Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "3.3. Habitatge i urbanisme". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Diagnosi ecosocial

La construcció representa aproximadament el 40% dels residus materials del país (Recircula, 2023) i el 34% de les emissions anuals mundials de CO2 (IEA, 2023), i el 80% d’aquestes emissions es generen en la fase d’ús de l’habitatge principalment pel consum energètic (Steibert i col·l. 2019). Els impactes ambientals relacionats amb l’habitatge, a més de les emissions, tenen a veure amb l’urbanització de sòl i l’ús de materials no renovables. Per altra banda encara que amb dades oficials poc concloents, les estimacions més moderades apunten que a Catalunya actualment unes 58.930 persones viuen i dormen al ras o pernocten en albergs, o viuen en habitatges inadequats com assentaments i barraques, sense subministraments bàsics o massificats (Arrels Fundació, 2023). Una part d’aquestes persones van perdre el seu habitatge en els més de 23.000 desnonaments duts a terme només a Barcelona entre 2013 i 2023, uns desnonaments que pateixen més les dones i infants. Alhora, sabem que a Catalunya hi ha 418.612 d’habitatges buits que representen un 10% del parc, i si sumem els d’ús esporàdic la xifra puja al 19% (INE, 2023). Del que també tenim cada cop millor evidència és dels costos socials derivats dels impactes en la salut física, mental-emocional i sociocomunitària de la falta d’habitatge digne (ASPB, 2023), impactes que sabem que depenen de diversos factors: no tenir una llar estable, les condicions a l'interior de la llar, les càrregues d’un cost excessiu i finalment les característiques socials i ambientals dels barris.

Si seguim ampliant el focus amb els factors econòmics, segons l’Idescat entre 2014 i 2022 els salaris mitjans a Catalunya van augmentar un 14,6%, mentre que els preus de l’habitatge de 33 lloguer o compra en més d’un 40%, aprofundint en la tendència estructural que la relació entre tenir feina i accedir a un habitatge digne és cada cop més feble. Això fa que la despesa dedicada a aquest bé de primera necessitat que quasi el complet dels catalans resol a través del mercat segueixi creixent i l’any 2022 representava el 34,5% dels ingressos de les llars (Idescat, 2022). Aquesta alta exposició a les dinàmiques del mercat per un dret bàsic està a sobre en un procés de financialització, on l’habitatge segueix creixent com un dels principals actius de reserves de riquesa mundial (UBS, 2023). D’aquestes dinàmiques globals observem a casa nostra una progresiva concentració de la propietat en mans de fons voltors, abandonant la compravenda i orientant-se al rendisme amb el lloguer i polítiques públiques facilitadores com el built-to-rent. Tot i aquesta dinàmica incipient, però, el projecte franquista de la sociedad de propietarios encara perdura amb la ‘democràcia de propietaris’ i a Barcelona, on és tenen dades amb molt detall, s’observa que el fenomen del rendisme popular - propietaris de 3 o menys habitatges -representa el 63% del parc de lloguer de la ciutat. Aquest fenomen s’explica també generacionalment, on els que van poder accedir a l’habitatge assequible en propietat moltes vegades subvencionat desqualificable al cap d’uns anys fan servir l’habitatge ara ja al mercat com assegurança per la seva jubilació i com herència positiva per la seva descendència. Això, dificulta l’accés a l’habitatge a les classes populars, migrants i joves, moltes d’elles familiars directes de la generació generalment propietària. Tot això que s’exposa en termes ecològics, socials i econòmics cal recordar que ocorre amb una llei pionera específica del dret a l’habitatge 18/2007 a Catalunya i reconeixements específics protegint aquest dret a nivells estatals i europeu, i que les requalificacions del parc d’habitatge han sigut i continuen sent un focus de corrupció al país.

