Elaboració de l'ideari

Text preliminar elaborat a Futurs Impossibles:

Assolir la sobirania energètica suposa tenir el dret a decidir col·lectivament, com a poble, sobre la captació/generació, distribució i ús final de l’energia. Aquestes tres activitats han de respectar els límits biofísics naturals, i han de ser adequades a les necessitats i circumstàncies socials, econòmiques i culturals del nostre territori, i també dels territoris que en puguin resultar afectats.

El model energètic que es deriva d’aquestes premisses és completament diferent del que tenim ara -centralitzat, fòssil, oligopòlic, opac, injust, ecocida, patriarcal i colonial- i ha de ser distribuït, basat només en fluxos renovables, democràtic, just, solidari i ecofeminista. Que sigui la base material d’una vida digna, de manera indefinida en el temps. Per a assolir-ho, ens calen noves estructures de govern, obertes i participatives. Hem de poder definir quanta energia necessitem i per a què, quines activitats volem potenciar i quines reduir o deixar de sostenir energèticament, aplicant una lògica de decreixement controlat, de redistribució radical de la riquesa, d’adaptació resilient a escenaris futurs de menor disponibilitat energètica; amb tecnologies més simples i menys destructives, i de desenvolupament d’institucions del bé comú sobre l’energia, a diferents escales.

Finalment, una veritable sobirania passa per a prendre el control del sistema energètic industrial, una de les eines principals de dominació de classe, d’acumulació de capital i de poder estatal. I des de la presa de control, n’haurem de procedir al desmantellament, per donar cabuda al model que desitgem. I, en paral·lel, haurem d’activar processos de regeneració i rescabalament profunds dels sistemes naturals i les comunitats i pobles d’arreu que han estat sostenint, a costa de les seves vides, els impactes del model energètic que impera avui.