Decidim el nom de la nostra iniciativa
Procés participatiu per a recollir propostes i decidir el nom de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial
DEFINICIONS
Aquestes definicions consten en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és un diccionari general perquè recull les unitats lèxiques de la llengua, tenint en compte la variació que hi ha en el seu si. Per això conté paraules pròpies del lèxic comú al costat de paraules clarament marcades per la seva localització geogràfica (variants dialectals), pel seu ús en un grup social diferenciat (variants socials) o per la pertinença a una àrea del saber determinada (paraules de lèxics especialitzats).
És un diccionari monolingüe perquè tant les entrades que conté com les definicions i els exemples estan escrits en la mateixa llengua, el català.
És un diccionari normatiu perquè aquest és el seu propòsit: incloure els mots, les locucions i els sintagmes que són considerats correctes per la norma acadèmica, després d’haver estat estudiats i, finalment, aprovats per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, màxima autoritat lingüística, que, d’aquesta manera, continua la feina feta per Pompeu Fabra en la fixació del lèxic normatiu.
Ecosocial: no hi és.
eco-1
[LC] Forma prefixada del mot gr.
oîkos, ‘casa’, ‘medi’. Ex.: ecosistema, ecofisiologia.
eco-2
[LC] Prefixoide del mot
ecològic. Ex.: ecoindústria, ecopacifista.
eco-3
[LC] Forma prefixada del mot ll.
echo, ‘eco’. Ex.: ecoencefalograma, ecopràxia.
ecologia
1 f. [LC] [EG] Part de la biologia que estudia les interaccions dels organismes entre ells i amb el medi on viuen.
2 [AN] ecologia cultural Estudi dels processos mitjançant els quals una societat s’adapta al medi físic que l’envolta.
social
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a la societat humana, a les relacions entre els individus pertanyents a diferents classes de la societat. Persones que tenen una vida social intensa. Les conseqüències econòmiques i socials de la guerra.
2 adj. [LC] [ECT] Relatiu o pertanyent a una associació o societat comercial, industrial, etc. Capital social. La raó social d’una casa. La signatura social. Local social.
assemblea
1 1 f. [LC] [AD] [DR] Aplec de persones congregades per a deliberar, legislar, prendre acords. Assemblea de socis.
1 2 f. [PO] Organisme d’una democràcia que té com a funció representar una determinada comunitat política, que exerceix la funció legislativa i té la potestat de controlar l’executiu. Assemblea de diputats.
1 3 [PO] assemblea constituent Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.
2 f. [PO] Congrés d’un partit polític.
3 f. [DE] Toc de timbal, trompeta, etc., per a la reunió i la formació de les tropes.
moviment
1 1 m. [GL] [LC] Acció per la qual un cos o alguna de les seves parts canvia de lloc o de posició. Fer un moviment amb el cap. Els moviments de contracció i dilatació del cor. Els moviments de la terra. Un moviment lent, ràpid. Moviment de rotació, de translació. Estar un cos en moviment. Posar en moviment un cos.
1 2 [FIF] [QU] moviment brownià Agitació contínua de les partícules d’una solució col·loidal causada pels impactes desordenats amb les molècules del medi, mogudes per l’agitació tèrmica.
1 3 [GL] moviment de plaques Desplaçament de les plaques litosfèriques, les unes respecte a les altres.
1 4 [AQ] moviment de terres Conjunt d’operacions d’arrencament i de transport de terra i de roques que hom fa en la preparació d’un terreny per aplanar-lo, construir-hi una carretera, una via fèrria, etc.
1 5 [GL] moviment eustàtic Canvi de nivell dels oceans.
1 6 [MD] [ZOA] moviment reflex Reflex 6.
1 7 [GL] moviment sísmic Terratrèmol.
1 8 [FIF] [LC] moviment uniforme Moviment en què la velocitat és constant.
1 9 [FIF] moviment uniformement accelerat Moviment en què l’acceleració és constant.
2 1 m. [FIF] En un sistema material, variació amb el temps de la seva posició respecte a una base de referència.
2 2 [FIF] moviment absolut Moviment que resulta de la composició d’un moviment relatiu i d’un moviment d’emportament.
2 3 [FIF] moviment d’emportament Moviment d’un sistema mòbil en relació amb un sistema fix de referència, quan un cos o un punt es mouen en relació amb el dit sistema mòbil.
2 4 [FIF] moviment ondulatori Pertorbació progressiva que es propaga en un medi, a causa de la variació periòdica o oscil·lació d’una magnitud física al voltant d’un valor que és considerat de referència.
2 5 [FIF] moviment oscil·latori Vibració periòdica d’un sistema.
