Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "2.3. Consum, comerç i logística". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Model de consum

El model de consum forma, amb el productiu, una matriu indissoluble que es retroalimenta sense aturador. En el sistema capitalista, per fer això efectiu, es parteix de l’extractivisme i s’utilitza el comerç internacional per distribuir els productes a través de llargues cadenes de subministrament. Per tancar el cercle, s’usen sistemes logístics d’elevada densitat i eines de màrqueting que fan créixer el consum i, com a resultat final, maximitzar els beneficis i l’acumulació de capital en mans d’unes elits.

En un procés de transició ecosocial, aquestes lògiques injustes s’han de transformar radicalment. El consum s’ha de refocalitzar, destinant-lo principalment a la cobertura de les necessitats essencials de tota la població. S’ha de prioritzar el consum de productes de zero emissions de carboni, i que es derivin d’una economia circular i de proximitat.

Cal instaurar un model econòmic circular basat en les 7R (Redissenyar, Reduir, Reutilitzar, Reparar, Renovar, Recuperar i Reciclar) que comporti una transformació cultural en els models de consum. Igualment, cal introduir l’educació en el consum dins l’ensenyament obligatori per formar consumidors i consumidores amb autonomia, responsabilitat i esperit crític.

L’accés a les energies, tant l’electricitat com l’aigua, és un dret i una necessitat bàsica i, per tant, el seu subministrament i consum ha de ser gestionat públicament, de manera democràtica i justa i des de la sobirania energètica. Els governs i les comunitats han d’intervenir en aquest sector i controlar el que consumim i el que paguem a les nostres llars, especialment davant la pobresa energètica. La promoció de comunitats energètiques i de l’autoconsum és una manera d’afavorir la participació dels consumidors i de reduir la dependència de grans companyies elèctriques.

Comerç

Les institucions públiques han de garantir la coordinació, estructuració i determinació de les activitats vinculades a la comercialització dels aliments dels actors, influint en aspectes clau de l’entorn alimentari com, per exemple, en la varietat d’aliments disponibles en el mercat (disponibilitat) o en els preus dels aliments i la seva comercialització, la seguretat sanitària, etc., propiciant la sobirania alimentària. A escala municipal, els consells alimentaris en alguns municipis, creats com a òrgans mixtos d’informació, participació, deliberació i creació de sinergies entre els actors implicats, poden ser espais molt interessants per abordar el conjunt de la problemàtica alimentària amb la ciutadania.

Una de les claus és facilitar llocs de venda de producte local, és a dir, facilitar els canals curts de comercialització, si és possible la venda directa i també facilitar que els comerços locals ofereixin productes de proximitat. Cal, també, fomentar infraestructures com mercats municipals i de pagès, grups de consum, mercats d’intercanvi, bancs de temps i supermercats cooperatius.

Distribució i transport

El model de producció, distribució i consum actual té un gran impacte mediambiental, en gran manera per les emissions que genera el transport de mercaderies, el qual beneficia unes quantes empreses (distribuïdores i/o multinacionals), que controlen el mercat amb pràctiques monopolístiques i deixen molt poques opcions al consumidor. Un consum més local implica menys emissions per transport de mercaderies i, en reduir la dependència de la producció en territoris llunyans, fa que els diferents territoris siguin més resilients i autosuficients. Cal, igualment, donar suport als petits productors enfront de les grans companyies: reduir el nombre d’intermediaris, optar per models descentralitzats de distribució, facilitar l’accés dels petits productors a les cadenes de distribució i elaborar normatives de suport a artesans i petites produccions. En comptes de grans infraestructures de transport ens calen infraestructures bàsiques, de petita escala, per a una logística que abasteixi els mercats propers i afavoreixin l’economia local.

La distribució de mercaderies, tant als establiments de venda com als particulars, representa un alt percentatge de les emissions contaminants (responsables de l’escalfament i conseqüent canvi climàtic), a més de soroll. Ens cal una reorganització de la cadena de distribució-comercialització-consum per tal de fer-la més curta i evitar reduir al màxim possible la petjada de tot allò que consumim. Aquesta reorganització no es donarà de manera completa ni simultània, sinó que caldrà vetllar per consumir produccions llunyanes només si són respectuoses amb els drets humans i la protecció ambiental. A la distribució de mercaderies als punts de comercialització des de fa uns anys cal afegir-hi l'enviament de productes, a empreses i particulars, fruit del comerç digital. Cal posar especial atenció a aquest sistema de distribució, no només perquè és responsable de l'emissió de bona part dels GEH de les ciutats, sinó perquè en causa congestió a més de les condicions laborals precàries que sovint tenen les plantilles de treballadores.