Aprovació de l'Ideari

El següent text és el bloc "1.1.Conservació i gestió de la biodiversitat". Si us plau llegeix el text i comenta les teves esmenes de màxims o comentaris positius a l'espai de comentaris:

Estat de la qüestió:

La natura té un valor intrínsec, inconmensurable, que no podem abastar completament ni situar a la nostra escala. Així, des d’una lògica de respecte i deure ètic, els humans hem d’evitar i revertir la destrucció que hem ocasionat sobre la resta d'éssers vius amb els qui compartim planeta. A més, la salut i el funcionament correcte dels ecosistemes és fonamental per al benestar humà. Els cicles de la natura (com la fotosíntesi, la regeneració de l’aigua dolça, de l’oxigen o la pol·linització), estan a la base de la nostra salut, economia i benestar. L'extinció massiva d'espècies amenaça doncs les bases materials de la vida al planeta, especialment les de la mateixa humanitat, en haver-nos desenvolupat en sistemes tan complexos i alhora demandants sobre els béns i cicles de la natura.

Cal, per tant, transformar profundament les estructures socials i econòmiques, per tornar la humanitat a un nivell d'impacte sobre la biosfera que sigui sostenible en el curt i llarg termini. I per fer-ho també és imprescindible impulsar un canvi en valors que situïn la conservació de la vida en el centre de les polítiques de la societat. Necessitem generar un encaix nou entre la humanitat i la matriu natural, agafant les millors experiències d’altres societats, pobles indígenes, i del nostre passat, per a retornar a un paradigma cultural no antropocèntric ni utilitarista, sinó 3 ecocèntric, simbiòtic i interconnectat: la humanitat com una peça més dins d'una complexa biosfera compartida amb els altres éssers vius.La realitat, avui, és que Catalunya està immersa en la crisi de biodiversitat mundial, tal com posa de manifest l’informe Estat de la Natura a Catalunya 2020[1]. Aquesta crisi s'expressa en un retrocés de tots els grups d'espècies -alguns disminuint fins a un 54% en 17 anys- i de la majoria d’hàbitats.

El canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat són dues cares de la mateixa crisi planetària, i es retroalimenten una a l'altra. Tots dos fenòmens s’inserten en un procés més ampli que anomenem Canvi Global, el qual és impulsat per fenòmens socials com els patrons econòmics de creixement i consum, el consum massiu de combustibles fòssils, les diverses formes de contaminació, la introducció d’espècies exòtiques invasores i la fragmentació i transformació d’hàbitats.

Al mateix temps, la pèrdua de biodiversitat afecta directament la salut humana. Els hàbitats naturals exerceixen un paper de fre en la propagació i expansió de virus patògens cap als humans, dificultant l’aparició de malalties zoonòtiques com l’èbola, el MERS, el SARS-CoV 1 i 2, el virus del Nil Occidental. Existeix doncs un enllaç inequívoc entre el benestar animal i les crisis mediambientals, fent necessari que s'adoptin enfocaments holístics de Una Salut (One Health)[2]. Les necessitats del benestar dels animals també ens porta a parlar d'empatia i de justícia, ja que són éssers que senten i d’aquest fet se'n desprenen profundes implicacions ètiques, legals i polítiques, sempre sota el millor coneixement científic. Incorporar el valor intrínsec de la seva participació a la biosfera, allunyant-nos del valor purament antropocèntric, permetrà preservar la biosfera al nivell necessari.

La Catalunya que volem:

Volem una Catalunya que assoleixi un equilibri amb el seu entorn natural. Això vol dir que a 10 anys vista hem d'haver aturat la pèrdua de biodiversitat, recuperant les poblacions de totes les espècies silvestres, i restaurant els hàbitats fins a garantir la seva conservació.

Des d’un punt de vista humà, també és fonamental garantir la contribució de la natura per al benestar de la població, i hem de ser capaços de viure amb els recursos que el propi territori ofereix. Els espais humits com aiguamolls s'han d'haver conservat i recuperat. Els boscos han de ser tractats com ecosistemes biodiversosi no com simples fàbriques de fusta, permetent que una part evolucioni de forma natural, no intervinguda (boscos madurs) i una altra gestionant-la per millorar les contribucions de la natura a la població. Els ecosistemes litorals i marins han de recuperar la seva riquesa, amb l'eliminació de la majoria dels impactes (sobrepesca, contaminació, turisme massiu) i la recuperació de les espècies clau com la posidònia i els esculls de corall. La vida ha de tornar als conreus, amb sistemes de producció respectuosos amb tots els éssers vius, especialment amb els pol·linitzadors: ecològica, regenerativa o permacultural. Les muntanyes han de ser santuaris de natura amb una intervenció humana mínima i sense contaminació lumínica o acústica. Els espais naturals protegits, en general, han de ser les joies de la corona on els processos naturals es mantenen de forma compatible amb uns usos tradicionals compatibles i una visita i gaudi públic ordenat i limitat que no amenaci els valors naturals. Activitats que avui es consideren d'oci, incompatibles amb aquesta nova cultura biocèntrica, s'han d'haver abandonat com la caça. Els canvis en la producció i ús de l'energia han d'haver permès una producció 100% renovable sense perjudicar significativament la biodiversitat, planificant l’implementació en base a les necessitats humanes i els impactes naturals.