2 6 [FIF] moviment relatiu Moviment d’un cos o d’un punt en relació amb el sistema mòbil de què forma part.
2 7 [FIF] moviment resultant Moviment real seguit per un mòbil quan el moviment és descrit per les seves projeccions sobre determinats eixos de referència.
3 1 m. [MT] Transformació geomètrica del pla o de l’espai que conserva les distàncies.
3 2 [FIA] moviment directe Moviment de translació o de rotació d’un astre, que té lloc en el sentit oest-est.
3 3 [FIA] moviment diürn Moviment aparent de rotació de la volta celeste en sentit est-oest, que és degut al moviment real de rotació de la Terra en el sentit oest-est.
3 4 [FIA] moviment propi Desplaçament angular d’un objecte celeste, causat pel seu moviment en l’espai.
3 5 [FIA] moviment retrògrad Moviment de translació o de rotació, aparent o real, d’un astre, que té lloc en el sentit est-oest.
4 1 m. [DE] [LC] Evolució de tropes, de vaixells. Els soldats executaren un moviment endavant. Els moviments executats per l’esquadra.
4 2 m. [LC] [TRG] Circulació, trànsit. El moviment d’un port. El moviment d’una estació de ferrocarril. El moviment d’un carrer.
5 1 m. [JE] Allò que dona animació, vivacitat, a una obra d’art, a una representació teatral, etc.
5 2 m. [AR] Efecte de la combinació de les línies, de la llum i de l’ombra.
5 3 m. [MU] Grau de velocitat amb què una frase musical ha d’ésser executada.
5 4 m. [MU] Part d’una obra musical. Els quatre moviments d’una simfonia.
6 1 m. [LC] Alteració en la manera d’ésser, primera manifestació d’un afecte, d’un sentiment, etc. Un moviment de sangs. Un moviment d’ira, de gelosia. Un moviment d’aprovació, d’entusiasme, en un auditori. Un moviment de curiositat.
6 2 [ECT] [LC] moviment de personal Conjunt de canvis en el personal d’una empresa.
7 1 m. [PO] moviment militar Rebel·lió militar.
7 2 [SO] moviment obrer Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
7 3 [LC] [SO] moviment popular Agitació popular.
7 4 [SO] moviment social Conjunt d’accions col·lectives encaminades a aconseguir una mudança social determinada o a resistir un canvi.
7 5 [PO] moviment subversiu Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans, per a apoderar-se del govern.
8 m. [PO] Corrent, ideologia, etc., polítics.
9 1 m. [AR] [FLL] Conjunt de manifestacions artístiques, literàries o ideològiques, amb una certa unitat de trets característics, que comporten un canvi respecte a l’època anterior.
9 2 m. [AR] [FLL] Corrent d’opinió o tendència artística que recull i tipifica el moviment corresponent.
9 3 m. [FLL] Conjunt de persones que integren un moviment, llur activitat i llurs obres.
comunalisme
m. [LC] [PO] [SO] Moviment social i polític favorable a les comunes.
sindicat
1 m. [LC] Sindicatura 1 .
2 m. [LC] [PO] [ECT] Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials comuns a tots els associats, especialment associació obrera.
cercle
1 1 m. [LC] [MT] Porció d’un pla limitada per una circumferència. La superfície d’un cercle. La base d’un con recte és un cercle. L’àrea d’un cercle s’obté multiplicant la longitud del radi per la meitat de la longitud de la circumferència.
1 2 [FIA] [MT] cercle màxim Cercle d’una esfera amb el mateix radi i centre que aquesta.
1 3 [FIA] cercle menor Cercle d’una esfera el centre del qual no coincideix amb el d’aquesta i la circumferència del qual es troba en la superfície de l’esfera.
1 4 m. [FIA] [LC] [MT] Circumferència 1. Descriure un cercle al voltant d’algú.
2 m. [FIA] [GL] [LC] cercle polar Paral·lel de la Terra situat a 23° 28′ del pol Nord o del pol Sud. Cercle polar àrtic, cercle polar antàrtic.
3 1 m. [FIA] Òrbita d’un astre. El cercle descrit pel planeta Venus.
3 2 [FIA] cercle d’altura Vertical d’un astre.
3 3 [FIA] cercle de declinació Meitat d’un cercle màxim que tenint per extrems els pols nord i sud celestes passa pel centre d’un astre.
3 4 [FIA] [LC] cercle deferent Cercle que el centre de l’epicicle d’un planeta descriu al voltant de la Terra, segons el sistema ptolemaic.
3 5 [FIA] cercle horari Cercle de declinació.
3 6 [FIA] cercle vertical Vertical d’un astre.
