Aprovació de l'Ideari
Textos dels 17 blocs temàtics
4.2. Democràcia, transparència i fiscalitat
El següent text és el bloc "4.2. Democràcia, transparència i fiscalitat ". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:
La democràcia, entesa com a govern del poble, s’ha de caracteritzar per distribuir igualitàriament el poder entre tota la ciutadania, per la igualtat de tota la ciutadana davant la llei i per garantir a tota la ciutadania el dret a tenir la mateixa presència i visibilització en les intervencions públiques. Per tant, és incompatible amb el patriarcat que vol mantenir a la meitat de la ciutadana amb 42 menys drets. La democràcia també és incompatible amb el capitalisme que concentra la riquesa en tan poques mans que aquestes tenen una capacitat extraordinària per subornar representants. Tots els estats del món (inclús els que fan referèndums d’iniciativa ciutadana) s'assemblen més a una plutocràcia que a una democràcia. Per evitar la democratització, els plutòcrates financen mitjans de comunicació i xarxes socials que difonen el pessimisme antropològic, partits polítics que traeixen sistemàticament al seus electors, així com guerres i cops d’estat.
No hi ha camins per la democràcia. La democràcia és el camí. A continuació recollim una bateria de propostes perquè les institucions públiques i privades encetin el camí de la democratització:
- Principi de subsidiarietat. L'àmbit de decisió ha de ser, preferentment, el més proper a l'àmbit d'efecte de les decisions. Les posicions no consensuades s’hauran de votar i quan apareguin postures inacceptables per alguna de les parts, aquesta tindrà la llibertat d’abandonar el col·lectiu. En el cas d'entitats polítiques, es regularà constitucionalment el dret de secessió d'un territori.
- Referèndum d’Iniciativa Ciutadana (RIC). Cada persona ha de poder, recollint un nombre de signatures, aconseguir que es convoqui un referèndum vinculant. Aquest dret ha de ser especialment garantit per les decisions més importants.
- Assemblees obertes. Hem de fomentar la constitució d'assemblees de municipi, districte, pedania, centre de treball o sectorials per construir una cultura assembleària basada en el respecte i la inclusivitat.
- Assemblees sortejades. Si els afectats per una decisió són massa per reunir-se en assemblea, només una assemblea sortejada és una assemblea ciutadana. Quan una decisió sigui especialment polèmica, s’ha de sortejar entre tots els ciutadans una assemblea que deliberi sobre la qüestió. Aquesta assemblea ha de ser sobirana per convocar els experts que vulgui i triar els facilitadors que l’organitzin.
- Llibertat i igualtat de vot. Perquè tots els vots valguin el mateix i minimitzar el xantatge del vot útil cal seguir tres regles. Primera, maximitzar la proporcionalitat. Segona, minimitzar les barreres electorals. I tercera, reconèixer el dret al vot transferible.
- Mandats limitats i revocatoris. La ciutadania ha de poder promoure la revocació del mandat dels seus representants.
- Democràcia interna. Les lleis de partits i de la resta d’associacions han de prohibir els membres nats, les barreres electorals i la resta de mecanismes que limiten el control de les bases sobre el representants. També han de prohibir qualsevol partit polític que defensi l’autoritarisme.
- Transparència. Cap dels drets anteriors serà real sense que tota la ciutadania pugui accedir lliurement al la informació necessària per prendre decisions. Per això tots els documents produïts per les administracions públiques han de ser accessibles en formats oberts i reutilitzables.
- Separació de poders d’origen. Que ministres voten lleis al Congrés espanyol i al Consell de la Unió Europea és una concentració de poder en poques mans que facilita la corrupció. Els càrrecs públics han d'exercir-se de manera exclusiva i no es podran 43 compatibilitzar o simultaniejar amb altres càrrecs públics, ni amb activitats privades remunerades durant l'exercici del seu mandat.
- No tolerem la corrupció. La corrupció, el frau, l’evasió fiscal i el blanqueig de diners han de ser perseguits amb més duresa i recursos, augmentant els terminis de prescripció dels delictes. Els partits polítics que sistemàticament facin trampes han de ser il·legalitzats.
- Pressupostos participatius. Cal anar implementant processos en els que tota la ciutadania ordeni els projectes d’inversió i que el diners públics es repartisquen proporcionalment al suport rebut. La fiscalitat haurà de gravar especialment les activitats que més danyen a la societat i al medi ambient.
- Xec electoral. Perquè totes les candidatures, fins i tot les que no tenen representació, tinguin un finançament proporcional al nombre de persones a les que representen, cal que el ciutadà pugui decidir, abans de cada campanya electoral, a quina candidatura financiar de manera anàloga a com es financen els cultes religiosos en la declaració de la renda. Erradiquem donacions privades, deutes bancaris i barreres electorals per obtenir finançament públic.
- Lluita contra les lladroneres fiscals. Volem prohibir les transferències financeres a entitats amb secret bancari. Les entitats vinculades a lladroneres fiscals no podran realitzar operacions amb l'administració pública.
- Foment de les cooperatives. En sectors estratègics, les empreses haurien de transformar-se en cooperatives per a introduir la democràcia en l'empresa. Per garantir la deliberació pública i l’accés a la informació, hem de desconcentrar la propietat dels mitjans de comunicació.
T'encaixa aquest text com a base sobre el que composar un ideari més profund i ampli?
Si la teva resposta es si, fes click a adhesió al text.
Si no, escriu les esmenes de màxims a l'espai de comentaris.
Llistat d'adhesions
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
Detalls del comentari
Estàs veient un sol comentari
Mostra tots els comentaris
No comparteixo la proposta "Les posicions no consensuades s’hauran de votar i quan apareguin postures inacceptables per alguna de les parts, aquesta tindrà la llibertat d’abandonar el col·lectiu", perquè crec que a la pràctica implicaria que quan a algun col.lectiu li toquen un privilegi pot exercir, abandonant l'espai, un dret de veto de facto. Però potser no he entès bé la proposta
Carregant els comentaris ...