva de l’individu i del sistema sanitari, ignorant les intervencions comunitàries i la transformació dels determinants socials i ambientals com a via per a millorar l’estat general de salut de la població(8).

Més enllà del biaix patogènic, la nostra concepció de la salut té un clar biaix de gènere, de raça i de classe: al llarg de la història hi ha hagut una progressiva expropiació de l’art de guarir — antigament dipositat en bona part en mans de dones— i se’ns ha imposat un pensament androcèntric considerat objectiu. La ciència mèdica moderna, que s’ha construït per part de científics mascles, occidentals, adults i de classes altes, ha comportat un desterrament d’altres cosmovisions, subjectivitats, pràctiques, sabers i cultures sanitàries (9). A mes a més, com explica Yayo Herrero, l’ecofeminisme ens recorda que som éssers radicalment interdependents i ecodependents, i que la cura de la salut dels ecosistemes està estretament interrelacionada amb la cura de la salut humana. Per tant, la cura de la salut i la cura del medi ambient haurien de ser dos eixos prioritaris i transversals en tota acció política ecosocial transformadora, alhora que intrínsecament relacionats entre si.

Per altra banda, l’actual sistema sanitari és ecològicament insostenible —està molt lluny d’inserirse dins dels nostres límits planetaris— i és molt poc resilient. L’actual sistema sanitari és responsable del 4,4% de les emissions globals i el 71% d’aquestes emissions prové de la cadena de subministrament, una quarta part de la qual depèn de les grans cadenes globals (10). El consum d'energia, principalment de la crema de combustibles fòssils, representa més de la meitat de la seva petjada ecològica (10).

Aquest sistema està fortament influenciat pel pensament neoliberal. A Catalunya, des dels anys vuitanta, les polítiques de privatització del sistema sanitari han configurat la base del model actual en el qual CatSalut només destina un 30% del seu pressupost als centres públics i el 70% restant als proveïdors público-privats (8). A més, el nostre sistema sanitari està molt condicionat pels interessos de la indústria farmacèutica, que té cooptades bona part de les institucions sanitàries i polítiques i ha esdevingut un sector estratègic per a l’economia i pel creixement del PIB i, per tant, és políticament intocable(11,12). Podríem dir que l’actual sistema sanitari està hipertrofiat i precaritzat a parts iguals: falten professionals i atenció primària i sobren fàrmacs i recursos tècnics: una disfuncionalitat que es tradueix, paradoxalment, en falta d’atenció, llistes d’espera, hipermedicalització i sobrediagnosi. El nivell actual de iatrogènia, especialment pel dany causat per l’ús de fàrmacs (13), també ens parla de la necessitat de reformular el model.

Cal ressaltar les desigualtats en la gestió de la salut que hi ha entre les regions més pobres i les més riques del món. Les poblacions que estan patint més directament els efectes dels desastres naturals o que disposen d’una menor capacitat d'adaptació i de resposta sanitària a les onades de calor, a les sequeres o a les pèrdues de cultius, són aquelles que, paradoxalment, tenen una menor responsabilitat històrica pel que fa a les emissions de CO2 i a la crisi ecològica global, els sistemes sanitaris del qual tenen menys índex d'emissions (10). Són també les poblacions que obtenen menys beneficis de l'explotació dels seus propis recursos naturals i dels seus sabers tradicionals amb finalitats biomèdiques (14). A tot això, cal sumar-hi els fenòmens migratoris derivats de l’emergència climàtica, que suposaran un repte afegit per als nostres sistemes de salut(1,4).

Finalment, cal recordar que la pandèmia de la Covid-19 no només ha tensat les febles costures del nostre sistema sanitari sinó que la mateixa gestió de la crisi ha exacerbat moltes de les disfuncionalitats de la nostra manera d’entendre la salut o la vida i ha evidenciat el creixent poder i la privatització d’organitzacions sanitàries supranacionals com l’OMS (15,16,17,18,19).

Un nou paradigma:

Un nou paradigma de caràcter ecosocial haurà d’estar inspirat per una visió salutogènica (7) i integrativa (20) basada en la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia i haurà de promoure l'accés universal a la salut, la desprivatització i la transformació ecològica del nostre sistema sanitari i posar límits a la influència tentacular de la indústria farmacèutica.