4 1 m. [LC] Grup de coses o de coneixences que formen una certa unitat, de les quals hom abraça l’extensió. Estendre el cercle de les seves ocupacions, dels seus estudis.
4 2 [FS] [LC] cercle viciós a) Raonament que es basa en una premissa que suposa la conclusió que ha d’ésser demostrada.
4 2 [LC] cercle viciós b) Relació de dos termes definits recíprocament l’un per l’altre.
5 m. [LC] Associació de persones que tenen un local on poden reunir-se per enraonar, jugar, llegir els diaris, revistes, etc. El Cercle del Liceu. El Cercle Artístic.
poble
1 1 m. [LC] [AD] [AN] Conjunt dels habitants d’un territori, d’un país, units per vincles socials i polítics i per una identitat cultural comuna forjada històricament. El poble català. El poble francès.
1 2 m. [LC] Conjunt dels habitants d’una ciutat, d’una vila, etc. Tot el poble ha participat en l’organització de la festa.
1 3 [LC] [RE] el poble cristià El conjunt dels cristians.
1 4 [RE] el poble sant El poble elegit de Déu, els jueus.
2 m. [LC] [AD] Població petita, especialment que no és ciutat ni vila. El poble de Gisclareny. És un poble de mala mort.
3 1 m. [LC] [AN] Conjunt de ciutadans que constitueixen les classes socials no dominants. Gent del poble. La revolta del poble contra el poder de la burgesia.
3 2 [LC] [HIH] baix poble [o poble menut] El grup més baix en l’estratificació social.
transició
1 1 f. [LC] Acció de passar més o menys ràpidament d’un estat a un altre, d’un assumpte, idea, etc., a un altre. Una transició sobtada del fred a la calor. Passar del fred a la calor sense transició. Fer una transició. Terrenys de transició.
1 2 f. [PO] Procés polític no violent pel qual una comunitat modifica la seva forma de governar-se.
2 1 f. [OP] Zona d’una via en què aquesta passa gradualment d’una determinada inclinació, amplada, etc., a una altra.
2 2 [OP] transició d’entrada Part final del carril d’acceleració d’una carretera, en què es va reduint l’amplada d’aquest carril fins a arribar a zero.
2 3 [OP] transició de sortida Començament d’un branc de sortida en què l’amplada d’una calçada augmenta progressivament fins a arribar a l’amplada normal.
3 1 f. [FIF] Pas d’un nivell a un altre, en un sistema quàntic.
3 2 [FIF] transició de fase En termodinàmica, pas d’una fase a una altra.
3 3 [FIF] transició vítria Fusió gradual, com la que fa el vidre.
transformació
1 f. [LC] Acció de transformar o de transformar-se; l’efecte.
2 1 f. [MT] En mat., aplicació bijectiva entre dos subconjunts d’un espai.
2 2 [MT] transformació conforme En mat., transformació isogonal.
3 1 f. [FL] En ling., procés que provoca un canvi en l’estructura d’un constituent.
3 2 f. [FL] Relació entre oracions que són paràfrasi l’una de l’altra i presenten els mateixos elements lèxics amb una estructura diferent.
justícia
1 f. [LC] [RE] [FS] Virtut moral per la qual hom té com a guia la veritat, hom és inclinat a donar a cadascú el que li pertany, a respectar el dret. Practicar la justícia. Obrava sempre segons la justícia. Això és de justícia.
2 1 f. [LC] [DR] Allò que s’ha de fer segons dret i raó. Fer justícia. Cal fer justícia a les seves virtuts, cal reconèixer-les.
2 2 f. [LC] [DR] Poder de fer-ho. La justícia divina. La justícia humana.
2 3 f. [LC] [DR] Exercici d’aquest poder. Demanar justícia. Obtenir justícia.
3 f. [LC] [DR] Exercici de la justícia per qui n’està encarregat. Ministre de Justícia. Consellera de Justícia. Administrar justícia. Recórrer a la justícia.
4 1 f. [LC] [DR] Qualitat d’allò que és fet amb equitat. La justícia de la meva petició. La justícia d’una causa.
4 2 [SO] [FS] justícia social Concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus, atenent no solament a llur treball, sinó també a llurs necessitats.
5 1 m. [HIH] [PR] Oficial municipal de justícia a les ciutats, les viles i els llocs reials del Regne de València.
5 2 m. [HIH] [PR] Al Regne d’Aragó, magistrat reial que tingué l’origen en el jutge o en la justícia de la cort reial.
millora
1 f. [LC] Fet de millorar.
2 f. [LC] Allò en què quelcom millora. Fer millores en una casa.