La transformació ecosocial per assolir-ho:

Per assolir una societat en equilibri amb la natura caldrà una sèrie de transformacions profundes dels nostres sistemes polítics, socials i econòmics. Tal com mostren nombrosos estudis de disciplines com l’ecologia política, l’exergia dels minerals crítics, la biogeoquímica dels elements o l’ecologia de poblacions, la majoria dels límits planetaris han estat superats o estem a punt de superar-los, per entrar en un estat de gran incertesa en el qual els canvis (sovint catastròfics) poden esdevenir irreversibles[3].

En coherència amb la gravetat de la situació, l’única resposta raonable és reorientar la societat cap a una economia post-creixement en la qual es redueixi significativament el consum d’energia total i de matèries primeres als països “desenvolupats” en ordres del 50% i més, permetent que els països del Sud global puguin assolir nivells de vida digna.

Per arribar a aquest equilibri caldrà aplicar mesures contundents com ara:

• Integrar la conservació de la biodiversitat en totes les polítiques sectorials, internalitzant a les activitats humanes els costos en termes de pèrdua de biodiversitat. És important quantificar els impactes per a reduir-los dràsticament i compensar in situ els que siguin inevitables, però en cap cas sota esquemes mercantilistes.
• Eliminar els subsidis que donen suport a les activitats perjudicials per a la biodiversitat, com la desforestació, la fertilització excessiva i la pesca excessiva, també pot donar suport a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, introduint requisits a les importacions per tal que les majors exigències a Europa no derivin en un increment de l’extractivisme i la contaminació al Sud global, en la línia del nou Reglament de Desforestació Importada EUDR[4].
• Impuls al canvi dels patrons de consum individual, evitant el consumisme i apostant per la suficiencia, la durabilitat dels productes i la simplicitat voluntària.
• Reducció del malbaratament alimentari i modificació de les dietes cap a opcions basades en majoritàriament en plantes, de producció local.
• Apostar decidida pels sistemes de generació d'energia renovables, incloent sistemes mecànics no motoritzats en la mobilitat i la producció agrària i instal·lació de fotovoltaica i eòlica en parcs no massificats, distribuïts territorialment en indrets de baixa sensibilitat, preferiblement ja urbanitzats, i només per assolir l'autosuficiència energètica en un escenari de baixa demanda d'energia.
• Reorientar l'urbanisme i les polítiques territorials realçant la seva funció, dissenyant ciutats a escala humana que responguin a l'interès general i aportin al benestar social. Això inclou rehabilitar i aturar de forma general la nova ocupació del territori, amb unes polítiques territorials que al mateix temps protegeixin la matriu agrària i natural, la seva connectivitat ecològica i la seva funcionalitat energètica i de fluxos de materials i organismes.
• Prohibició de la fabricació i ús de substàncies biocides o amb efecte disruptor endocrí sintètiques, de forma immediata a tots els espais naturals protegits i de forma gradual per assolir en pocs anys l’abandonament total.
• Aplicació del principi de precaució per a l'ús de compostos químics a la indústria, especialment l'alimentària.
• Eliminació d'estructures artificials que malmeten ecosistemes vulnerables com muntanyes (amb línies elèctriques, remuntadors d'estacions d'esquí, embassaments innecessaris), rius (construccions com habitatges, indústries, represes sense ús, i tot el que estigui en zona inundable), o costes (edificacions en zona litoral afectades pel canvi climàtic i amb impacte en la biodiversitat com residencials, turístiques, infraestructures dures com esculleres, espigons, i la majoria de ports esportius).
• Dissenyar un pla estratègic de renaturalització i restauració d’hàbitats degradats, en la línia amb el nou reglament europeu en tramitació.

Transformar d’aquesta manera radical la nostra relació amb la natura implicarà un esforç molt gran. A canvi, disfrutarem i compartirem com mai el món amb una natura plena d’habitants, forta i saludable.