Aprovació de l'Ideari
Textos dels 17 blocs temàtics
Canvis a "1.3. Béns naturals"
Descripció (Català)
-
-
El següent text és el bloc " 1.3. Béns naturals". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:
La humanitat ha tingut un impacte tan important sobre el seu entorn i sobre la seva matriu biofísica que està generant canvis irreversibles que afecten a la seva pròpia existència i a la continuïtat de la vida al planeta. L’activitat humana d’extracció de recursos de la terra i la biosfera s'ha disparat de manera exponencial en els últims 250 anys a partir de l'ús massiu de maquinària moguda per hidrocarburs (carbó, petroli i gas) i de la inherent necessitat del sistema econòmic capitalista d’incrementar ilimitadament l’extracció de recursos i l’abocament a l’entorn d’externalitats. Això s’ha traduit en la crisi ecològica global i en les desigualtats entre territoris del nord i sud global i entre centre-perifèria que estem experimentant. Portem segles anomenant “recursos naturals” els cicles, processos, matèries i éssers vius del nostre entorn, com si el nostre entorn que al món occidental anomenem “la natura” fos una entitat passiva, externa i sempre a disposició dels humans per extreure el seu valor. Aquests béns naturals i els processos biogeoquímics que necessitem per a viure, els que l’economia clàssica ha anomenat “béns fons” i considera gratuït i il·limitats, ara veiem que són limitats, els compartim amb altres espècies, i tenen cicles propis de regeneració, que si bé podem alterar, no podem controlar ni sobrepassar.
La cultura occidental s’ha basat des de la il·lustració dels s.XVI i XVII en la separació i la independència de la humanitat respecte al seu entorn com a objectiu, i en el progrés tecnològic com a via per aconseguir-ho, sempre sota el prisma patriarcal de l’home com a ésser deslligat i independent i la dona com ésser amb més connexió amb la vida i la natura que es dedica a cuidar la vida. Avui en dia, el paradigma cultural continua sent el mateix, i és aquesta visió de la vida basada en la desconnexió amb la biosfera i el patriarcat que no ens permet veure que la nostra vida depèn directament de l’entorn i que individus, comunitats i societats depenen els uns dels altres per poder viure. Han sigut les comunitats indígenes arreu del món qui han aconseguit conviure en harmonia amb el seu entorn, i ara ens toca a la cultura occidental canviar de paradigma i adoptar aquesta manera de relacionar-nos amb l’entorn.
Dins del context actual, necessitem adaptar les activitats econòmiques humanes a aquests límits biofísics del planeta i cenyir-les a allò que és realment sostenible a llarg termini, establint una relació d’equilibri entre les activitats humanes i l’esfera biofísica. Això implicarà una reducció 9 extraordinària del consum d'energia, materials i éssers vius que fem avui dins d’una economia basada en l’extracció de valor i la seva dissipació en l’atmosfera. És necessari doncs que passem d’una economia basada en la competència i l’extractivisme a una basada en la cooperació i la circularitat a on les activitats humanes s’integrin dins dels cicles biofíscs, basada en la satisfacció de les necessitats reals, en fluxos veritablement renovables i amb mínims residus i externalitats. Caldrà limitar el màxim possible l’ús i la necessitat de materials que no es regeneren, com els minerals rars de l’escorça (Liti, neodimi, coltán, etc) i els hidrocarburs.