3 f. [LC] [MD] Alleujament d’un malalt, d’un mal. No s’hi nota cap millora, en el malalt.
revoltar
1 v. intr. [LC] Donar voltes. Aquelles paraules revoltaven pel meu cap.
2 1 tr. [LC] Fer donar una volta (a alguna cosa), caragolar-la.
2 2 intr. pron. [LC] Revoltar-se un cuc.
3 1 tr. [LC] [PO] Fer alçar contra l’autoritat establerta, alçar en sedició. Els diputats revoltaren el poble contra el governador.
3 2 intr. pron. [LC] Alçar-se contra l’autoritat establerta. Els soldats es revoltaren. Revoltar-se un fill contra el seu pare.
4 tr. [LC] Provocar un viu sentiment d’indignació (a algú). Aquesta injustícia em revolta. Això revolta el cor.
evolució
1 1 f. [LC] Acte de recórrer quelcom el cercle del seu desenvolupament; el resultat. L’evolució d’un organisme. Teoria de l’evolució.
1 2 f. [LC] Canviament gradual. Transformació per evolució.
2 f. [PO] [SO] En polít., procés de canvi mitjançant el qual es passa d’un estat de coses a un altre d’una forma gradual.
3 1 f. [BI] Procés segons el qual els éssers vius s’han originat els uns dels altres per descendència i per canvis.
3 2 f. [BI] Part de la biologia que estudia l’evolució.
4 1 f. [LC] Moviment d’un conjunt de tropes, de persones, d’una nau o d’un conjunt de naus. Les evolucions d’una esquadra.
4 2 f. [LC] Moviment d’una sèrie complicada de moviments. Les evolucions d’una màquina.
5 f. [MU] Moviment o moviments que contribueixen a la producció d’una variació en el curs del ball.
revolució
1 1 f. [LC] [FIF] [MT] [FIA] Moviment d’un cos que descriu una trajectòria closa, circular o el·líptica, al voltant d’un altre cos, d’un centre o eix. La revolució de la Terra al voltant del Sol. La revolució aparent de la volta celeste al voltant de la Terra. Les revolucions dels planetes.
1 2 f. [LC] per ext. La revolució de les estacions.
1 3 f. [LC] [MT] [FIF] Moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix.
1 4 f. [LC] [MT] [FIF] Volta que dona un cos animat d’un d’aquests moviments. Una roda que fa tres-centes revolucions per minut.
2 1 f. [LC] Canvi total, radical. Això produí una revolució en les idees dominants.
2 2 f. [LC] [PO] Canvi fonamental en l’organització política, en el govern o en la constitució d’un estat. La Revolució Francesa.
2 3 f. [LC] [PO] Alçament encaminat a aconseguir aquest canvi. La Revolució de Setembre.
2 4 [ECT] revolució industrial Moviment social i econòmic caracteritzat per l’aparició d’una gran quantitat de màquines que substitueixen l’esforç humà en les tasques productives.
vida
1 1 f. [BI] [LC] Estat dinàmic de la matèria organitzada, caracteritzat bàsicament pel fet de poder reproduir-se i per la capacitat d’adaptació i d’evolució davant els diferents canvis en el medi. Éssers dotats de vida. Vida vegetativa, animal. Ple de vida. No donar un ferit senyals de vida. Mentre hi ha vida hi ha esperança.
1 2 f. [LC] per ext. La vida de l’ànima. La vida intel·lectual. Un drama ple de vida.
1 3 [LC] l’altra vida Persistència de l’ànima després de la mort.
1 4 [LC] anar a millor vida [o passar a millor vida] Morir 1 1.
1 5 [LC] anar-hi la vida Haver-hi perill de mort. Vaig deixar de fumar perquè m’hi anava la vida.
1 6 [LC] ésser de poca vida Ésser de físic insignificant, o poc menjador.
1 7 [LC] ésser de vida Ésser molt menjador.
1 8 [LC] estar entre la vida i la mort Estar a punt de morir, molt greu.
1 9 [LC] la bossa o la vida! V. bossa.
1 10 [LC] perdre la vida Morir de mort violenta, inesperada.
1 11 [LC] [RE] vida espiritual Exercitació de l’esperit amb vista a la perfecció o l’enriquiment moral o religiós.
1 12 [BI] [FIA] [LC] vida extraterrestre Fenomen vital originat en un cos celeste distint de la Terra.
2 1 f. [LC] Durada de la vida, successió de fenòmens pels quals es manifesta. La vida de l’ésser humà és curta. T’ho agrairé tota la vida. Mai de la vida. En ma vida no he vist una cosa semblant.
2 2 f. [LC] per ext. La vida dels electrodomèstics cada vegada és més curta.
2 3 [LC] de per vida loc. adv. Per sempre.