Sistema d’habitatge ecosocial

Partint d’aquí, un sistema d’habitatge ecosocial hauria de mantenir el dret a l’habitatge com principi moral i objectiu estructurador del sistema de l’habitatge. Ampliar i mantenir el control popular sobre l’habitatge minimitzant l’exposició a les dinàmiques especuladores del mercat. Optimitzar l’ocupació d’habitatges buits per tal de mantenir a 0 les persones vivint al carrer o amb habitatge insegur. Equilibri territorial d’urbanització del país, des-urbanitzant i regenerant ecosistèmicament el sòl en les grans ciutats i urbanitzant amb infraestructures sostenibles la trama de ciutats mitjanes i en base als principis d’urbanisme feminista. Finalment, concentrar els esforços econòmics i de treball en la rehabilitació energètica per reduir el consum i fer-lo de fonts renovables, i en els casos pocs casos justificats d’obra nova augmentar la reutilització i reciclatge si hi ha demolició alhora que es construeix amb criteris de baix impacte ambiental i qualitat.

Vies per construir el sistema d’habitatge ecosocial

Si s’expressa en base a models de tinença o governança sobre el sistema d’habitatge una via a curt-mig termini seria fer créixer el lloguer social amb la promoció i gestió directe pública i delegada mentre no pugui ser pública, com a mínim fins als estàndards europeus vora el 10%. Aquesta via es pot engreixar amb qualificacions urbanístiques en petites i ciutats mitjanes del país, tanteig i retracte i expropiacions de pisos buits tal com ja planteja actualment la llei. Per altra banda una via és també asegurar un bon gruix d’habitatge assequible protegit, per exemple un mínim del 30% com s’observa en casos d’èxit internacional, limitant i subvencionant el preu de part del lloguer privat, així com amb fòrmules comunitàries i cooperatives de propietat col·lectiva no especulativa amb polítiques d’accés a finançament favorable per a la rehabilitació del parc existent o amb subvencions a sòl privat disponible en petites i ciutats mitjanes del país. Finalment, un cop dedicat el gran gruix dels recursos públics disponibles en fer augmentar les vies anteriors, promoure l’accés a l’habitatge privat de primera residència alhora que és minimitza l’habitatge privat de lloguer a preu de mercat. Aquesta via es pot transitar fent que els edificis que s’acullin 34 a subvencions de rehabilitació en lloguer privat passin al mercat de lloguer regulat, i amb polítiques de control de preus de compravenda per als habitatges privats, ja que s’està observant que les rehabilitacions estan incrementant el valor dels immobles fins a un 35% (Torres, 2022). També es pot avançar en reduir el mercat de lloguer privat promovent polítiques de cooperativització de llogateres en compres col·lectives d’immobles.

Referències

● Poder Judicial, 2023. Enllaç: https://www.poderjudicial.es/stfls/ESTADISTICA/FICHEROS/Crisis/Lanzamientos%20por %20PJs.xlsx?t=202402280120

● Idescat, 2022. Enllaç: https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10424&tema=ingre#Plegable=rel

● Elaboració pròpia a partir de l’Idescat (Salaris: https://www.idescat.cat/indicadors/?id=anuals&n=10400&col=1, Habitatge: https://habitatge.gencat.cat/ca/dades/publicacions_estadistiques/informe-sectorhabitatge-catalunya)

● Recircula https://drive.google.com/file/d/1Hp6RZBwKAtB6w5BPWrMYBPb77Mwj 7qnc/view

● Torres, L. (2022): “El valor de la vivienda aumenta más del 35% con la rehabilitación”, El Economista.

● IEA (2023), Tracking Clean Energy Progress 2023, IEA, Paris https://www.iea.org/reports/tracking-clean-energy-progress-2023, License: CC BY 4.0

● Stiebert, S.; Echeverría, D.; Gass, P.; Kitson, L. (2019): Emission Omissions:Carbon accounting gaps in the built environment. IISD.

● Arrels Fundació, 2023 https://www.arrelsfundacio.org/persones-sensellar/problematica/catalunya/

● INE, 2021. Enllaç: https://www.ine.es/jaxi/Datos.htm?tpx=59531

● Agencia de Salut Pública de Barcelona, 2023 https://www.aspb.cat/arees/promocioentorns/habitatge/

● UBS. (2018, October 1). UBS/PwC Billionaires Report 2018 | UBS Global. Global. https://www.ubs.com/global/en/media/display-page-ndp/en-20181026-billionairesreport-2018.html