En detall, per garantir la vida al planeta hem d’aconseguir conviure en armonia amb l’entorn, hem de cuidar de com a mínim tots aquests punts:
- L’aigua: no pot ser un bé de mercat. Defensem que la gestió dels recursos hídrics es faci de manera local i comunal o des de l’administració pública, però mai com una explotació privada. Defensem una gestió público-comunitària de les conques hidrogràfiques, repartides en biorregions i en confederacions hidrogràfiques. Les dessalinitzadores s’han de fer servir com a últim recurs davant de sequeres extraordinàries i mai poden ser privades ja que l’aigua és un bé lliure de privatització. S’ha d’establir un repartiment de l’aigua basat en la preservació de la vida, a on la necessitat sigui el factor més important, reduïnt les concessions a sectors superflus com les embotelladores, el turisme, l’oci privat o l’industria tecnològica fins a adaptar-les a la disponibilitat real d’aigua. Els rius, llacs, aiguamolls i resta d’espais d’aigua dolça han de mantenir-se en bon estat de conservació com a requisit previ a qualsevol aprofitament humà.
- Les comunalitzacions o municipalitzacions són prioritat.
- La terra fèrtil: hem de deixar enrere l’agricultura industrial, ja que esgota els nutrients, malmet les espècies del sòl i ara depèn dels insums químics per poder generar aliments. Hem d’impulsar l’agricultura orgànica i ecològica ja que ens permet recollir aliments sense malmetre la terra ni la biodiversitat de l’entorn i també potenciar les tècniques agrícoles de varietats locals que estan integrades amb l’entorn. Evitar la biopirateria (Protocol de Nagoya) i l’ús d’OMG, que suposen un risc (Protocol de Cartagena).
- Plantes i boscos: l’ús del sòl per activitats humanes ha de ser reduït deixant zones naturals sense impacte i allà a on tenim activitat fer-la de la manera més integrada amb l’entorn. Una manera d'avaluar aquest impacte és amb el concepte “HANPP = Human Appropriation of Net Primary Production” que és l’indicador del creixent impacte de la humanitat sobre el planeta en forma de canvis d’usos del sòl. (https://wad.jrc.ec.europa.eu/humanappropriation.). Cal reduïr urgentment aquest índex, fent una gestió sostenible dels recursos forestals d’aquelles zones dedicades a l’aprofitament, mentre es respecten els processos naturals sense o amb mínima intervenció a la resta.
- Animals: La biomassa dels animals de granja+humans ja representa el 96% de tots els mamífers de la terra. Això vol dir que els mamífers d’espècies salvatges només representen un 4% del total. Per aconseguir la recuperació de la vida animal salvatge hem de reservar zones especials sense activitat humana i allà on hi n’hi ha integrar-la amb la vida salvatge de l’entorn. La caça només es pot permetre com a font d’obtenció de proteïna, per poblacions indígenes, tradicionals, i mai com a diversió/oci.
- Els minerals: és imperatiu que la tecnologia no estigui per sobre de la vida i ens obligui a extreure el valor de l’escorça terrestre per integrar-lo en artefactes que s’usaran durant molts pocs anys. Hem de potenciar l’ús de tècniques que usen materials fàcilment integrables dins els cicles naturals, com poden ser la fusta, l’argila, el granit, el marbre o el ferro. Hem d’abandonar ràpidament l’extracció massiva d’hidrocarburs i reservar el seu 10 ús a activitats imprescindibles per satisfer les necessitats humanes. Si l’extracció de minerals fos possible, hauria d’estar governada per la comunitat local del territori on s’extreu.
- L’atmosfera: la salut de l’aire i l’atmosfera s’ha de cuidar a partir de la limitació d’emissions de GEH, de la gestió de l’ús de sòl que eviti la deforestació i respecti o inclús regeneri la fertilitat del sòl. La reducció dràstica de la indústria aeronàutica i la reducció d’enviaments marítims intercontinentals és imperatiu per recuperar la salut de l’atmosfera.
- Descartar les formes d’ “economia verda” basades en la producció massiva de biomassa mitjançant tècniques industrials, per agrocombustibles.
- Aturar i revertir la pèrdua d’hàbitats naturals, de forma prioritària als punts més calents de biodiversitat. Hem d’assegurar la protecció dels ecosistemes clau arreu del món, com són els aiguamolls o les superfícies dels oceans. La pesca només es pot permetre amb tècniques selectives i sempre respectant la capacitat de regeneració dels caladors. Fi del colonialisme pesquer dels països del Nord global sobre els del Sud.