2 4 [LC] en vida de loc. prep. Durant la vida de, vivint. En vida del pare, els diumenges solíem menjar tortell per postres.
2 5 [LC] vida mitjana Mitjana del nombre d’anys que podrà viure una persona, segons càlculs estadístics de probabilitats.
3 1 f. [LC] Totalitat de les accions i de les ocurrències esdevingudes a algú durant la seva vida.
3 2 f. [LC] Biografia. Escriure la vida d’algú.
3 3 [LC] la vida i miracles Conjunt de fets i peripècies, tant positius com negatius, que hom ha viscut. Sempre m’explica la vida i miracles de la seva germana.
4 1 f. [LC] Manera de viure amb relació a les condicions, les circumstàncies, l’ocupació, el caràcter, etc. La vida d’artista. La vida del camp. La vida de fadrí, de solter. Una vida activa. Es dedicava a la vida contemplativa. La vida religiosa. Una vida de plaers, de privacions. Aquell home li fa la vida impossible. Vida pública, vida privada.
4 2 [LC] ésser de la vida Dedicar-se a la prostitució.
4 3 [LC] fer vida marital Viure com cònjuges.
4 4 [LC] fer vida d’anacoreta Dur una vida retirada.
4 5 [LC] fer vida de canonge Fer vida tranquil·la, regalada.
4 6 [LC] mala vida a) Manera de viure no concorde amb la moral establerta. Dedicar-se a la mala vida. Un home, una dona, de mala vida.
4 6 [LC] mala vida b) Manera de viure sotmesa a grans molèsties. Donar una mala vida a algú.
4 7 [LC] vida còmoda Vida tranquil·la, allerada, exempta de dificultats, en què hom gaudeix de comoditats.
5 1 f. [LC] Mitjans de subsistència. Un país en què la vida és cara. Fer la vida a algú.
5 2 [LC] per la vida es perd la vida Expressió que significa que per guanyar-se la vida es perd la salut.
6 1 f. [LC] Conjunt de tots els éssers vius.
6 2 [AGF] [LC] vida salvatge Conjunt d’éssers vius que viuen en un estat natural.
cura
1 f. [LC] Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d’algú o d’alguna cosa. Tenir cura d’algú o d’alguna cosa. Prendre cura d’algú o d’alguna cosa. Posar cura en una feina. Prendre, tenir, la cura d’instruir un noi. Donar a algú la cura d’alguna cosa. Fer una cosa amb molta cura. Llibre publicat sota la cura de l’Institut. Tenir l’ànim lliure de cures.
2 f. [LC] [MD] Atenció que es té per un malalt, tractament especial que es fa per aconseguir-ne la guarició. Han confiat la cura del malalt a un bon metge. Proveu aquesta cura. Posar-se en cura. Cura d’aigües. Cura d’altitud.
3 [LC] cura radical Cura que destrueix el mal en el seu origen.
4 f. [MD] [LC] Guarició . Per a aquella malaltia no hi ha cura possible.
5 [LC] [MD] no tenir cura No tenir remei, ésser inguarible.
terra
1 1 f. [FIA] [LC] Planeta en què vivim, tercer en ordre de distància al Sol. La distància de la Terra al Sol. Els moviments de translació i de rotació de la Terra. La Terra té un satèl·lit, que és la Lluna.
1 2 f. [LC] Món en què transcorre la vida dels éssers humans, en contraposició a l’altre món, a la vida futura.
2 1 f. [LC] Part sòlida de la Terra. En aquesta platja de seguida ja no toques terra.
2 2 f. [LC] La terra com a medi. Els habitants de la terra, els de l’aire i els de l’aigua.
2 3 f. [LC] Part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició als mars. Érem tan mar endins, que ja no vèiem terra.
2 4 [LC] [TRA] prendre terra Atracar, desembarcar.
2 5 [LC] terra ferma Continent2 3 1.
3 1 f. [LC] Part sòlida de la superfície de la Terra considerada com a suport dels éssers humans, de les plantes, etc.
3 2 [LC] terra a terra loc. adv. A peu pla, molt arran de terra.
3 3 m. [LC] Paviment o altra superfície sobre què hom està, camina, etc. El terra d’una habitació. Arrossegar-se per terra. Caure a terra. Tirar algú a terra. Anar-se’n a terra un edifici. Volar un ocell arran de terra.
4 1 f. [LC] Porció de la superfície de la Terra considerada en ella mateixa, o com a pertanyent a un individu, a un poble. Les terres àrtiques. Ve de llunyes terres.
4 2 [LC] terra baixa Terra de poca altitud, que no és muntanya.