Caldrà avançar cap a un sistema de salut baix en emissions i resilient als efectes de l’emergència climàtica i de la crisi energètica. Per tal d’aconseguir-ho, en primer lloc, caldrà defensar l’accés universal, públic i gratuït als serveis de salut prioritzant l'atenció primària perquè aquest àmbit millora l'accessibilitat, redueix la mortalitat i els ingressos hospitalaris(21,22) i és més eficient — suposa menys emissions i menys residus— en comparació amb el model hospitalo-cèntric. L'atenció primària, a més, és essencial per a l'adaptació als problemes de salut derivats de la crisi climàtica i ens hauria de permetre promoure una pedagogia de la salut amb perspectiva mediambiental que racionalitzi —o promogui la desprescripció— l’ús de fàrmacs, emfatitzant els co-beneficis resultants per a la salut de les persones i del planeta. Caldrà afavorir, per tant, la prescripció social i comunitària, és a dir, l’ús dels recursos propers i comunitaris que afavoreixin la nostra salut, en especial la prescripció mediambiental (23) o els hàbits i les pràctiques que ens permeten entrar en contacte directe amb la natura, com ara cultivar un hort o caminar pel bosc, que han demostrat tenir impacte positiu sobre la nostra salut mental i física (24). Caldrà fomentar, alhora, la recerca en salut en perspectiva mediambiental, amb consciencia dels seus biaixos mercantilistes, colonials, de classe o de gènere. (25)

De la mateixa manera que reclamem sobirania alimentària, energètica o territorial, caldrà reclamar que posem en pràctica la sobirania en la salut. La salut comunitària —a través de les xarxes de cures autogestionades, els grups de veïnat en lluita i el suport mutu— és essencial perquè els ciutadans ens responsabilitzem o ens empoderem de la nostra salut (23) i posem fre a la hipermedicalització i al sobrediagnòstic, ampliant el coneixement del nostre propi cos i recuperant els coneixements de cures de generacions precedents.

Caldrà garantir, també, condicions dignes per als professionals sanitaris per tal d’avançar cap a una atenció sanitària més humana disposant de temps per poder implementar un model biopsicosocial(25) que tingui en compte, no només els factors biològics del pacient, sinó també els psicològics i els socioculturals(26).

És essencial promoure una alimentació sana i de proximitat, reduint les emissions provocades per l’agroindústria i el transport, que afavoreixi la reducció del consum de sucre, els ultra-processats, els greixos saturats, així com l’excessiva ingesta de carn, sobretot de carn vermella procedent de macrogranges industrials. Caldrà incentivar l’agroecologia i la ramaderia extensiva recuperant les espècies autòctones i protegint la biodiversitat, afavorint una alimentació assequible i justa.

Les condicions d’habitatge també són importats per tal de salvaguardar la nostra salut. L’urbanisme haurà d’incorporar la mirada mediambiental i la mirada salutogènica promovent la 50 reducció d’emissions, la reducció del vehicle privat i la utilització del transport públic i la bicicleta o l'accés a zones verdes i a entorns saludables per a la infància així com els refugis climàtics. A més, caldrà garantir l’accés universal a l’habitatge, aturar els desnonaments i eliminar la pobresa en general i especialment la pobresa energètica.

En l’àmbit global, caldrà assegurar l'accés sanitari universal a les poblacions més vulnerables des d’una visió de justícia climàtica i ecològica, afavorint l’adaptació a l’escalfament global dels sistemes de salut a tot el món a través de programes de finançament de polítiques d’adaptació i resiliència. A més, caldrà assegurar que l’explotació dels recursos naturals del sud global per part de la indústria farmacèutica compleixi amb les normatives ambientals i no suposi un espoli de la riquesa natural i cultural sense cap benefici directe per a les poblacions locals.

Notes:

1. La vulnerabilitat per diversitat funcional s'entén com la susceptibilitat de les persones amb discapacitats a experimentar desavantatges i dificultats addicionals a causa de la seva condició funcional, que pot ser exacerbada per la falta d'accessibilitat, la discriminació i la falta de suport adequat.

2. Romanello, Marina et al.The 2023 report of the Lancet Countdown on health and climate change: the imperative for a health-centred response in a world facing irreversible harms. The Lancet, Volume 402, Issue 10419, 2346 – 2394. Acessible en: https://doi.org/10.1016/S0140- 6736(23)01859-7

3. OMS. Comisión de Determinantes Sociales de la Salud. Closing the gap in a generation: health equity through action on the social determinants of health. CSDH final report. Ginebra. OMS; 2008. Accesible en: https://www.who.int/publications/i/item/WHO-IER-CSDH-08.1

4. Benach, Joan. La salud de todos y sus causas. La salud pública, la equidad y sus causas: ¿de qué depende nuestra salud? Observatorio de Salud. Mientras Tanto. 2012 Accesible en: http://www.mientrastanto.org/boletin-99/notas/observatorio-de-salud-1

5. OMS. Factsheets: Climate Change. OMS; 12 October 2023 https://www.who.int/newsroom/fact-sheets/detail/climate-change-and health#:~:text=Research%20shows%20that%203.6%20billion,diarrhoea%20and%20heat%20stre ss%20alone.