- Propietat privada vs publica vs comunal: el model de propietat és clau per evitar l’explotació de tots els béns fons i mantenir la salut dels béns naturals. Promoció i catalització d’ambients comunals com a forma de protecció dels béns naturals a través de comunitats guardianes locals. Allà on no hi ha comunitat guardiana ha de ser l’administració pública que faci la conservació de l’entorn, amb un observatori públic amb potestat per castigar una mala governança.
- Béns fluids no han de tenir propietari (aigua, radiació solar, vent). Podem convertir els béns fluids en béns comunals a través de comunalitzacions recolzades per legislació i evitar la seva privatització.
Per aconseguir mantenir una activitat humana en armonia amb l’entorn hem de ser totalment conscients dels límits biofísics i respectar-los com la nostra pròpia vida. Ens enfrontem a la tragèdia dels comuns més gran que hi pot haver i necessitem institucions fortes amb participació directa de les persones arreu del territori, unes comunitats guardianes dels ecosistemes fortes i protegides que puguin gestionar democràticament el territori del que depenen, unes normes clares amb perspectiva decolonial i històrica per totes les comunitats d’arreu (nord global decreixent i sud global creixent fins un límit) confederades en biorregions coordinades per un Estat, i una economia planificada que es basi en la satisfacció de necessitats i no en l’oferta, la competència i l’escassetat per definir el valor dels béns. Hem de fer créixer l’economia social i solidària per gestionar el bé comú, l’agricultura orgànica i ecològica i les tècniques integrades amb l’entorn, sempre dins d’un paradigma cultural ecofeminista amb consciència de la nostra ecodependència i interdependència.
-
+
El següent text és el bloc " 1.3. Béns naturals". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:
La humanitat ha tingut un impacte tan important sobre el seu entorn i sobre la seva matriu biofísica que està generant canvis irreversibles que afecten a la seva pròpia existència i a la continuïtat de la vida al planeta. L’activitat humana d’extracció de recursos de la terra i la biosfera s'ha disparat de manera exponencial en els últims 250 anys a partir de l'ús massiu de maquinària moguda per hidrocarburs (carbó, petroli i gas) i de la inherent necessitat del sistema econòmic capitalista d’incrementar ilimitadament l’extracció de recursos i l’abocament a l’entorn d’externalitats. Això s’ha traduit en la crisi ecològica global i en les desigualtats entre territoris del nord i sud global i entre centre-perifèria que estem experimentant. Portem segles anomenant “recursos naturals” els cicles, processos, matèries i éssers vius del nostre entorn, com si el nostre entorn que al món occidental anomenem “la natura” fos una entitat passiva, externa i sempre a disposició dels humans per extreure el seu valor. Aquests béns naturals i els processos biogeoquímics que necessitem per a viure, els que l’economia clàssica ha anomenat “béns fons” i considera gratuït i il·limitats, ara veiem que són limitats, els compartim amb altres espècies, i tenen cicles propis de regeneració, que si bé podem alterar, no podem controlar ni sobrepassar.
La cultura occidental s’ha basat des de la il·lustració dels s.XVI i XVII en la separació i la independència de la humanitat respecte al seu entorn com a objectiu, i en el progrés tecnològic com a via per aconseguir-ho, sempre sota el prisma patriarcal de l’home com a ésser deslligat i independent i la dona com ésser amb més connexió amb la vida i la natura que es dedica a cuidar la vida. Avui en dia, el paradigma cultural continua sent el mateix, i és aquesta visió de la vida basada en la desconnexió amb la biosfera i el patriarcat que no ens permet veure que la nostra vida depèn directament de l’entorn i que individus, comunitats i societats depenen els uns dels altres per poder viure. Han sigut les comunitats indígenes arreu del món qui han aconseguit conviure en harmonia amb el seu entorn, i ara ens toca a la cultura occidental canviar de paradigma i adoptar aquesta manera de relacionar-nos amb l’entorn.
