Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc " 4.1. Solidaritat Internacionalista i cultura de pau ". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

El sistema capitalista dominant, basat en els Estats-nació i recolzat per un aparell militar molt potent (OTAN i aliats), no dubta a impulsar més guerres per mantenir les relacions de poder globals que canalitzen els recursos des del Sud global cap al Nord global mitjançant l’expoli, l’extractivisme i el colonialisme. Aquestes relacions de poder geopolític forjades per les guerres imperialistes durant els últims cinc segles han generat unes grans desigualtats entre els paisos del nord global que experimenten modes de vida imperials (Brand, Wiessen. 2020) i els paisos del sud global o perifèria que es veuen abocats a malvendre al nord els seus recursos, tant naturals com humans, provocant migracions massives de persones que busquen una vida digne. Aquesta dinàmica depredadora del Nord cap al Sud està generant a més a més el canvi climàtic, el qual està afectant de manera més important a les zones més desafavorides, provocant encara més desigualtat i impulsant encara més migracions de persones cap a on es concentra el capital.

A més del poder militar, la manca de limitacions als moviments de capitals ha construït un món financer dominat per grans bancs, fons d’inversió i multinacionals, que té un poder gairebé ilimitat per invertir o desinvertir a molts governs, tant al nord com al sud, provocant una pèrdua efectiva de poder democràtic i que una majoria treballadora i pagesa del món es vegi abocada a la subsistència o la precarietat per satisfer les seves necessitats i de retruc augmentar els beneficis dels grans capitals. Els grans negocis utilitzen la globalització, la tecnologia i l'economia d'escala per imposar models capitalistes a la resta d'empreses d'economia social o a projectes polítics, que avui en dia no tenen prou força com per sobreviure fora del sistema capitalista que obliga a mantenir dinàmiques competitives, avaracioses i sobretot patriarcals, i ens ha portat a la situació a on el mode de vida imperial capitalista té l’hegemonia cultural.

Les dones sofreixen en grau més alt el militarisme patriarcal i les desigualtats econòmiques creixents. La utilització dels seus cossos com a arma de guerra en contextos de conflicte bèl·lic, o el seu menor poder de decisió en situacions de crisis, les converteix en les víctimes que pateixen els majors danys. Als països del Sud global, el seu major vincle amb la terra i amb les cures de les persones dependents fa que tinguin majors dificultats per a escapar dels impactes climàtics, especialment de les catàstrofes hidrometeorològiques. Les lluites 39 comunitàries contra els interessos de les grans multinacionals, com les extractivistes, estan molt sovint liderades per dones, i això les converteix en objectiu dels sicaris pagats per aquestes empreses.

És urgent despullar aquests interessos econòmics que hi ha darrere per saber construir una cultura de pau, ecosocial i ecofeminista que busqui aliances per la nova hegemònica enfront de la greu situació de crisis actuals. Enfrontar el neofeixisme creixent a la UE és la millor eina, per això, ens cal construir una nova cultura dominant alternativa, amb vides quotidianes que exemplifiquin el nou model. Són molts els límits actuals com hem vist en la repressió judicial dels moviments ecologistes i de lluites per drets social, com són els infiltrats per la Policia als moviments, la vigilància de les comunicacions o la repressió de debats sobre temes fonamentals.

Els condicionants jurídics per avançar en drets venen majoritàriament (més del 70%) de normatives de la UE, com es va demostrar en canviar l'article 165 de la constitució espanyola hereva del franquisme o que el Gas es considera verd. L'arquitectura legal neoliberal que administren els tribunals europeus està completada per acords internacionals que també ens condicionen, com l'OMC, FMI, el deute... i altres, que fem nostres com els tractats de drets humans i socioeconòmics de les NNUU, fruit d'una millor correlació de forces després de la 2ª guerra mundial. Tot projecte de país ecosocial haurà d'enfrontar-se o millorar aquests condicionants, buscant aliances per construir una altra hegemonia mundial i democràtica en els recursos naturals i energètics per l'ecosostenibilitat del planeta en una pau justa. La sobirania en sectors clau és una lluita per reduir la dependència actual dels mercats internacionals els quals són destructors de recursos naturals i fonts de contaminació.