4 3 f. [LC] Contrada, país, pàtria. Cada terra fa sa guerra. Terres de llengua catalana: Catalunya, el País Valencià, les Balears... A la meva terra no hi ha aquest costum.
4 4 [LC] de la terra loc. adj. No foraster. Fruites de la terra.
4 5 [DE] terra de ningú Territori sobre el qual cap estat no exerceix la sobirania i, en conseqüència, és considerat susceptible d’ésser adquirit mitjançant l’ocupació.
4 6 [LC] [RE] terra promesa [o terra de promissió] Terra promesa per Déu als israelites en l’Antic Testament.
5 1 f. [AGA] [LC] Material bla de la crosta terrestre aprofitat per a l’agricultura. Conrear la terra. Una terra sorrenca, argilosa. Terra de conreu, de sembradura. Terra grassa, prima. Terra de secà. Terra negra fa bon blat. Una paletada de terra.
5 2 [GL] terra bruna Sòl amb humus caracteritzats per la feble lixiviació de les argiles i del ferro.
5 3 [AGA] [IMI] [LC] terra campa Terra sense arbres destinada al conreu de cereals.
5 4 [AGA] terra de castanyer Terra vegetal que s’empra per a sembrar-hi plantes de jardí.
5 5 [AGA] [LC] terra lleugera Terra poc compacta.
5 6 [GL] terra negra Txernozem.
5 7 [AGA] [LC] terra vegetal Terra àcida, rica en humus, no calcària, resultant de la descomposició de la fusta i altres restes vegetals, bona per al conreu.
6 1 f. [GL] [LC] terra d’escudelles Mescla de sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, especialment, atuells de cuina.
6 2 [BOI] [GL] [QU] terra d’infusoris Argila formada per un dipòsit de frústuls de diatomea, emprada industrialment com a adsorbent.
6 3 [GL] [GLM] [QU] terra de batan [o terra de paraire] Esmectites.
6 4 [GL] [IMI] [LC] terra de rajoler Argila plàstica.
6 5 [GL] [IMI] [LC] [MD] terra galba Creta d’un color blanc verdós usada contra les excoriacions de la pell.
7 1 f. [QU] Òxid metàl·lic difícilment reductible, com ara l’alúmina.
7 2 [GLM] [QU] terres rares Grup d’òxids dels metalls de la família dels lantànids.
7 3 [QU] terres alcalines obs. Òxids de bari, de calci, d’estronci.
8 1 f. [EE] [EL] [TC] Massa de la terra utilitzada com a conductor en telecomunicacions i com a protecció en instal·lacions elèctriques de baixa tensió.
8 2 m. [EE] [EL] Cable connectat amb la terra.
ésser1
1 v. intr. [LC] Existir, tenir realitat, tenir lloc com a fet. Déu és. Déu digué: «Sigui feta la llum», i la llum fou. Això no serà mai. No és que no li ho hagi dit.
2 1 v. intr. [LC] Tenir lloc, en sentit locatiu o temporal. Les sardanes seran a la plaça, a les set.
2 2 [LC] no ésser-hi tot Estar mancat d’enteniment. Et penses que no hi soc tota, però sé perfectament què faig.
2 3 [LC] no sigui que [o no fos que] loc. conj. No sigui cas que. Compra’n un quilo, no sigui que facis curt.
3 v. intr. [LC] ésser per a algú Tenir-lo com a destinatari. Aquests elogis són per a l’autor premiat.
4 1 v. intr. [LC] Trobar-se en un lloc. Jo era a casa. No heu estat mai a Itàlia? Ells ara són dalt. On són les eines? La roba ja és a l’armari desada. La universitat és al barri nou.
4 2 v. intr. [LC] Amb el verb en primera persona del plural, trobar-se en un període de temps. Fa fred perquè som al febrer. Ja devem ser prop de migdia. Som a dilluns o a dimarts?
4 3 v. intr. [LC] pop. Som dilluns o dimarts? Ahir érem diumenge.
4 4 [LC] ésser amb algú Acompanyar-lo. Demà serà amb tu tot el dia.
5 1 v. intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que posseeix tal o tal qualitat o atribut, expressat per un adjectiu o per una locució adjectival. L’or és groc. La corona és d’argent. Dos i dos són quatre. La sopa és molt bona. Aquest matí era ben núvol. La porta és tancada, però la finestra és oberta.
5 2 v. intr. [LC] Verb còpula que serveix per a afirmar del subjecte que pertany a tal o tal categoria o classe, expressada per un nom o per un pronom, que és equivalent o idèntic a tal altra cosa. El seu pare és metge. Què és la seva mare? El voltor és un ocell. El seu pare és el metge del poble. Qui és aquest home? És el mestre.