Dins del context actual, necessitem adaptar les activitats econòmiques humanes a aquests límits biofísics del planeta i cenyir-les a allò que és realment sostenible a llarg termini, establint una relació d’equilibri entre les activitats humanes i l’esfera biofísica. Això implicarà una reducció 9 extraordinària del consum d'energia, materials i éssers vius que fem avui dins d’una economia basada en l’extracció de valor i la seva dissipació en l’atmosfera. És necessari doncs que passem d’una economia basada en la competència i l’extractivisme a una basada en la cooperació i la circularitat a on les activitats humanes s’integrin dins dels cicles biofíscs, basada en la satisfacció de les necessitats reals, en fluxos veritablement renovables i amb mínims residus i externalitats. Caldrà limitar el màxim possible l’ús i la necessitat de materials que no es regeneren, com els minerals rars de l’escorça (Liti, neodimi, coltán, etc) i els hidrocarburs.
En detall, per garantir la vida al planeta hem d’aconseguir conviure en armonia amb l’entorn, hem de cuidar de com a mínim tots aquests punts:
- L’aigua: no pot ser un bé de mercat. Defensem que la gestió dels recursos hídrics es faci de manera local i comunal o des de l’administració pública, però mai com una explotació privada. Defensem una gestió público-comunitària de les conques hidrogràfiques, repartides en biorregions i en confederacions hidrogràfiques. Les dessalinitzadores s’han de fer servir com a últim recurs davant de sequeres extraordinàries i mai poden ser privades ja que l’aigua és un bé lliure de privatització. S’ha d’establir un repartiment de l’aigua basat en la preservació de la vida, a on la necessitat sigui el factor més important, reduïnt les concessions a sectors superflus com les embotelladores, el turisme, l’oci privat o l’industria tecnològica fins a adaptar-les a la disponibilitat real d’aigua. Els rius, llacs, aiguamolls i resta d’espais d’aigua dolça han de mantenir-se en bon estat de conservació com a requisit previ a qualsevol aprofitament humà.
- Les comunalitzacions o municipalitzacions són prioritat.
- La terra fèrtil: hem de deixar enrere l’agricultura industrial, ja que esgota els nutrients, malmet les espècies del sòl i ara depèn dels insums químics per poder generar aliments. Hem d’impulsar l’agricultura orgànica i ecològica ja que ens permet recollir aliments sense malmetre la terra ni la biodiversitat de l’entorn i també potenciar les tècniques agrícoles de varietats locals que estan integrades amb l’entorn. Evitar la biopirateria (Protocol de Nagoya) i l’ús d’OMG, que suposen un risc (Protocol de Cartagena).
- Plantes i boscos: l’ús del sòl per activitats humanes ha de ser reduït deixant zones naturals sense impacte i allà a on tenim activitat fer-la de la manera més integrada amb l’entorn. Una manera d'avaluar aquest impacte és amb el concepte “HANPP = Human Appropriation of Net Primary Production” que és l’indicador del creixent impacte de la humanitat sobre el planeta en forma de canvis d’usos del sòl. (https://wad.jrc.ec.europa.eu/humanappropriation.). Cal reduïr urgentment aquest índex, fent una gestió sostenible dels recursos forestals d’aquelles zones dedicades a l’aprofitament, mentre es respecten els processos naturals sense o amb mínima intervenció a la resta.
- Animals: La biomassa dels animals de granja+humans ja representa el 96% de tots els mamífers de la terra. Això vol dir que els mamífers d’espècies salvatges només representen un 4% del total. Per aconseguir la recuperació de la vida animal salvatge hem de reservar zones especials sense activitat humana i allà on hi n’hi ha integrar-la amb la vida salvatge de l’entorn. La caça només es pot permetre com a font d’obtenció de proteïna, per poblacions indígenes, tradicionals, i mai com a diversió/oci.