Una transició ecosocial global efectiva haurà de ser col·lectiva i coral, a partir de l’enfortiment dels lligams i la solidaritat internacional en un marc lliure de guerres i violència. La guerra és un negoci que mou moltíssims recursos públics, que destrueix vides, comunitats, ciutats i països. Una cooperació internacional amb vocació transformadora ha d'esdevenir una eina per la justícia global i la distribució que posi fi a les desigualtats entre societats.

La cultura de pau s'ha de treballar a tots els nivells, començant per l'educació i posant en el centre la pau com a valor, qüestionant les injustícies globals, i treballant per una transformació en la forma d'entendre les relacions entre països i entre pobles. A més, des de la societat civil hem d'exigir que les administracions públiques deixin de participar en exercicis bèl·lics, i apostin per les finances ètiques per garantir que els nostres diners no financin armes o guerres.

La cooperació internacional ha d'allunyar-se de l'actual marc de relacions internacionals, en el qual les elits financeres poden fer xantatge als governs perquè donin suport als sectors i polítiques que a elles els convenen. Les grans corporacions de l'economia digital han desenvolupat internacionalment uns mètodes tecnològis d’economia d’escala exclusiu als grans capitals, de captura de dades, ara ajudats per la IA, que els serveixen, no sols per a controlar els mercats, sinó també l'opinió pública, actuant contra la llibertat d'opinió en eleccions i modulant cultures crítiques a través de la premsa i les xarxes socials influents.

Enfront d'això, les societats han de prendre les regnes i planificar democràticament el seu futur. La sobirania en sectors clau ens permet viure millor amb menys, així com impulsar el canvi de model productiu i desenvolupar el decreixement econòmic per a evitar el col·lapse. La solidaritat internacionalista és l'eina necessària per a impulsar aquesta transició en tot el planeta. En aquest sentit, el comerç just és un exemple de com mantenir relacions internacionals basades en la igualtat, la transparència i la cura pel medi ambient i les persones en un marc de justícia global. Ara, els nostres drets i condicions de vida estan molt condicionats per les normatives de la Unió Europea i tota la seva arquitectura neoliberal; desfer-nos d'aquests condicionants és també necessari per a desenvolupar la solidaritat internacionalista i construir una altra hegemonia mundial i democràtica que utilitzi els recursos naturals i energètics per a la sostenibilitat del planeta i la pau.

La solidaritat internacionalista i la justícia global requereixen també del ple reconeixement dels drets de les persones migrants. Les migracions actuals són, en bona part, resultat de l'espoli que han sofert i sofreixen els països del Sud global; un espoli que comença amb la colonització i que ha continuat amb la 41 penetració en aquests països de les grans multinacionals (agroindustrials, mineres, petrolieres, pesqueres, etc.), amb les condicions imposades pel Banc Mundial, l'FMI i l'OMC, i amb els tractats de lliure comerç. Ara, a més, les migracions estan impulsades pels impactes que causa la crisi climàtica (l'acció destructiva de les sequeres, les pluges torrencials i els ciclons, la desaparició de zones de pastura i cultiu, la desaparició de costes per la pujada del nivell de la mar, etc.), els impactes de la qual també són responsables els grans poders del Nord global valedors del capitalisme fosilista.

La transició ecosocial no es pot concebre sense comptar amb les persones que arriben des d'altres llocs fugint de l'espoli i dels impactes climàtics. Els marcs comunitaris i de lluita que desenvolupa la transició ecosocial han d'integrar a aquestes persones en condicions de plena igualtat i amb el compromís col·lectiu de fer front a tota manifestació de racisme i xenofòbia. Aquest és un principi que ha de quedar fortament consolidat, ja que les migracions creixeran impulsades per la crisi climàtica, i hem d'enfrontar-nos amb fermesa a l'auge de discursos i polítiques antiimmigració. Els mitjans de comunicació dominats pels grans capitals no ho posen mai fàcil i enfront de la divisió hem de recuperar la fraternitat i la solidaritat internacionalista com eines que s'han demostrat útils.

Referències

Brand, U., Wiessen, M. (2020). Modo de vida imperial. Vida cotidiana y crisis ecológica del capital. Tinta Limón. Buenos Aires.