5 3 v. intr. [LC] Pertànyer a algú, procedir d’algú. Això és meu, d’ell. La culpa és meva, d’ell.
5 4 v. intr. [LC] Correspondre a un determinat tipus de persona. Aquest procedir no és d’home de bé.
5 5 v. intr. [LC] Formar part d’un grup o d’una comunitat. Jo era de la colla, del complot.
6 [LC] és que Introdueix una justificació o un aclariment d’allò que s’ha dit prèviament. —Portes les mans brutes. —És que he estat arreglant la bicicleta. Parla tu amb ell; és que jo ara no puc. No han volgut dir res més, i és que tot ho porten en secret!
7 1 [LC] o sigui [o o sia, o o siga] És a dir.
7 2 [LC] o sigui que [o o sia que, o o siga que] loc. conj. Introdueix una conseqüència. Soc més gran que tu, o sigui que fes-me cas.
8 v. aux. [LC] Davant de participi passat atribueix un estat o qualitat del subjecte. Ell és nat de l’agost. Son pare és mort.
9 v. aux. [LC] Davant de participi passat expressa que l’acció del verb en participi recau sobre el subjecte. Jo seré castigat pel mestre. La casa ha estat comprada pels senyors del castell. La versió ja és corregida.
10 [LC] som-hi Expressió que hom dirigeix a algú altre per a incitar-lo a començar plegats una acció. Som-hi? Vinga, som-hi, que hem de marxar.
sostenible
1 adj. [LC] Que pot ésser sostingut.
2 adj. [EG] [LC] Que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic. Creixement sostenible. Turisme sostenible.
resiliència
1 f. [EI] Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc.
2 f. [EG] Capacitat d’un ecosistema de recuperar l’estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències.
3 f. [LC] [PS] Capacitat d’un individu per a sobreposar-se a una situació desfavorable o de risc. Tothom lloava la resiliència de l’escaladora després de la lesió.
equitat
1 f. [DR] Adaptació de la norma jurídica a cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals. Jutjar amb equitat.
2 f. [LC] Moderació en els preus, en les condicions imposades, etc.
futur -a
1 adj. [LC] Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs.
2 m. [LC] Allò que serà, el temps a venir.
3 1 m. [FL] Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l’acte de parla. El futur d’indicatiu.
3 2 [FL] futur perfet [o futur compost] Temps verbal que indica anterioritat respecte a un moment posterior al de l’acte de parla.
3 3 [FL] futur simple Futur 3 1 .
4 f. [DR] Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara està vacant.
digne -a
1 1 adj. [LC] Que mereix respecte i estima per les seves qualitats o el seu comportament. És un home digne, honorable. Un magistrat digne. Una conducta digna. Una resposta digna.
1 2 adj. [LC] Que mereix alguna cosa en sentit favorable o desfavorable. És un home digne de respecte. Una conducta digna d’elogis. No és digne de lloança. Les seves paraules són dignes d’admiració. És digne de blasme, de menyspreu.
2 1 adj. [LC] Conforme, proporcionat, al mèrit o a la culpa d’algú, a la condició d’una persona o d’una cosa. Tens un fill digne de tu. Això no és digne d’un home entenimentat com tu. La malifeta és digna d’un brètol com ell. Un digne càstig.
2 2 adj. [LC] Que revela el respecte de si mateix. Un to digne. Un aire digne.
popular
1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent al poble. Les creences populars.
2 adj. [LC] Fet per al poble. Escoles populars.
3 adj. [LC] Que té qualitats adequades per al poble. Escriptor popular.
4 adj. [LC] En voga entre el poble. Fer-se popular un escriptor, una obra, una frase.
clima
1 1 m. [EG] [LC] [ME] Conjunt de condicions atmosfèriques i ambientals pròpies d’una regió, especialment en tant que afecten la vida animal i vegetal.
1 2 [ME] clima continental Clima propi de l’interior dels grans continents, caracteritzat per grans oscil·lacions de la temperatura, tant diürnes com anuals.
1 3 [ME] clima equatorial Clima humit i calorós característic de les terres pròximes a l’equador.
1 4 [ME] clima mediterrani Clima caracteritzat per hiverns amb temperatures suaus, estius calorosos i secs i un règim de pluges molt irregular.
1 5 [ME] clima monsònic Clima regit pel sistema de vents del monsó, propi dels subtròpics i caracteritzat per una estació seca a l’hivern i una de plujosa a l’estiu ben diferenciades.
2 m. [LC] [ME] Zona de la Terra compresa entre dos paral·lels tals que de l’un a l’altre hi ha una diferència de mitja hora en la durada del dia més llarg de l’any.