- Els minerals: és imperatiu que la tecnologia no estigui per sobre de la vida i ens obligui a extreure el valor de l’escorça terrestre per integrar-lo en artefactes que s’usaran durant molts pocs anys. Hem de potenciar l’ús de tècniques que usen materials fàcilment integrables dins els cicles naturals, com poden ser la fusta, l’argila, el granit, el marbre o el ferro. Hem d’abandonar ràpidament l’extracció massiva d’hidrocarburs i reservar el seu 10 ús a activitats imprescindibles per satisfer les necessitats humanes. Si l’extracció de minerals fos possible, hauria d’estar governada per la comunitat local del territori on s’extreu.
- L’atmosfera: la salut de l’aire i l’atmosfera s’ha de cuidar a partir de la limitació d’emissions de GEH, de la gestió de l’ús de sòl que eviti la deforestació i respecti o inclús regeneri la fertilitat del sòl. La reducció dràstica de la indústria aeronàutica i la reducció d’enviaments marítims intercontinentals és imperatiu per recuperar la salut de l’atmosfera.
- Descartar les formes d’ “economia verda” basades en la producció massiva de biomassa mitjançant tècniques industrials, per agrocombustibles.
- Aturar i revertir la pèrdua d’hàbitats naturals, de forma prioritària als punts més calents de biodiversitat. Hem d’assegurar la protecció dels ecosistemes clau arreu del món, com són els aiguamolls o les superfícies dels oceans. La pesca només es pot permetre amb tècniques selectives i sempre respectant la capacitat de regeneració dels caladors. Fi del colonialisme pesquer dels països del Nord global sobre els del Sud.
- Propietat privada vs publica vs comunal: el model de propietat és clau per evitar l’explotació de tots els béns fons i mantenir la salut dels béns naturals. Promoció i catalització d’ambients comunals com a forma de protecció dels béns naturals a través de comunitats guardianes locals. Allà on no hi ha comunitat guardiana ha de ser l’administració pública que faci la conservació de l’entorn, amb un observatori públic amb potestat per castigar una mala governança.
- Béns fluids no han de tenir propietari (aigua, radiació solar, vent). Podem convertir els béns fluids en béns comunals a través de comunalitzacions recolzades per legislació i evitar la seva privatització.
Per aconseguir mantenir una activitat humana en armonia amb l’entorn hem de ser totalment conscients dels límits biofísics i respectar-los com la nostra pròpia vida. Ens enfrontem a la tragèdia dels comuns més gran que hi pot haver i necessitem institucions fortes amb participació directa de les persones arreu del territori, unes comunitats guardianes dels ecosistemes fortes i protegides que puguin gestionar democràticament el territori del que depenen, unes normes clares amb perspectiva decolonial i històrica per totes les comunitats d’arreu (nord global decreixent i sud global creixent fins un límit) confederades en biorregions coordinades per un Estat, i una economia planificada que es basi en la satisfacció de necessitats i no en l’oferta, la competència i l’escassetat per definir el valor dels béns. Hem de fer créixer l’economia social i solidària per gestionar el bé comú, l’agricultura orgànica i ecològica i les tècniques integrades amb l’entorn, sempre dins d’un paradigma cultural ecofeminista amb consciència de la nostra ecodependència i interdependència.
Instruccions per participar (Català)
-
-
T'encaixa aquest text com a base sobre composar un ideari més profund i ampli? Si la teva resposta es no, escriu les esmenes de màxims a l'espai de comentaris.
-
+
T'encaixa aquest text com a base sobre composar un ideari més profund i ampli? Si la teva resposta es no, escriu les esmenes de màxims a l'espai de comentaris.
Data d'inici
- +2024-10-15 18:00:00 +0200
Data de finalització
- +2024-10-25 23:00:00 +0200