Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "3.1. Sobirania alimentària". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

L’alimentació és un fet essencial de la vida, que ens connecta amb la terra i ens nodreix. No podem viure sense menjar, és una obvietat. Per això tot el que envolta el menjar és un pilar de les nostres societats.

Antigament, abans de viure en el món globalitzat actual, la majoria de productes s’havien d’obtenir de la terra que trepitgem, amb productes obtinguts ocasionalment mitjançant el mercadeig. Durant la modernitat , l’avenç dels grans estats-nació i la globalització amb un lliure mercat va crear una competició mundial i una deslocalització total de la producció. Aquest mercat internacional ha estat facilitat per l’adopció total dels combustibles fòssils, facilitant la 28 producció de fertilitzants sintètics i desdibuixant completament aquesta connexió directa amb la terra.

La separació entre rural i urbà i els eixos de desigualtat entre el nord i el sud globals són resultats directes d’aquesta fractura metabòlica i productiva. A nivell estatal, s’ha passat d’un model de pagesia general a la pagesia familiar juntament amb agricultura empresarial, canviant la població activa agrària espanyola del 50% del total al 1945 fins al 3,8% al 2022 (INE, 2023). Aquesta agricultura empresarial depèn fortament d'importacions del sud global a través de l’oligopoli de grans agronegocis. Com a exemple, per a mantenir la producció de carn actual, depenem de produir 1.250.000 hectàrees de soja a països com Brasil. En l’actualitat necessitaríem el 75% de la superfície agrària de Catalunya (terra agrícola i forestal) per sustentar la producció càrnica, que alhora la gran majoria (57%) l’exportem tant al interior de l’estat com a Xina i altres països [1]. Aquests models deslocalitzats, fortament basats en el consum de carn i amb l’aliment com a mercaderia i no com a bé comú suposen uns alts impactes d’emissions de CO2, sequera, i una alta crisi de biodiversitat [2].

En l’horitzó desitjat hi ha una producció agroecològica que abasteix en abundància d’aliment Catalunya, amb seguretat econòmica i autonomia de la pagesia com a treball verd, teixint i imbrincant la connexió entre el món rural i urbà reparant la fractura actual. Per aconseguir-ho, serà necessari una lluita política i cultural enorme a múltiples fronts. El principal serà una revitalització del sector agrari mitjançant intervencions estatals i supraestatals per regular el tipus de producció necessària. Aquest marc aspirarà a juntar les reivindicacions de llibertat i autonomia de la pagesia amb les necessitats actuals de la producció, ja que el model final s’ha de centrar en producció extensiva i de secà i amb un % radicalment diferent de l’actual. Segons un informe recent, el consum de llegums s’hauria d’incrementar un 200% juntament amb un 100% extra les verdures, eliminant sucres, mentre que algunes carns com el pollastre o el porc o els làctics s’hauran de reduir més d’un 40% i augmentar altres carns com les de caprí [3]. Un canvi tant enorme en la producció necessitarà d’una refundació de la Política Agrària Comú europea i alhora la interpretació de l’actual buscant el màxim d’acord amb aquests objectius, ja que actualment a través de les mesures i obligacions es dificulta la producció a petita escala. També es poden explorar altres mesures a nivell estatal, com la limitació de preus per ús agrari , una renta bàsica agrària o l’acompanyament gubernamental en aquests processos de transició entre l’agricultura convencional actual i l’agroecològica [4]. En resum, aquest canvi implica establir un nou equilibri territorial, que posi al centre les ruralitats i la pagesia, així com de la resta de treballadores de la cadena agroalimentària, i que condueixi a l’empoderament de les comunitats per decidir la seva pròpia política agrària i alimentària.

Les reivindicacions han d’arribar a la pagesia i han de lluitar-se culturalment perquè les facin seves i es pugui fer un front comú i ampli amb l’ecologisme, actualment separades per diferències ideològiques que sovint resten poder polític [4]. Culturament serà necessari la recuperació de coneixements agrícoles tradicionals, com les llavors, la gastronomia o els costums, sovint custodiats per dones. Aquestes pràctiques tradicionals hauran de teixir-se amb visions ecofeministes que plantegen noves relacions amb l’ètica animal i la conservació de la biodiversitat, facilitant el procés de renaturalització necessari, que molt sovint es pot percebre contrari a la producció alimentària. A nivell estatal es pot buscar a través de campanyes publicitàries i guies de consum, l’implementació de menús a menjadors en consonància amb les necessitats i amb la lluita legal per facilitar tots els canvis descrits respecte a les condicions de la pagesia [4]. A nivell social, teixint aquest discurs i ideologia i organitzant-ho i comunicant-lo perquè s'entengui per tot el territori.

Aquesta nova ordenació territorial haurà d’estar plantejada des d’un principi buscant la coordinació amb les aspiracions de sobirania energètica. Les energies renovables presenten una baixa densitat energètica, suposant molta necessitat d’espai, i per tant possible competició per l’ús del sòl. Aquest conflicte ja està passant actualment, com ho visibilitzen campanyes amb el lema de ‘Renovables sí, però no així’ o pel·lícules com As Bestas i Alcarràs. L’anticipació i la creació d’un projecte comú que aspiri a solucionar alhora aquests problemes pot fer implicar el món rural en les aspiracions en comptes de fomentar més la separació amb les necessitats urbanes. Abogar per a cada macrogranja fer macroparcs dóna una visió específica de camí, a on es fa un canvi de fons de la matriu productora a una escala prou ambiciosa per el repte que tenim al davant.

Per altra banda, les situacions de sequera i meteorologia extremes suposarà que molts anys la collita imposibilitarà una suficiència i per tant una sobirania . El model per tant haurà de tenir sempre una vocació internacionalista d’intercanvi sense aspirar a obtenir plusvàlues i amb relacions d’igualtat, afavorint també missions de cooperació i de reparacions respecte les dinàmiques entre el Nord i el Sud global [5]. Aquest socialisme democràtic aspirarà aquesta visió solidària i fraternal, per en un futur també poder germinar aquesta visió de món a altres localitats . Pa i drets per a tothom, a tot el món.

Referències:

Los rostros de la soja. https://www.ecologistasenaccion.org/areas-de-accion/agroecologia/agrocombustibles/soja/

D’aquesta soja, aquests purins. https://directa.cat/daquella-soja-aquests-purins/ (Enllaç extern)

Els nostres aliments. https://blog.creaf.cat/coneixement/els-nostres-aliments/ (Enllaç extern)

Informe Amics de la Terra amb diferents possibles escenaris centrats en ESP. https://www.tierra.org/wp-content/uploads/2022/06/informe_la-urgencia-de-una-transicionagroecologica-en-espana.pdf (Enllaç extern)

Transición ecosocial y mundo agrario. Brechas, puentes y horizontes comunes. 30 https://digitum.um.es/digitum/bitstream/10201/133409/1/8%20Transici%c3%b3n%20ecosocial %20y%20mundo%20agrario.pdf (Enllaç extern)

Notas para una internacional climática. https://corrientecalida.com/notas-para-una-internacional-climatica/ (Enllaç extern