3 m. [LC] Conjunt de condicions en què s’esdevé un fet, es desenvolupa un període històric. Un clima d’amor.
unió
1 1 f. [LC] [FL] Acció d’unir o d’unir-se; l’efecte. La unió de l’ànima i el cos. La unió de dues proposicions per mitjà d’una conjunció. La unió conjugal.
1 2 [RE] unió hipostàtica Unió de la natura humana i la natura divina en la persona de Jesucrist, segons el cristianisme.
1 3 [DR] unió legítima Unió consagrada per la llei.
2 f. [LC] Associació política, religiosa, comercial, etc.
3 1 f. [HIH] Acte pel qual dos o més estats s’uneixen sota un únic cap d’estat. Unió personal. Unió incorporada.
3 2 f. [HIH] Conjunt dels estats units sota un únic sobirà. La unió de Catalunya i Aragó al segle xii.
4 1 f. [ECT] unió duanera Acord d’integració econòmica entre diversos estats que comporta la supressió dels aranzels i altres restriccions als intercanvis entre ells i l’establiment d’una tarifa duanera comuna enfront de les importacions procedents de tercers països.
4 2 [ECT] unió monetària Unió de països sota un sistema monetari únic.
5 f. [EI] Disposició de peces que, per llurs formes o mitjançant una subjecció, esdevenen un sistema articulat o fix.
6 f. [MT] En mat., reunió de conjunts.
7 f. [IT] Plugastell.
tossut -uda
1 1 adj. [LC] Obstinat en les seves opinions, determinacions, etc.
1 2 [LC] ésser més tossut que una mula Ésser molt obstinat.
2 m. [LC] [JE] Saltamartí 1 .
alçat2 -ada
adj. [LC]
Llevat³. He estat alçat fins ara, despert tota la nit.
català -ana
1 1 adj. i m. i f. [LC] Natural de Catalunya.
1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Catalunya o als seus habitants. El poble català. La nació catalana.
2 1 adj. i m. i f. [LC] Natural dels Països Catalans.
2 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.
3 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
3 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al català.
3 3 [FL] català central Dialecte oriental del català parlat en una part del Principat de Catalunya, que inclou el subdialecte septentrional de transició, el barceloní i el tarragoní.
3 4 [FL] català nord-occidental Dialecte occidental del català parlat en una part de Catalunya, i a Andorra, la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i una part del Matarranya, que inclou el lleidatà, el ribagorçà, el pallarès i el tortosí.
3 5 [FL] català occidental Grup dialectal del català que inclou el català nord-occidental i el valencià.
3 6 [FL] català oriental Grup dialectal del català que inclou el rossellonès, el català central, el balear i l’alguerès.
3 7 [FL] català septentrional Rossellonès 2 1.
3 8 [FL] català septentrional de transició Subdialecte del català central, de transició cap al rossellonès.
3 9 [LC] clar i català V. clar¹.
Enllaços a articles de Viquipèdia
Tingueu en compte que, en general, la qualitat i l’abast dels textos és variable. Ara bé, això té remei: ajudeu a millorar-los amb el rigor acadèmic corresponent. ;)
Inspireu-vos-hi! Convé que coincidim en el marc conceptual, oi?
Tot i que ecosocial no equival a ecosocialista, hi ha una certa relació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecosocialisme
https://ca.wikipedia.org/wiki/Ecologia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Assemblea
https://ca.wikipedia.org/wiki/Moviment_social
https://ca.wikipedia.org/wiki/Comunalisme
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sindicat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Poble_(pol%C3%ADtica)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Just%C3%ADcia
https://ca.wikipedia.org/wiki/Evoluci%C3%B3
https://ca.wikipedia.org/wiki/Revoluci%C3%B3
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vida
https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%88tica_de_la_cura
https://ca.wikipedia.org/wiki/Terra
https://ca.wikipedia.org/wiki/Sostenibilitat
https://ca.wikipedia.org/wiki/Resili%C3%A8ncia_psicol%C3%B2gica
https://ca.wikipedia.org/wiki/Futur
https://ca.wikipedia.org/wiki/Dignitat
L'adjectiu ecosocial no consta en el diccionari, de manera que dependria de nosaltres de marcar el relat i establir la definició. Per aquest fet, us preguntem:
Què significa ecosocial? Com podria ser la definició de la paraula en un diccionari?
Reportar contingut inapropiat
Aquest contingut no és apropiat?
Tancar el debat
Quin és el resum o conclusions d'aquest debat?
0 comentaris
Carregant els comentaris ...
Deixa el teu comentari
Inicia la sessió amb el teu compte o registra't per afegir el teu comentari.
Carregant els comentaris ...