6. La visió biolgista és la tendència a interpretar la realitat natural o cultural només a partir de models biològics.

7. Mentre patogènesi s’enfoca en el tractament de la malaltia, la salutogènesi s’enfoca en la cura i l’enfortiment de la salut

8. La Capçelera. És la salut un bé de mercat? Una anàlisi del sistema sanitari català des d’una perspectiva anticapitalista. Sobiranies; 2023. Accesible en: https://sobiranies.cat/es-la-salut-unbe-de-mercat-un-analisi-del-sistema-sanitari-catala-des-duna-perspectiva-anticapitalista/ 51

9. Economies feministes. Mireia Bosch Mateu, citant Caliban i la bruixa. Dones, cos i acumulació primitiva. Silvia Federicci; Brujas, Parteras y Enfermeras. Una historia de sanadoras. Barbara Ehrenreich, Deirdre English.

10. Karliner,Josh Slotterback, Scott Richard Boyd, Richard Ashby, Ben, Steele, Kristian. Huella Climática del sector de la salud. Cómo contribuye el sector de la salud a la crisis climática global: oportunidades para la acción. Salud sin Daño (ARUP); 2019. Accesible en: https://accionclimaticaensalud.org/sites/default/files/2021-06/huellaclimatica.pdf

11. Colectivo NoGracias. Regulación e Industria. No gracias Accesible en: https://www.nogracias.org/regulacion-e-industria/

12. Teguayco Pinto. Así influye la industria farmacéutica en las prescripciones médicas https://saluddelujo.eldiario.es/industria-prescripciones.php

13 Sánchez Caballero, D. Joan-Ramon Laporte, médico: Las pruebas para ver si un antidepresivo funciona son un chiste, se manipulan. El Diario.es. (2024, 12 de enero). https://www.eldiario.es/sociedad/joan-ramon-laporte-medico-pruebas-ver-si-antidepresivofunciona-son-chiste-manipulan_128_11235546.html

14. Shiva, Vandana. Biopiratería: la apropiación de los conocimientos y recursos biológicos del Sur. ;1997

15. Mediavilla, M. Dinámicas incubadas en un año de pandemia que deberían preocupar al movimiento ecologista. 15-15-15. (2021, 14 de noviembre). https://www.15-15- 15.org/webzine/2021/11/14/dinamicas-incubadas-en-un-ano-de-pandemia-que-deberianpreocupar-al-movimiento-ecologista/

16Loayssai, JR, Petruccelli, A. Covid-19, autoritarismo e izquierda confinada. El Salto Diario. . (2023). https://www.elsaltodiario.com/

17. Benach, Joan Hay una mirada miope que culpa de los contagios a la responsabilidad individual, cuando el origen está en la pobreza. CTXT; 2020. Accesible en https://ctxt.es/es/20201001/Politica/33862/Elia-Pons-entrevista-Joan-Benach-sistema-nacionalsalud-inversion-primaria-coronavirus.htm

18.Taibo, Carlos. Ecofascismo. III. Una estación intermedia: la pandemia. Los Libros de la Catarata. 2022. ISBN:9788413525310

19. Mediavilla, Marga Tratado de pandemias: ASÍ, desde luego, NO.Diario 16 plus; (16 enero 2024) https://diario16plus.com/tratado-de-pandemias-asi-desde-luego-no/

20. La medicina integrativa és aquella que incorpora a la medicina al·lopàtica aspectes de la medicina natural, tradicional o holística basada en l’evidència científica. 52

21. FoCAP. Los beneficios de la longitudinalidad y de la continuidad. FoCAP 2019. Accesible en: https://focap.files.wordpress.com/2019/01/los-beneficios-de-la-longitudinalidad.pdf.

22. Palacio. Las ventajas de una relación estable: longitudinalidad, calidad, eficiencia y Seguridad del paciente. AMF, 15 (2019), pp. 452-459

23. Hesperian. Guía comunitaria para la salud ambiental. Hesperian¸2011. Accesible en: https://hesperian.org/wp-content/uploads/pdf/es_cgeh_2011/es_cgeh_2011_cap03.pdf

24. Mughal R., Seers H., Polley M., Sabey A. & Chatterjee H.J. (2022) How the natural environment can support health and wellbeing through social prescribing. NASP.

25. Dawn Hoogeveen, Clifford G Atleo (Kam’ayaam/Chachim’multhnii), Lyana Patrick, Angel M Kennedy, Maëve Leduc, Margot W Parkes, Tim K Takaro, Maya K Gislason. On the possibility of decolonising planetary health: exploring new geographies for collaboration. Lancet Planetay Health. February, 2023 Accesible en: https://www.thelancet.com/journals/lanplh/article/PIIS2542-5196(22)00334-5/fulltext

26. L’enfoc biopsicosocial integra tant els aspectes biològics com els psicològics i els socials.